Els darrers anys, a la platja des Jondal hem observat una dinàmica que ens fa reflexionar sobre el paper de les diferents administracions en la gestió de la costa eivissenca.
D’una banda, en aquesta platja tan apreciada per les persones residents no existeix cap aparcament públic, sinó que tots els aparcaments que hi ha són terrenys privats gestionats pels restaurants. Tampoc hi arriba cap autobús a peu de platja, cosa que hi dificulta l’accés sense cotxe. D’altra banda, després de la pandèmia, el restaurant ubicat al centre de la platja va començar a restringir l’accés al seu aparcament, fins a tancar-lo completament al públic l’estiu passat. Ignoram si la resta de restaurants farà el mateix. Quan consultam l’ajuntament sobre aquest tema, només respon que els propietaris tenen dret a fer el que considerin amb els seus terrenys, sense mencionar l’absència d’un aparcament públic.
El que tampoc mencionen les autoritats és que l’espai costaner públic des Jondal està ocupat durant tot l’estiu per les hamaques d’aquests negocis, que sobrepassen els límits autoritzats per l’ajuntament, i que fins i tot la mar està envaïda per canals de navegació privats i molls de dubtosa legalitat, construïts pels restaurants amb l’objectiu de donar servei als seus clients d’embarcacions, a més de facilitar l’embarcament de clients de xàrters. L’ocupació de la franja costanera per tot tipus de negocis lucratius és un fet constatat a diferents punts del municipi de Sant Josep, com platja d’en Bossa, cala Bassa, o fins i tot el Parc Natural de ses Salines: una situació normalitzada que suposa en realitat una vulneració del dret de la ciutadania a circular lliurement per aquesta zona (v. Ara Balears 28/9/2024: “Milers de cases i negocis envaeixen impunement la franja protegida de la costa”).
La situació descrita acaba per dissuadir les persones residents d’acudir a es Jondal, una platja abalisada i dotada de socorristes per l’ajuntament, però que paradoxalment gaudeixen turistes i clients de negocis privats quasi de forma exclusiva. Per acabar d’arrodonir-ho, resulta evident que la platja des Jondal, igual que altres punts de la costa com ses Salines, es Codolar o Porroig, és un paratge natural que es fa servir durant tot l’estiu com a port esportiu, amb iots i embarcacions xàrter fondejats permanentment. Els perjudicis al medi ambient que això provoca (deteriorament del fons marí, abocament de residus, contaminació acústica, etc.) se sumen al perill d’encallament en cas de tempesta, com es va poder observar a Formentera i a Porroig l’estiu passat durant la DANA d’agost.
Com a residents, consideram que l’Ajuntament de Sant Josep hauria de facilitar l’accés a la platja des Jondal, mitjançant transport públic i arribant a un acord amb els restaurants per permetre l’accés de vehicles als seus aparcaments, evitant així l’expulsió de la gent d’Eivissa i la privatització d’aquest paratge. El consistori també hauria d’aplicar mesures fermes per limitar l’ocupació de l’espai públic per part dels restaurants (amb molls, hamaques) i, especialment, per sancionar-ne la sobreocupació. Finalment, cal prendre mesures efectives per limitar el fondeig descontrolat a es Jondal i a altres punts del municipi de Sant Josep, en col·laboració amb les autoritats autonòmiques (Demarcació de Costes, Conselleria de la Mar). És hora de posar límits: no tot s’hi val pel turisme.
Col·lectiu La Costa Nostra
Ana Prats, Elena Vázquez, Graciela Masiano (en representació personal i de la Plataforma Pensionista Pitiüsa), Agatha Martínez, Eduardo Tejada, Patrizio Albanese, Maria Hidalgo, Vicent Marí, M. Elena Rodríguez, Alberto Prats, Xavier Cervera, Maria Tur, Mari a Descalzo, Joana Tur, Pablo Ridaura, J. Luis Prats, Juan Prats i una firma més.
Suerte…