Paraules nostres: Neveres i fàbriques de gel, per Joan Albert Ribas

Ara que la calor està ben instal·lada a les Pitiüses, explicarem a “Paraules nostres” els mots que serveixen per designar aquest electrodomèstic tan indispensable en la vida actual i contarem com s’apanyava la gent abans que existís.

A les illes Pitiüses feim servir la paraula nevera, pot ser (encara que sigui un mot ben correcte) per semblança formal amb la forma més habitual en castellà; a Mallorca (entre altres llocs) la gent sol fer servir gelera.

Encara que nevera i gelera tenen orígens diferents s’aplicaven a una mateixa funció: la conservació d’aliments que per l’efecte de la calor es podien fer malbé i el refrescament d’altres aliments i begudes.

Nevera ve de neu. Les primeres neveres eren llocs, generalment pous o cavitats d’una muntanya, que s’usaven per guardar o conservar la neu. A Eivissa no n’hi ha hagut perquè les nevades han estat escasses i irregulars històricament, però a l’illa propera de Mallorca el Consell Insular d’aquella illa està, enguany mateix destinat pressupost per recuperar les cases de neu, construccions fetes de pedra seca que es destinaren a la recollida i la conservació de la neu, activitat econòmica important en aquella illa des del segle XVI fins al principi del segle XX.

Gelera deriva de gel. El primer ús documentat de gelera fa referència a les masses de gel acumulades a les zones més altes de les muntanyes i que només en estius molt secs i calorosos es poden fondre.

Més endavant, abans d’arribar les elèctriques, les neveres o geleres eren mobles o recipients de parets aïllants, a l’interior de les quals es posava gel que absorbia les calories dels productes que s’hi posaven dins. Aquest sistema és el que encara es fa servir en les neveres portàtils que tan bon servei donen en aquesta època de l’any.

A aquestes dues formes li hem d’afegir frigorífic, que apareix documentada ja a la darreria del segle XIX en català. Hi ha també la paraula refrigerador, que a part de l’ús domèstic té un ús dins el món de la tecnologia: fa referència a un conjunt de dispositius que en una màquina, en un aparell, o en un mecanisme n’eviten l’escalfament perillós o perjudicial.

A Eivissa això de les neveres va arribar no fa molts d’anys. Podem recordar-ne com a antecedent, i com a complement de les primeres que s’instal·laren tant a negocis com a les cases, les recordades fàbriques de gel de dins Vila: Entre altres, hi havia la d’en Guasch, que ocupava un edifici de l’actual avinguda de Santa Eulària que hi havia just passat el també desaparegut escorxador municipal i a continuació de la caseta del consumer. Ens han contat que en aquesta fàbrica tenien un carro de repartiment que tenia el cartell següent: Hielo sano Josefina, opaco y cristalino. Llavors n’hi hagué d’altres com la que hi havia als baixos de l’edifici que fa cantó entre l’avinguda d’Espanya i el carrer d’Extremadura, davant l’actual seu del Consell d’Eivissa, que era dels Hernández, a l’edifici d’en Patriciet, que apareix a la foto que il·lustra aquest article.

En algunes cases pageses de les Pitiüses es feien servir les carneres, una espècie de gàbies de fusta i tela metàl·lica molt espesses, que es penjaven en una biga amb una punxa a l’habitació més fresca que hi hagués a la casa; a voltes es posaven dins la carnera tanys de garrover, que diuen que ajudava a conservar fresca la carn, que era, com el seu nom indica, el que més s’hi guardava.

Per refrescar xíndries, melons i algunes botelles de vidre, s’introduïen dins pous o cisternes. I, en excursions prop de la costa, es posaven dins la mar directament o també qualsevol cocó un poc fondo ja podia fer aquesta funció refrescant.