Paraules nostres: Barda, per Joan Albert Ribas - Noudiari.es | Noudiari.es

Paraules nostres: Barda, per Joan Albert Ribas

A Eivissa i a Formentera quan parlam de barda feim referència a una costa d’un camí o a una inclinació del terreny. Aquest sentit no és exclusiu d’Eivissa i de Formentera ja que hem trobat que en algunes zones de Mallorca hi ha també bardes que fan referència a vessants costa amunt com les bardes de sa Marina o ses bardes Grosses a Andratx.

El filòleg Joan Coromines (1905-1997) va visitar Eivissa per documentar els seus estudis sobre la llengua catalana i mantengué, tant durant la seua visita com posteriorment, relació amb gent de cultura de l’illa com Isidor Macabich, Marià Villangómez, Mn. Antoni Costa i altres informadors eclesiàstics. A la seua obra Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana (que consta de nou volums) parla amb deteniment d’aquesta paraula i de l’ús que se’n fa a les Pitiüses. Diu, en resum, que a Eivissa hi ha bardes sobretot en els termes del nord de l’illa (Xarraca, Portinatx, Sant Miquel de Balansat, etc.) però també a l’entrada de la vila d’Eivissa (portal de ses Taules) hi ha una forta rampa passada l’arcada que la gent vella anomena sa Barda [des Piló], que podeu veure a la fotografia que acompanya aquest “Paraules nostres”.

Els informants del filòleg Coromines li digueren que s’anomenava barda des Piló la que es troba situada sortint del pati d’Armes del portal de ses Taules, des de la plaça de Vila cap amunt. A la casa de pisos que es veu a la dreta va néixer i va passar-hi la infantesa i la joventut l’escriptor Marià Villangómez. Foto: Arxiu d'Imatge i So Municipal d'Eivissa (Aisme)

Els informants del filòleg Coromines li digueren que s’anomenava barda des Piló la que es troba situada sortint del pati d’Armes del portal de ses Taules, des de la plaça de Vila cap amunt. A la casa de pisos que es veu a la dreta va néixer i va passar-hi la infantesa i la joventut l’escriptor Marià Villangómez.
Foto: Foto: Viñets. Final dels anys vint del segle XX. Arxiu d’Imatge i So Municipal d’Eivissa (AISME).

Sobre l’origen d’aquesta paraula, Coromines n’assenyala un origen preromànic, ja escrita amb la forma BARDA, igual que l’actual, amb el sentit de clos, de tancat. Tant en català com en altres llengües romàniques el primer ús i els més estès d’aquesta paraula és per designar una tanca feta bàsicament de material vegetal, barres de fusta, brancam, etc. per tancar-hi de nits el bestiar o per tancar un hort o una vinya.

Pel que fa a l’ús que feim a les nostres illes amb el sentit de costa, de rampa prové senzillament de la mateixa paraula barda que s’usa al català peninsular, ampliat, perquè, seguint també Coromines, un vessant en rampa és ben bé com una barrera natural. Ha tengut en compte per a aquest a conclusió l’ús de barda amb el sentit de barrera de nuvolats i de les bardes de vent, formes que s’usen en els parlars d’alguns indrets de parla catalana.

Hem trobat constància en algunes obres eivissenques de l’ús d’aquesta paraula que avui segueix tenint gran vitalitat entre la comunitat catalanoparlant de les Pitiüses, com a la rondalla “Sa rateta polideta”, del recull de Joan Castelló Rondaies eivissenques (1), hi  surten “ratetes, gatets, olles i escudelles, aufabietes i demés ormetjos, anaren a rodar barda avall tapats de farinetes…”.

Així mateix, al Diccionari d’Alcover i Moll, per il·lustrar amb un text la paraula barda, hi apareix un fragment d’una cançó popular eivissenca:

“Allà va mossènyer, / qui més correrà, / vostè per sa barda / i jo pes lloc pla”.

També apareix, lògicament, entre els noms de lloc pitiüsos: la marina de sa Barda està al sud-oest del cap des Rubió i la serra de sa Barda, a llevant de cala Tarida. Rep també el nom de jaciment de sa Barda un assentament rural púnic del s. V aC, situat al vessant N del puig de s’Avenc, al municipi de Sant Josep de sa Talaia.

(1) L’Institut d’Estudis Eivissencs va reeditar l’any 1995 aquest recull, la primera edició del qual aparegué l’any 1953.

4 Respuestas a Paraules nostres: Barda, per Joan Albert Ribas

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *