Paraules nostres: Can Bellet, per Joan Albert Ribas
L’edifici de can Bellet, del segon terç del segle XX, va caure l’any 1982 en el seu cap que donava cap a l’IES Santa Maria. Va acabar d’esbucar-se i va construir-se a terrenys de l’antiga finca del mateix nom l’edifici que hi ha ara.
Foto: Buil Mayral. Arxiu d’Imatge i So del Consell d’Eivissa
En aquest “Paraules nostres” explicarem l’origen d’aquest nom de casa, conegut sobretot pel seu posterior ús urbà a Vila que avui encara es manté en l’ús d’un edifici de l’actual avinguda d’Ignasi Wallis i que en substituí un altre que caigué a la dècada dels anys vuitanta del segle passat.
L’adjectiu bellet és el derivat diminutiu de bell, del llatí BELLUS, que té el sentit de polit, en un principi usat no només en el sentit físic, més habitual avui, sinó també en el sentit moral o intel·lectual.
Podem per tant incloure aquest motiu o malnom (encara que aquest sigui un “bon nom”) entre els que pertanyen als que fan referència a destacar aspectes diversos –físics o morals– de la persona, com també ho són llinatges i malnoms usuals a Eivissa i Formentera com Esquerrer, Moreno, Ros, Coix, Bofill (=bon fill), Bosom (=bon home), Bonet…
L’antiga casa de can Bellet quan encara la xarxa de carrers cap a aquesta zona de Vila no estava formada; això era l’inici del pla de Vila. Està marcada amb dos x.
Foto: Lacoste. Arxiu d’Imatge i So Municipal d’Eivissa (AISME)
Així com a Eivissa Bellet forma part de la llista dels motius encara usuals, hem observat que en altres llocs també de parla catalana s’ha convertit en llinatge. Ja hem comentat en altres línies que una de les fonts més usuals de la formació dels nostres llinatges són els malnoms o motius. Així Alcover i Moll citen, com a llocs on el llinatge Bellet està documentat, les ciutats de Barcelona, Mollerussa, València i Palma.
A Eivissa trobam documentat el motiu Bellet a Els Llibres d’Entreveniments de Joan Marí Cardona (Institut d’Estudis Eivissencs, 1981) sobretot al pla de Vila relacionat amb diversos llinatges: Torres “Bellet” (1678) i Rosselló “Bellet” (1729) i trobam l’any 1782 un Ripoll “Bellet” a sa Cala.
Detall de les feines de desenrunament de l’edifici de can Bellet, any 1982. Foto: Buil Mayral. Arxiu d’Imatge i So del Consell d’Eivissa
Pel que fa a l’esmentat Bellet del pla de Vila, avui un edifici del carrer d’Ignasi Wallis, construït sobre els terrenys d’un altre edifici de pisos que es va venir avall, rep el nom de can Bellet, perquè està situat sobre els terrenys de l’antiga finca d’aquest nom, que rebé no dels propietaris, sinó dels dos majorals successius, pare i fill, de nom Marià i Joan Ripoll al segon terç del segle XX . En aquella finca, aprofitada agrícolament, hi havia una casa pintada de groc i hi destacaven unes palmeres molt altes. Llavors en aquestes terres hi hagué l’edifici que apareix fotografiat, que caigué l’any 1982, substituït pel que hi ha actualment.
Hi ha altres noms de lloc d’Eivissa que fan ús també d’aquest motiu eivissenc. Són la font i el pou d’en Bellet, situats al nord-oest del puig d’en Cardona i del coll des Vent, al fons del torrent des Cirer, al municipi de Sant Josep de sa Talaia.
També hi ha a l’illa d’Eivissa la punta d’en Bellet, a Santa Eulària des Riu, que constitueix l’extrem nord-est de tot el tram de costa que hi ha entre cala Llenya i cala Mestella.
Aquesta ubicació tan variada (la ciutat d’Eivissa, sa Cala, Santa Eulària i Sant Josep) demostren la important extensió, almenys geogràfica, d’aquest motiu al llarg de la història dels noms de família a Eivissa.
Comentarios recientes