Paraules nostres: Enciamera, per Joan Albert Ribas

Aquesta paraula, viva a Eivissa i Formentera, fa referència al recipient en què es treia a taula l’enciam, d’aquí ve, clar, el nom. Però el seu ús s’ha anat generalitzant i s’usa per treure-hi altres menjars perquè la gent se’ls serveixi. Hauríem, per tant, de deixar-nos de “fonts” (paraula incorrecta en el sentit de recipient) i recuperar per als usos comentats aquesta paraula. Originàriament les enciameres eren de fang pintat i envernissat, llises o, moltes voltes, amb motius florals, geomètrics i d’animals, encara que ara també se’n fan d’altres materials com el vidre.

Hem dit que prové d’enciam (Lactuca sativa), per tant aquesta paraula degué d’usar-se a les Pitiüses, però amb el temps, aquesta planta d’hort que se sol menjar crua i, sola o amb altres productes, normalment trempada amb oli, vinagre i altres ingredients més retriats, aquí l’hem substituït per lletuga (fixau-vos més amunt en el nom científic de l’enciam, que recorda talment el nom de la lletuga, que comparteix aquest nom científic). Pel que hem dit just ara, si voleu parlar bé, treim a taula la lletuga en una enciamera.

La paraula enciam ve del llatí INCISAMEN, que vol dir conjunt de tallets (recordau expressions com ferida incisa, incisió), de coses tallades, especialment el conjunt de verdures i hortalisses (tomata, pebrera, ceba, lletuga…) capolades i trempades que es menja de primer plat o mesclat amb altres plats més potents.

També és correcta en llengua catalana la paraula ensalada (derivada de sal) (1) i documentada també de ben antic: l’usa l’escriptor Jaume Roig ja al segle XV.

La gastronomia d’Eivissa i Formentera té com un dels seus entrants principals per servir dins una enciamera l’ensalada pagesa amb ingredients diversos depenent de la recepta, com la patata, la pebrera (crua o torrada) i el peix sec (que no hi falta mai a Formentera). En podeu trobar una descripció completa en obres com Bon profit. El llibre de la cuina eivissenca, de Joan Castelló Guasch (L’ultima edició de la qual és de l’Institut d’Estudis Eivissencs, 1993) o Eivissa i Formentera. La cuina pas a pas (Balàfia, 2008) de Joana i José Manuel Piña amb magnífiques fotos de Vicent Marí.

(1) Una altra paraula sinònima també en llengua catalana és amanida, provinent d’amanir, que aquí deim trempar.