Llibres curiosos (8). Eivissa i Formentera, 1888, per Joan-Albert Ribas

En aquest article us presentaré la que podríem considerar, des de diversos àmbits, una joia bibliogràfica. Es tracta del llibre Islas Baleares, que aparegué l’any indicat a l’encapçalament, en una acurada edició, bellament enquadernada i amb 1454 pàgines, editada per Daniel Cortezo y Cía. del carrer de Pallars de Barcelona.

Islas Baleares pertanyia a una ambiciosa col·lecció dita “España. Sus monumentos y artes. Su naturaleza é historia”. Els autors d’aquesta monumental obra varen ser, sobretot, el ciutadellenc afincat a Palma Josep Maria Quadrado (1819 – 1896) i, en menor grau, el barceloní Pau Piferrer (1818 -1848). Aquest darrer, com podeu veure, va morir molt prematurament, amb només trenta anys, abans que sortís l’edició definitiva de l’obra, però Quadrado aprofità la documentació que havien redactat abans (Piferrer s’havia centrat en l’illa de Mallorca) per a una col·lecció anterior (“Recuerdos y bellezas de España”, molt menys rigorosa històricament i més “romàntica” en la redacció) i el plany molt al pròleg d’aquest nou llibre, a la manera de l’època. Fixau-vos en el panegíric que fa Quadrado del coautor Piferrer: “Consagrado desde su edad primera al sostén de una anciana madre y de unos hermanos de cuya família era único apoyo, y aguerrido en las tristes realidades de la vida, eximióse de los locos devaneos y de los dolores ficticios que agitan a tantas existencias juveniles (…). Su entierro fue una ovación; las autoridades y corporaciones principales, la flor de sus compatricios acompañaron su féretro, y eso que no encerraba los restos de ninguna notabilidad política, de ningún opulento fabricante”.

 

Entrant ja en l’estudi de l’obra, s’ha de dir que està profusament il·lustrada, amb dibuixos, cromos (a tot color) i fotogravats, tècnica aquesta darrera que feia servir procediments fotogràfics rudimentaris però els resultats, com podeu veure, són de qualitat.

Eivissa i Formentera ocupen de la pàgina 1293 fins a la 1409, més de cent pàgines per a les quals Piferrer visità l’illa d’Eivissa i investigà a fons i reproduí diversos documents importants de l’arxiu de la Catedral. Era arxiver en cap de l’Arxiu del Regne de Mallorca, d’aquí la importància que donà a la reproducció de documents clau per a la història de les Pitiüses, com a apèndix al capítol dedicat a Eivissa i Formentera, un total de tretze documents del segle XIII, reproduïts fidelment.

Al llarg d’aquestes més de cent pàgines dedicades a les Pitiüses, a més del valor testimonial de les il·lustracions, hi ha detallades descripcions històriques, una minuciosa descripció de la ciutat d’Eivissa, reforçada amb notes de la seua història urbana. Fixau-vos, en el fotogravat, en els fanals que hi havia a banda i banda del portal de ses Taules a final del segle XIX.

Destaca el disgust que li provoca la visió de conjunt de la Catedral els anys vuitanta del segle XIX, de la qual salva i lloa el campanar, però es queixa que per fer l’església contigua “hubo de desaparecer otra coetánea y digna de aquel y [l’espectador] se indigna de la renovación, mayormente si se hizo á sangre fría y por capricho”.

 

És una magnífic testimoni gràfic de la darreria del segle XIX, el fotogravat del que ell anomena “faro del Puerto”, en el qual es veu l’encara illa des Botafoc separada “del continent” i amb uns personatges “d’època” en primer terme. Es Botafoc es va unir artificialment a l’illa Grossa i aquesta, de la mateixa manera, amb l’Illa Plana, amb les obres de l’enginyer Emili Pou (el Projecte general de millores del port d’Eivissa comença el 1889).

Hi ha un passeig, també esquitat de detalls històrics i descripcions geogràfiques minucioses, pels quartons (encara fa servir aquesta denominació) de l’illa. Parla, p. ex de la “hermosa carretera de quince kilómetros que desde la capital atraviesa la isla por su menor anchura que da importancia de villa á San Antonio(…) el Puerto Magno”, carretera projectada també per Emili Pou. També parla del gran Vedrà, “magnífico peñon estalactítico surgido del fondo del mar como erupción volcánica, erizado de picos y sin embargo no del todo inaccesible ni desnudo de arboleda”. De l’arribada a Santa Eulària diu que “atravesado por un sólido puente de tres ojos un verdadero río (…) único por su nombre y realidad de tal en las islas Baleares, donde no se conocen sino torrentes”.

Quadrado anà a Formentera en una barca a la vela i en destaca paisatgísticament “la península de la Mola, más elevada y selvática que el resto de la isla”.

Joan-Albert Ribas