@Noudiari / El conseller de Gestió Ambiental i Presidència del Consell Insular d’Eivissa, Vicente Roig, ha explicat avui que el Consell Insular ha demanat al Govern de les Illes Balears que faci front al 30% dels prop de 40 milions que costarà la Planta de Triatge.
En paral·lel el responsable de Gestió Ambiental ha assegurat que el Consell d’Eivissa treballa en contactes amb diversos eurodiputats per intentar adherir aquesta obra a alguna línia d’ajudes continental. «És cert que arribam tard a algunes d’aquestes ajudes que s’han de demanar prèvia aprovació del projecte. Aquí ja no tenim un projecte, tenim una obra en marxa que serà en realitat en setembre de 2020», ha informat Roig.
Planta de Triatge
La planta de triatge té una repercussió al cànon reconeguda per el Consell d’Eivissa de 39,9 milions d’euros. Està dissenyada per tractar 120.000 tones de residus sòlids urbans, 20.000 tones de residus orgànics i de llots de depuradors i 5.000 tones anuals d’envasos per la seva selecció. La planta té capacitat per valoritzar el 60% del residu que arriba a la mateixa. El 30% restant es dipositarà a l’abocador en bales compactes. L’obra començà el mes de setembre de 2018 i té prevista estar acabada en setembre de 2020. Aquesta planta de triatge realitza 3 processos principals: selecció, biometanització i compostatge:
– Procés de Selecció: Comptarà amb tres línies en les que s’eliminaran els impropis de matèria orgànica seleccionada, l’eliminació d’impropis als envasos recollits en contenidors i la seva selecció; en recuperació dels envasos i materials seleccionables dels contenidors de rebuig, així com la matèria orgànica restant que no s’hagi recuperat en el contenidor d’orgànica. Tot això pretén aconseguir la màxima recuperació de les diferents fraccions i reduir el rebuig que va a l’abocador.
– Procés de Biometanització: En aquest procés es tractaran ser separat els fangs de les plantes depuradores i la matèria orgànixa seleccionada. Es sotmetran a un procés de digestió anaeròbia que permetrà l’aprofitament del biogàs generat. Està previst utilitzar el biogàs en 3 generadors elèctrics amb una potència total de 3 MW que s’empraran per autoconsum de la planta i la injecció d’excedents a la xarxa. Com exemple, és l’equivalent d’energia elèctrica que consumeixen uns 1.500 habitatges.
– Procés de Compostatge: En ell es tractarà la matèria orgànica que s’ha recuperat de la fracció de rebuig i la digestió del procés de biometanització, que s’estructura amb restes vegetals i de poda generats a l’illa. Es sotmetrà a un procés aeròbic per l’obtenció de bioestabilitzat i compost en segon cas.
Abocador de Ca na Putxa
Actualment l’abocador de Ca na Putxa es troba consumit en més d’un 70% de la seva capacitat total. D’un total de 7 compartiments, s’està treballant en el sisè. Segons els càlculs dels Tècnics de Medi Ambient del Consell Insular d’Eivissa, la vida útil de les actuals instal·lacions de Ca na Putxa és de 8 anys des de la posada en marxa de la nova instal·lació.
El conseller Vicente Roig ha explicat però què «si aconseguim que s’incrementi la quantitat de residus que es reciclen a l’illa d’Eivissa, que ara mateix estan entorn d’un 15%, la vida de l’abocador es podria ampliar. A més, aquest increment en la selecció domèstica de residus significaria la capacitat d’aquesta instal·lació de generar més residus valoritzables, que redundarien en una rebaixa en la tarifa de fems que paguen els ciutadans».
Vicente Roig ha recordat que la posada en marxa d’aquesta instal·lació redundarà en un increment de les taxes per tractament de residus que els ajuntaments ingressen a la UTE Giref, i que aquests a l’hora podrien repercutir-lo en els vesins.
O sea: que nos subirán la cuota de basuras… luego, con el tiempo, puede que baje, y se quedará como estaba. Más o menos… que va a ser más.