Bernat Joan i Marí / França torna a tenir un primer ministre que parla català. Es diu Jean Castex, és d’origen occità, es va casar amb una nordcatalana, ha estat durant anys batle de Prada de Conflent (on se celebra la Universitat Catalana d’Estiu) i parla fluïdament la llengua catalana. L’anterior primer ministre francès que parlava català va ser Manuel Valls, actualment regidor a l’Ajuntament de Barcelona.
Quan es compara Espanya amb França hi ha tendència a considerar Espanya com un estat descentralitzat, «autonòmic», i França com un estat centralista i jacobí. Anem, emperò, a les pulsions de fons, al poder. Qui mana. I comparem-ho amb els ciutadans manats.
La Catalunya nord té devers mig milió d’habitants; França en té setanta milions. Els habitants de la Catalunya nord, idò, són un 0.7% dels ciutadans de la República francesa. Els Països Catalans sota sobirania espanyola tenen dotze milions d’habitants, i el Regne d’Espanya en té devers quaranta-cinc milions. Som, idò, un 26.6% dels habitants de l’esmentat regne. Amb un 0.7% de la població francesa, els catalans han tengut, en el que portam de segle, dos primers ministres francesos. Els del sud dels Pirineus ens hem de remontar exactament norantanou anys endarrere per trobar-hi l’últim president del govern espanyol de parla catalana. Va ser, concretament, Antoni Maura i Montaner, l’any 1921. El mateix Maura, mallorquí, havia set president abans quatre vegades (mai per més de dos anys seguits). Abans només hi havia hagut primers ministres catalans durant l’efímera I República espanyola (Joan Prim, un any escàs, 1869-70, i Estanislau Figueres i Francesc Pi i Margall, menys d’un any entre els dos, 1873).
A França, a banda del recent Manuel Valls i de l’actual Jean Castex, també havia set primer ministre Fançois Aragon, natural d’Estagel del Rosselló, l’any 1848. I el mariscal Joffre, que va conduir en diverses ocasions els Jocs Florals a Catalunya, va ser qui va comandar l’exèrcit francès durant la I Guerra Mundial. La «jacobina» França ha tengut més temps primers ministres catalanoparlants que la «plural» Espanya. I té el 0.7% de ciutadans de la República, mentre que a Espanya els catalanoparlants som devers una quarta part dels súbdits del Regne. I llavors, des d’Espanya, es dediquen a donar lliçons de xenofòbia, supremacisme i totes aquestes històries (encolomant-nos-les a nosaltres)!
