El somni d’un territori estatal federat a les illes, per Miguel Carranza Guasch (politòleg i secretari Acció Política EUIB) - Noudiari.es | Noudiari.es

El somni d’un territori estatal federat a les illes, per Miguel Carranza Guasch (politòleg i secretari Acció Política EUIB)

Miguel Carranza Guasch

Quan el 12 de febrer de 1873, una multitud envaeix la Plaça de Cort de la capital balear, pegant crits a favor de la República, ens dirà Miquel dels Sants Oliver que “estaban izadas las banderas española y mallorquina, en la casa de la ciudad, como síntoma del federalismo desde larga fecha incubado”. La impulsió del procés republicà cap a metes entre les quals apareix com a essencial per a la futura convivència dels espanyols, l’establiment d’un Estat Federal, tal com ho va dir Romà Pinya a la seva obra La lluita per l’Autonomia de les Balears



És una realitat el fet que el Pacte Federalista de Tortosa, amb representació de Balears, i la posterior reunió de les Diputacions de Catalunya i Balears, reafirmant les seves formes ancestrals d’integració política farà que aquestes nacionalitats fins i tot pretenguin avançar-se al Govern de Madrid, proclamant la constitució dels Estats de Catalunya i Balears, dins la República Federal, i invitant la resta de les regions espanyoles a seguir el mateix camí. En la Constitució Federal de la República Espanyola, al títol I de la Nació Espanyola, article 1er diu el següent: “Componen la Nación española los Estados de Andalucía Alta, Andalucía Baja, Aragón, Asturias, Baleares, Canarias, Castilla la Nueva, Castilla la Vieja, Cataluña, Cuba, Extremadura, Galicia, Murcia, Navarra, Puerto Rico, Valencia, Regiones Vascongadas. Los Estados podrán conservar las actuales provincias o modificarlas, según sus necesidades territoriales.” 

Així doncs, la realitat com a Estat Federal dins d’un ens Republicà ha estat una prioritat al pensament dels ciutadans balears, així com a la naturalesa d’un ens republicà. En arribà la Segona República espanyola, fugint d’unitarismes i de federalismes, proclama la seva forma com a Estat Integral i reconeix per primer cop per a la nostra història la regió autònoma, tot just proclamada la República i fins i tot abans de ser aprovada la Constitució que fixarà la forma d’Estat i els vials i marges autonòmics, s’apressen a la confecció del seu estatut d’autonomia. Així neix l’Avantprojecte d’Estatut de les Illes Balears de juny de 1931, elaborat per l’Associació per la Cultura de Mallorca i les cambres agrícoles i de comerç, plataformes de sectors socials que, com ja hem assenyalat, impulsaven en gran mesura el nostre moviment regionalista.

Aquest projecte ofereix diferents característiques: entre les que destacarien el fet que és un document fet a l’arxipèlag i no des del centre; que està pensat per aplicar-se en el context d’un estat federal (anticipant-se a la Constitució) i a més, que contempla les illes en conjunt, arbitrant un òrgan de govern comú per a tot l’arxipèlag, però reconeixent tres diputacions insulars que gaudeixen de totes les competències no reservades al poder federal. 

La naturalesa federativa ha estat en la història de les nostres illes una prioritat organitzativa davant l’Estat espanyol”

Així la història fins a la restauració democràtica i la construcció de l’Estat de les autonomies, on, a més d’altres exemples, és de més importància el que es veu a les bases d’avantprojecte elaborat pel Partit Comunista de les Illes Balears a l’octubre de 1976. En aquest document, respectant la identitat i la igualtat de cada illa i preconitzant un Parlament, Consell de Govern i Tribunal de Cassació a nivell regional, que un cop aprovat pel poble de les Balears, no necessitaria la posterior discussió i aprovació per les Corts de l’Estat espanyol.

El Partit Comunista, se situa de ple a favor dels esquemes federalistes, incloent-hi, naturalment el principi d’autodeterminació, ja que, segons diu, seria el propi poble balear, sense cap altra instància, que s’atorgaria l’estatut i amb tal decisió fixaria també motu propio les seves relacions amb l’Estat espanyol (Romà Pinya, 1985). Així doncs, la naturalesa federativa ha estat en la història de les nostres illes una prioritat organitzativa davant l’Estat espanyol, i amb motiu del 38 aniversari del nostre Estatut cal recordar que podríem tenir-ne un millor document per al desenvolupament de les nostres illes. Hem de construir país amb un arrelament de ciutadans i no de súbdits, amb la construcció identitària d’arxipèlag i no d’illa, tots junts som més forts, hem de fer illes.

Per Miguel Carranza Guasch,
politòleg i secretari Acció Política EUIB

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *