Per una gestió responsable de l’aigua
“És essencial modificar la legislació que permet que es donin noves concessions per a l’explotació de les aigües subterrànies mentre les masses existents es trobin en mal estat quantitatiu”. Així ho indica la UE, referint-se al Pla Hidrològic balear per al període 2015 – 2021, en un recent informe enviat al Ministeri de Medi Ambient. D’aquesta manera, el pla aprovat l’any 2013 pel Govern balear suma ara, a les múltiples crítiques i denúncies rebudes fins aleshores, el rebuig de la Comissió Europea, que afirma que “s’han de prendre mesures urgents per recuperar els aqüífers de Balears”. Aquesta comissió reclama, també, la utilització de mecanismes com la declaració de sobreexplotació, o la paralització de noves explotacions a les masses d’aigua subterrània en mal estat. És a dir, exactament el contrari del que estan fent els organismes oficials responsables de la correcta gestió de l’aigua a Balears. Com s’ha pogut arribar a aquesta situació? Com és possible que, atesa la vital importància i la limitació dels aqüífers, coses tan elementals com aquestes hagin set ignorades per l’administració? On radica en realitat el problema, en les limitacions del recurs o en la ineptitud dels nostres representants públics?
Fa unes setmanes, geòlegs especialistes en matèria d’aigua varen presentar una sèrie de propostes encaminades a recuperar la sobreexplotació secular dels aqüífers eivissencs. Algunes d’aquestes propostes són: declarar sobreexplotats els aqüífers de Serra Grossa; infiltrar aigua dessalada als aqüífers de Serra Grossa, Sant Antoni i es Canar; prioritzar les conduccions d’aigua dessalada vers el Sud, amb la interconnexió Eivissa – Sant Josep – Sant Antoni, per afavorir la recuperació dels aqüífers sobreexplotats, i no vers el Nord, on els aqüífers es troben en millors condicions, com es preveu a l’actualitat; reduir les pèrdues a les canonades de distribució (es dóna el cas que, al municipi de Sant Josep de sa Talaia, dels 4.416.241 m3 d’aigua subministrada, el 52% es perd a la xarxa de distribució); i adaptar les normatives i planejaments urbanístics a la sostenibilitat del recurs. La situació deixa poc marge de maniobra quan, per exemple, a unitats com la de Serra Grossa, mentre les recomanacions per al subministrament d’aigua per a consum humà indiquen els índexs de clorurs per massa d’aigua entre 0 i 250 mg/litre, s’arriba als 6.000 mg/litre.
És per això que enguany, Amics de la Terra i el GEN-GOB Eivissa, com a reivindicació en la celebració del Dia de la Terra, demanam als governants l’aplicació d’una política de recursos hídrics responsable i coherent. Reclamam, com també ho fa la Comissió Europea, l’aprovació d’un Pla Hidrològic que consolidi la recuperació dels aqüífers insulars i un ús sostenible de l’aigua. S’ha d’aturar el malbaratament de l’aigua. Les dessaladores, malgrat les importants despeses econòmiques i ambientals que representen, poden ser la solució per al subministrament d’avui, però mai, com és el cas, l’argument per donar via lliure al creixement i al consum, mai per continuar amb l’esgotament i la salinització dels aqüífers illencs.
Joan Carles Palerm (GEN-GOB Eivissa) y Hazel Morgan (Amics de la Terra Eivissa)
Eivissa, 22 d’abril de 2015, Dia de la Terra
