@Noudiari/ El Consell Executiu del Consell Insular d’Eivissa ha aprovat una proposta impulsada per Departament d’Educació, Patrimoni, Cultura, Esports i Joventut, amb motiu del Tricentenari de l’acabament de la Guerra de Successió i la promulgació dels decrets de Nova Planta, dels quals enguany es celebra el tricentenari.
Així, el Consell eivissenc acorda «commemorar els fets que derivaren de l’acabament de la Guerra de Successió i la promulgació dels decrets de Nova Planta», i promoure’n el seu «estudi i divulgació entre la societat com a fórmules per a la recuperació de la nostra memòria col·lectiva i de merescut homenatge a aquelles persones i institucions que lluitaren per la defensa d’uns privilegis i tradicions centenaris, patrimoni de tot el poble eivissenc».
300 anys de l’ocupació borbònica
El Consell recorda que enguany es compleixen tres-cents anys de l’acabament de la Guerra de Successió al tron de la monarquia hispànica, quan el dia 5 de juliol de 1715 arribava a Eivissa, procedent de Ciutat de Mallorca, una guarnició borbònica comandada pel nou governador de les Pitiüses, Daniel O’Sullivan, tres dies després de la capitulació de la capital mallorquina sota les tropes del general francès D’Aspheld.
Eivissa i Formentera foren els darrers territoris de la Corona d’Aragó a rendir-se a les tropes de Felip V. La promulgació dels decrets de Nova Planta (aplicables als regnes de València, d’Aragó, de Mallorca i al Principat de Catalunya) va tenir per objectiu l’homogeneïtzació jurídica dels territoris de la Corona hispànica, així com l’assimilació de la Corona d’Aragó a una nova realitat estatal centralitzada i uniformitzadora. Un dels efectes més immediats de la conquesta de les Pitiüses va ser la confiscació per part de Felip V de les salines d’Eivissa i Formentera, la font més important d’ingressos per a la subsistència econòmica, a més de bé comunal de tot el seu poble des de l’edat mitjana.
El Decret de Nova Planta també va suposar l’eliminació dels òrgans de govern insulars: la Universitat, amb més de quatre-cents anys d’història i precedent històric de l’actual Consell Insular, fou substituïda per l’Ajuntament d’Eivissa i els seus jurats, regidors perpetus designats per les autoritats reials. També s’introduí de forma progressiva la llengua castellana en els àmbits administratius i formals, desplaçant-ne la llengua catalana, i es prohibiren les encunyacions de moneda pròpia del regne, entre d’altres conseqüències. Un autogovern que no es recuperaria fins l’aprovació del primer Estatut d’Autonomia.
