El Consell d’Eivissa expressa el condol per la mort del fotògraf Josep Planas, qui va retratar l’Eivissa dels inicis del boom turístic

@Noudiari/ El Consell d’Eivissa ha expressat el condol per la mort d’un dels grans fotògrafs i documentalistes de les Illes Balears, Josep Planas i Montanyà. Nascut a Cardona (Barcelona), el 1924, va arribar a les Illes Balears per realitzar el servei militar, quedant enseguida fascinat pel seu entorn, i, ja el 1945 s’establí a Palma, on inicià una ingent tasca documentalista, captant imatges d’una realitat dual de les dècades centrals del segle XX, d’una banda premsa i turisme, deixant constància gràfica de la brusca irrupció del turisme a unes illes privilegiades, fenomen conegut com la balearització; i, de l’altra imatges d’unes illes que en aquell moment conservaven un entorn i uns costums genuïns, que convidaven a una feina més intimista, més artística i que ajudaren a conformar un llegat gràfic per l’imaginari col·lectiu.

Tot i que va treballar fonamentalment a Mallorca on va fundar i va gestionar una important indústria -l’any 1947 va fundar la seua primera botiga a Palma, Casa Planas, arribant a tenir una vintena d’establiments, amb prop de 200 treballadors-, va realitzar fotografies a totes les Balears. D’Eivissa va captar imatges dels seus primers turistes descobrint una illa encara no modernitzada. Planas destaca principalment per la producció i comercialització de postals, així com també per la realització de reportatges sobre turistes de projecció internacional, com per exemple Errol Flynn i Charles Chaplin.

A diferència d’altres fotògrafs de postguerra, Planas i Montanyà, a més de treballar diferents tipus d’imatges en B/N, a partir del 1958, començà a treballar el color, després d’un curs d’aprenentatge a la casa AGFA a Alemanya. I, també treballa les imatges en moviment, essent corresponsal de TVE a Balears entre els anys 1960-1973.

Entre desembre de 2005 i gener de 2006, al Casal Solleric, va tenir lloc una exposició sobre la seua obra, acompanyada d’una publicació i un documental, tot comissariat per Maria-Josep Mulet i Miquel Seguí, professors d’Història de l’Art de la UIB. En la mostra varen ressaltar tres aspectes fonamentals: la gran importància de la producció de Planas en la configuració de la imatge turística de Balears; la importància indiscutible del seu llegat documental dins del conjunt de patrimoni fotogràfic, i, sobretot, la seua qualitat plàstica que busca imatges directes, mirada documentalista, i cerca de la profunditat emprant un fons arquitectònic o paisatgístic i un motiu de referència en primer pla que podia ser real o introduït fictíciament.

«Al comiat imposat per la seua mort, ens queda l’admiració i l’agraïment a la seua tasca, unes imatges que avui, en ple segle XXI, són imprescindibles per conèixer gràficament i poder estudiar els canvis i transformacions que s’han esdevingut aquestes darreres dècades a les nostres illes», apunten.