@Noudiari/ El president del Consell d’Eivissa, Vicent Torres, acompanyat de la vicepresidenta segona i consellera d’Interior, Indústria, Comerç i Relacions Institucionals, Marta Díaz, ha entregat els diplomes d’acreditació dels primers artesans, mestre artesans i mestre artesans honorífics que atorga la institució.
Malgrat que el 1999 el Consell Insular va assumir la transferència d’artesania, el Govern Balear va seguir concedint les acreditacions durant els anys següents. Des de 2011, quan el Govern va deixar de fer-ho, en traspassar-se la competència a la resta de consells, a Eivissa encara no s’havien constituït els òrgans i s’havien acumulat un total de 380 sol·licituds d’artesans que demanaven acreditació.
La setmana passada es va reunir per primera vegada la Comissió Insular d’Artesania, que, finalment, va poder atorgar les primeres acreditacions del total que hi ha en tràmit. El president ha entregat tres renovacions de carta d’artesà (una espardenyera, una modista i una constructora d’instruments musicals), dos renovacions de carta de mestre artesà (dos joiers), quinze cartes d’artesans (un espardenyer, una selletera, una melmeladera, tres esparters, una puntaire, un licorer, una capellera, dos cistelleres, dos constructors d’instruments i dos passamaneres).
També s’han atorgat tres cartes de mestre artesà honorífic: al mestre ganiveter Joan Bonet Ribas, al selleter José Luis Fidel Domíngues Paloma i a l’esparter Josep Ramis Prats.
CARTA DE MESTRE ARTESÀ HONORÍFIC:
JOAN BONET RIBAS. Ganiveter : Pel seu entusiasme en conèixer, reconèixer i transmetre les tècniques ganiveteres tradicionals a Eivissa i els secrets d’un ofici que va haver d’aprendre de forma extraordinària sense mestre. Pel seu esforç per aconseguir i mantenir la puresa de la tradició ganivetera de la nostra illa, dedicació que ha mostrat en la seua participació a fires, esdeveniments culturals i artesanals, reportatges de premsa i documentals.
JOSÉ LUIS FIDEL DOMÍNGUES PALOMA. Selleter: Per la seua destresa en l’ofici de selleter, un dels oficis més complets i dificultosos en relació amb altres tècniques tradicionals que s’aprenien i treballaven a cada casa. Per la importància de mantenir i transmetre els procediments, molt diversos, que es fan servir a l’hora d’elaborar els guarniments de cavalleria i altres animals, a les generacions més joves com és el cas de la seua filla. Per haver tingut una plena dedicació durant més de vint anys a aquest ofici en extinció, així com participar en els esdeveniments artesans i culturals que se li requereix per mostrar el procés d’elaboració de cadires, colleres, i també de reparació dels més antics.
JOSEP RAMIS PRATS (“PEP ISIDRO”). Esparter: Pel seu entusiasme i estima a l’ofici de “sarrier”, de l’obra d’espart, que no ha dubtat en transmetre, amb els procediments més purs i tradicionals, a les generacions més joves per tal que el llegat de la tècnica de l’espart no es perdés. Per la seua col·laboració, sempre desinteressada, en tota activitat que contribuís a divulgar els coneixements en l’ofici. Així com la seua contribució en fires i qualsevol esdeveniment d’artesania tradicional, reportatges, entrevistes, documentals, etc. per donar a conèixer i potenciar el valor de l’artesania més tradicional de la nostra illa.
