-Ho sent molt, però el nostre local va adreçat a gent tan selecta i exquisida que no el puc deixar entrar si no figura a la llista.
-Com pot ser que no figuri a la vostra llista si som amic íntim del director?
-És que jo estic parlant de la llista de morosos d’Hisenda.
-30 euros per un gin-tonic? I això com s’explica?
-Vostè sap la feinada que ens ha costat preparar-lo només amb el gin i la tònica, tal i com l’ha demanat?
-Té tota la raó, accepti les meues disculpes.
-Jo a aquestos no els vaig votar perquè fan por, al altres tampoc perquè fan pànic i als de més enllà tampoc perquè fan caguera.
-O sigui, que vares acabar votant als qui no fan res.
-Idò ara que ho dius…
-Disculpi, senyor, se li ha caigut un bitllet de 50 €.
-Moltes gràcies, de persones com vostè ja no se’n troben. Però, per què porta els braços lligats?
-No ho sé, pregunti-ho als dos senyors de blanc que m’acompanyen.
-Ahir vàrem anar a sopar a un restaurant de fusió.
-I que tal?
-Molt bé. Només amb el plat principal ja ens vàrem fondre 300 € cada un.
-Jo esper que finalment s’imposi el seny i el sentit d’estat i no haguem d’anar a unes terceres eleccions.
-Et record que tu deies que molt millor unes altres eleccions abans que permetre governar a segons qui.
-A tu mai t’han cridat dues vegades seguides per presidir una mesa electoral, veritat?
-I des de la ferma convicció que la llibertat d’expressió i l’humor han de tenir uns límits consider que els seus tuits són clarament insultants i atempten contra l’honor del ministre de Justícia. Per tant, el condemn a 2 anys i mig de presó.
-Amb tots el meus respectes, senyoria, però em consta que el primer en retuitejar-me era vostè, i que per fer-ho usava el nick de “sabrosona” i com avatar la foto d’un drag-queen.
-Bé, ehem, aquesta dada no te cap rellevància en aquest cas… I que sàpigues que acabes de perdre un follower, xivato.
-Em posarà un cafè amb llet?
-Le pido mil disculpas, señor. Tiene usted todo el derecho a pedírmelo en su lengua, de acuerdo con lo establecido en la Constitución española, el Estatuto de Autonomía y la Ley de Normalización Lingüística. El problema es que hace poco que he llegado aquí, y aunque ya he empezado a recibir clases de catalán todavía no estoy en condiciones de entenderlo. De todas
maneras, tiene usted todo el derecho a quejarse y por tanto pongo a su disposición una hoja de reclamaciones.
-Ni hablar, caballero. Ha sido usted extremadamente educado y entiendo perfectamente su situación. Póngame un café un leche, si es tan amable.
-Que t’estic prenent el pèl, home! Si jo som de sa Cala!
-Cago’n l’olla. Mira que us agrada enfotre-vos dels vileros.
-No ho saps tu bé.
