La contracrònica: “Quousque tandem abutere, Marienna, patientia nostra?”

@D.V./ Algú no assessora bé a l’alcaldessa de Vila. No pot ser que, davant un ple municipal decisiu, quan totes les seves paraules seran estudiades, quan es juga la credibilitat davant dels ciutadans i davant dels del seu propi equip de Govern, Marienna Sánchez-Jáuregui hagi fet el discurs que avui ha fet.

S’ha d’admetre que l’alcaldessa no ho tenia fàcil. El passat divendres, el PSOE-Pacte va presentar unes factures del primer semestre de l’any 2012 on es comprova que l’Ajuntament d’Eivissa havia pagat a Prensa Pitiusa per uns serveis que no s’han produït. Per tant, es trencava l’argumentació que assegurava que “mai” s’havia realitzat un pagament irregular. Aquest matí, doncs, era el moment decisiu per donar explicacions, però l’alcaldessa no ho semblava tenir clar.

Improvisant, contradient-se, cometent errors molt gruixuts, quedant en evidència… la intervenció de Marienna Sánchez-Jáuregui ha tingut moments d’humor, de surrealisme i de teatre de l’absurd. No pot ser que una representant pública, en un ple, s’inventi una llei que no existeix -la famosa Ley de Comunicación Balear- o que s’inventi un article de la Llei de Publicitat Institucional que parla de les ajudes als setmanaris gratuïts. M’he llegit aquesta Llei -és molt curta: deu articles, tres folis- i no diu res dels setmanaris gratuïts. De fet, el regidor de PSOE-Pacte Enrique Sánchez duia la llei fotocopiada a la mà i ha saltat de la seva cadira: “¡¡enséñeme ese artículo!! ¿¿donde está??”. Sánchez-Jáuregui també ha tingut un detall molt lleig quan li ha negat la paraula a l’exalcaldessa, Lurdes Costa, quan la seva gestió ha estat qüestionada. Un mal detall que no era necessari.

El soliloqui ha tingut moments involuntàriament còmics, com quan ha descarregat tota la responsabilitat de la signatura de les factures sobre la interventora i, immediatament, s’ha volgut desdir. “Sólo se ha pagado el primer semestre de 2012, y esas facturas llevan la fiscalización de la interventora… ¡¡pero yo no miro a la interventora!! ¿eh?”. En aquest moment, el públic que asistía al ple ha explotat en una riallada. Un altre moment involuntàriament còmic ha estat quan Sánchez-Jáuregui ha intentat justificar-se parlant de… ¡¡¡les zones blaves!!! “Ustedes nos dejaron un problema con la zona azul” ha assegurant mirant a la bancada de la oposició, “las zonas azules son buenas”, ha rematat.

Per la seva banda, els portaveus de la oposició han fet la seva feina. Vicent Ferrer d’Eivissa pel Canvi i Toni Villalonga, d’EPIC, s’han mostrat breus i incisius. Però qui ha preparat fins al darrer detall el seu parlament ha estat Enrique Sánchez de PSOE-Pacte. La seva intervenció ha tingut un nivell al qual no estem gaire acostumats per aquí i, potser perque el senyor Sánchez també fa d’actor, me l’he imaginat durant tot el cap de setmana vestit amb un toga i, fent de Ciceró, imprecant al senat dient “Quousque tandem abutere, Catilina, patientia nostra?”. El seu atac a l’actuació de Sánchez-Jáuregui ha sigut una autèntica catilinària i per poc acusa a Marienna de traïr al poble de Roma.

Però el millor moment del ple ha estat quan la segona tinent d’alcalde Lina Sansano, ha pres la paraula. Sansano ha explicat clarament la història de les famoses factures de Premsa Pitiusa. Va lamentar el moment en el que les va firmar, va defendre l’actuació de la interventora i ha dit unes paraules que han caigut a plom sobre la seva pròpia bancada: “Em sent enganyada i estafada” i ha anunciat que ja va presentar la seva dimissió i que dins la Comissió ho explicarà tot. Sense estratègia, sense joc brut, sense voler treure cap mena de rèdit polític i assumint el mal tràngol de que demanin la teva dimissió i de que qüestionin la teva honradesa, les paraules de Sansano han sigut les d’una persona farta dels tripijocs de la política.