Bernat Joan i Marí / L’Instituto Cervantes ha celebrat el Dia de la Raza oferint dades sobre l’espanyol al món. I les dades no poden ser més significatives del que representa el supremacisme lingüístic. A banda d’algunes pífies que ja comentarem, els del Cervantes, amb les seues dades, posen de manifest què significa la imposició d’una llengua, i l’impacte que aquesta imposició pot tenir a grans extensions del planeta Terra. Les dades mostren, per exemple, com l’espanyol (bé, els que el parlen) s’ha carregat les llengües pròpies de l’Amèrica dita llatina. Així, més del noranta del per cent dels colombians parlen espanyol com a llengua materna. Més del noranta per cent dels argentins, dels xilens, dels uruguaians, dels mexicans i d’un llarg etcètera. Només el Paraguai o Guatemala surten una mica d’aquesta devastació lingüística.
En el seu entusiasme supremacista, els del Cervantes es passen una micona de frenada, amb algunes dades. Per exemple, diuen que als Estats Units d’Amèrica hi ha més hispanoparlants que ciutadans censats. No passa res. Cada un que parla espanyol val per quinze dels que parlen altres llengües. No ens aturarem en menudalles d’aquestes. Empesos per l’entusiasme patriòtic, diuen que a Andorra (a Andorra!) hi ha tres milions de parlants d’espanyol. No sé com els hi ficarien, tres milions, a les valls.
Pel que fa al Regne d’Espanya, diuen que el noranta-u per cent són hispanoparlants materns/paterns. Vaja, que el noranta-u per cent tenen l’espanyol com a primera llengua. Calla, que ara anam bé! El nou per cent deuen ser els parlants de gallec, de basc, d’astur-lleonès, d’olivençà, d’aragonès, d’àrab i d’amazic. A l’hora de fer recompte, els de l’Instituto Cervantes ja no compten els eivissencs, mallorquins, menorquins, formenterers, valencians i catalans del Principat com a espanyols. Almanco en això van posant el rellotge en hora. Al loro! Que no estamos tan mal…
