L’entitat ecologista d’Eivissa GEN-GOB (Grup d’Estudis de la Natura / Grup Balear d’Ornitologia) ha concedit, un any més, els seus coneguts premis Formigó i Savina (en aquest cas, a l’hotel Six Senses Ibiza i a l’Associació Marítima-Cultural d’Eivissa i Formentera, respectivament), encara que sense cap acte presencial debut a la situació sanitària.
En relació amb el polèmic Six Senses Ibiza, el GEN ha explicat a través d’un comunicat que li atorga el Premi Formigó 2021, que la mateixa entitat defineix com «el premi de la destrucció del medi ambient i la cultura pitiüsa», per haver «envaït el domini públic marítim terrestre i per transformar un lloc emblemàtic i estimat per la població local en una mar de ciment».
En aquest sentit, el grup defensa, com acostuma a fer, un canvi en la política urbanística de l’illa: «És vergonyós i incomprensible com, en lloc de posar restriccions urbanístiques i controlar les contínues irregularitats que es produeixen, se segueix apostant per la construcció com si aquesta no comportés greus efectes ecològics», continua el comunicat.
A més a més, el GEN també denuncia el que anomena «la complicitat del batlle de Sant Joan de Labritja [Antoni Marí Marí] i el seu equip de govern i del Consell d’Eivissa» a l’hora de permetre «soterrar amb ciment el paisatge de la costa nord d’Eivissa amb una agressiva actuació disfressada de reforma».
Defensa del patrimoni marítim
El Premi Savina, per la seva banda, definit com el de la «protecció i conservació del patrimoni natural i cultural d’Eivissa i Formentera», ha estat dirigit a l’Associació Marítima-Cultural d’Eivissa i Formentera (fundada l’any 2003) pel seu treball en defensa del patrimoni marítim pitiús i per la creació d’un museu flotant i un centre d’interpretació sobre el patrimoni marítim.
«A la mediterrània la relació de les comunitats costaneres amb la mar constitueix un tret fonamental de la seva identitat, individual i col·lectiva. L’estret vincle d’Eivissa i Formentera amb la mar ha generat un ric i variat patrimoni cultural material, és el cas de salines, fars, torres de defensa, escales i barraques de pescadors… i també de patrimoni flotant: falutxos, balandres, llaüts, bots i xalanes, principalment», destaca el GEN, que denuncia que arran del ‘boom’ turístic i la progressiva incorporació de vaixells de propulsió mecànica i el ràpid canvi de model econòmic envers el sector turístic, s’han «desbancat els antics models aparellats amb veles tradicionals, que han patit les conseqüències de l’abandó i l’oblit generalitzat als molls».
En referència al patrimoni marítim, el GEN-GOB tampoc ha volgut deixar de destacar altres projectes positius a les Illes en aquest sentit, com ara el Museu Marítim de Mallorca o la Setmana del Mar, programa educatiu organitzat per “Es Nàutic”, el club nàutic de Sant Antoni de Portmany. Es tracta d’iniciatives que, segons els ecologistes, han evitat en molts casos la destrucció d’embarcacions tradicionals. Algunes s’han restaurat, és el cas del balandre Reina del Mar, o del llaüt Javi, recuperats i restaurats per Antoni Tur “Sendic” i Javi Gómez.
Els promotors
Cal destacar que els principals promotors de l’Associació Marítima-Cultural de les Pitiüses foren precisament Antoni Tur “Sendic” i Antoni Ferrer Abárzuza. A més, aquesta va assumir com a pròpia la proposta de Gerald Delgado, armador dels pailebots Thopaga i Cala Millor, de museïtzar el moll d’abric (es Muro) amb embarcacions tradicionals i, l’any 2016, va redactar un avantprojecte que preveia la construcció d’un moll flotant i d’una rampa de varada, recuperant així la imatge de l’antic avarador de sa Riba i facilitant espai per a embarcacions representatives.
Però a més a més, l’Associació Marítima-Cultural d’Eivissa i Formentera incorpora a l’espai físic museïtzat, l’antic edifici de Sanitat, una ruta cultural pels barris de tradició marinera: La Marina, sa Riba i sa Penya. També inclou propostes culturals i educatives: exposicions temporals, conferències, beques d’investigació, gastronomia, tallers de nusos, navegació i manteniment d’embarcacions tradicionals. Tot plegat en xarxa amb altres museus, com el Museu Marítim de Mallorca, el Museu de la Pesca de Palamós o el moll museïtzat de Vigo. Aquests són els exemples més representatius citats pel GEN-GOB.
Gràcies a l’esforç i constància de l’Associació Marítima-Cultural d’Eivissa i Formentera, aquesta proposta està ara en mans de les administracions competents: el Consell Insular d’Eivissa, l’Ajuntament d’Eivissa i l’Autoritat Portuària de Balears.
