Joan-Albert Ribas / Retrobades i converses curtes, sobretot entorn de la situació cultural i lingüística entre els coneguts i saludats, desitjos d’un any nou millor (o almenys «que no sigui pitjor que el que hem passat») i molta expectació varen ser el preàmbul de l’acte de presentació d’El Pitiús 2024 davant un nombrós públic que l’organització intentava acomodar en una seu de l’Institut d’Estudis Eivissencs que va quedar petita.
Va encetar l’acte el president de l’entitat, Marià Mayans, que va destacar que els 1.500 exemplars del tiratge d’enguany, són motiu d’orgull per les circumstàncies sociolingüístiques de la població eivissenca; també, que amb aquest ja se n’han fet trenta-cinc edicions des de la represa de 1989. Recordem que un grup de socis de l’Institut va reprendre l’almanac que havia deixat de publicar el 1979 Joan Castelló Guasch per malaltia. Justament hem arribat als trenta-cinc que va publicar el nostre folklorista entre 1945 i 1979.
El presentador, Juanjo Cardona, senador per Eivissa i Formentera i que és membre del Grup de Teatre de l’Institut d’Estudis Eivissencs, va començar amb un record cap a la casa dels seus majors, as Cubells, al porxo de la qual El Pitiús de Castelló estava penjat d’un clau amb un espart, ja que era (com continua sent avui en dia) un eina pràctica (calendari de llunes, consells agrícoles…) per als pagesos d’Eivissa i Formentera. Amb una trista ironia, va fer un paral·lelisme entre el que conta l’article d’Antònia Maria Cirer («Construcció d’una reserva de sargantanes a casa») i la darrera obra presentada pel grup de Teatre de l’Institut «IBZ 2050. El museu dels eivissencs», de Vicent Tur.
Marga Torres, l’esforçada directora, va voler posar l’accent en el fet que està arribant un relleu generacional entre els col·laboradors que varen començar l’aventura de recuperar aquest almanac des de 1989 (molts dels quals encara hi som) i una jove generació que s’hi està incorporant (va esmentar, entre altres, Marina Ferrer Orell, que fa una reflexió entorn del darrer llibre d’Esperança Marí, Dones de la sal). Va destacar, així mateix, que aquesta publicació, com pertoca, és un calaix de sastre de la cultura d’Eivissa: col·laboracions literàries (Joan des Pou, Iolanda Bonet, Sonya Torres, Dan Cohen…), enguany, a més del dret pitiús (Ángel Custodio Navarro Sánchez), hi ha diversos articles que rememoren l’Eivissa d’abans (Marià Serra, Juan Antonio Torres, Marià Torres, Toni Llucià) i diverses investigacions de l’àmbit històric i literari (Felip Cirer, Miquel Àngel González, Antoni Colomar…).
I és més musical que altres anys, amb la publicació de diverses cançons recopilades, durant molts d’anys, per Gilberto Marí, el documentat estudi sobre l’Obra del cançoner a les Pitiüses, de Cati Marí, Isidor Marí i Jaume Escandell, i l’article de Marià Mayans sobre el grup Es Amics.
En definitiva, una bona collita a pesar que no ha plogut, per llegir durant un bon temps. No vulgueu, mai, empassar-vos El Pitiús, d’una sola tirada. Comprau-lo i assaboriu-lo a poc a poc.
Joan-Albert Ribas
Voldria saber si el Pitiús es ven a qualque llibreria de Mallorca.