No som molt d’escriure en premsa, altres familiars ho fan millor i mes sovint, però les experiències que un acumula amb la Sanitat Pública, em duen a fer-vos aquestes reflexions:
18 de març de 2015, es papà entra a les 17.30h pel seu peu al servei d’urgències del Hospital de Can Misses, pateix des de fa anys EPOC, molt baix en saturació d’oxigen. Després d’unes llargues hores sense cap noticia, entro al box d’urgències, puc parlar amb ell, els sanitaris em diuen que no recupera, que faran un últim intent i si no millora, el portaran a la UCI, que marxem i ens trucaran, son les 23.30 h…a les 00.15, sona el telèfon, diuen que hi anem, que ha empitjorat. Ma mare i jo partim de Sant Jordi i els meus germans que viuen a Vila, hi arriben abans, el nostre pare havia faltat feia uns minuts…surt una infermera o similar al passadís i ens diu literalment «lo quieren ver o lo bajamos ya al frigorífico«…ens quedem gelats….es clar que el volem vore… Resposta: «aquí tienen pues»…ens dona un paperet d’uns 5×5 cm, on per una cara hi ha les dades de l’Hospital Can Misses, dos adreces de mail y un fax i per l’altre a bolígraf posa POMPAS FUNEBRES – 971392000, i afageix «pues llamen y háganse cargo, buenas noches»… Crec que fins dimarts de tarda, es lo mes cruel i inhumà que he viscut mai…a casa, ni als animals tractem així…
18 de juny de 2024, en haver dinat, ma mare, 87 anys i convalescent d’una caiguda per la que l’hi havien donat vuit punts as front només feia vuit dies, perd el coneixement, no respon a estímul ningun, ulls en blanc i sense que el tensiòmetre digues res mes que OUT durant mes de 5 minuts, atesa per la meva dona i el meu germà, recupera la consciencia, vomita, desperta…mentre han trucat a emergències, han enviat una ambulància medicalitzada que s’equivoca de carrer i tarda mes del compte…la traslladen a Can Misses…«usted no puede entrar»…passa una hora, hora i mitja i pregunto…està a la sala de butacas…passa però no estiguis molt de rato em diuen…entro, l’hi havien tret la seva roba que estava dins una borsa de plàstic als peus de la «butaca» i estava allí, mig nua amb aquesta vestimenta que donen, asseguda a una “butaca” mesclada, sense cap tipus d’intimitat, amb tot tipus de pacients i familiars, uns millor, altres pitjor, però tots amb un mal comú… Duien allí hores sense que ningú els digues res…a ma mare no l’havia vist ningun sanitari, cap prova, res… Així, fins que passades tres hores, vaig preguntar a una persona vestida de lila, on eren els responsables…sala 7…allí que vaig i explico a una noia la situació…ahora pregunto…mitja hora després em diuen «es la pròxima» …ni mitja hora ni una…torno a la sala 7 i pregunto a un grupet de «liles» pel responsable del torn…resposta «pregunte fuera», surt fora i pregunto al mostrador…no m’ho saben dir…pregunte a la chica de la puerta… L’hi pregunto i després de varies trucades, anades i vingudes em diu que no hi ha responsable, que no hi ha la supervisor d’enfermeria i que hi ha el que es veu...efectivament vaig al mostrador i faig una queixa oficial, venen els meus germans…sobre les 21.30 l hi fan una analítica de sang i ori i diuen que si surten be l’envien sense cap mes prova a casa… M’omple el cap i l’ànima aquella frase de l’Assemblea de Madrid, si total se iban a morir…aquesta es la sanitat i l’ humanitat que tenim, no mos enganyem…una xapussa eterna.
Avui he telefonat al servei de defensa del pacient del IB-Salut…una altre broma…no pararé fins identificar els responsables de les urgències del dia 18 a la tarda i ens vorem als tribunals, que tampoc hi confio massa, però a la fi es on et porten aquestes situacions, ma mare i la memòria des papà, tenen mes humanitat i mes dignitat i mereixen mes respecte que totes i cadascuna de les institucions sanitàries que ens pensem que vetllen per naltros i a la fi i el cap no son mes que estadístiques, càrrecs i titulars de premsa….tot sigui pel LUXURY que mos lleva de menjar garroves diuen alguns.
C’est finie.
Xico Ribas
Sant Jordi
Es una senrencia de muerte ponerte malo aqui, en vez de ayudarte cuando vas a urgencias parece que te quieran dar el empujoncito que te falte para que pases al otro lado y dejes de molestar, es tal vez eso lo que pretenden y se viene haciendo? Porque con tantos adelantoa medicos que hay, es increible que la gente se venga muriendo muchas ceces por chorradas sola en un pasillo. Porque eso si… se cubren las espaldas no dejando que haya testigos cuando tenemos todo el derecho a estar presentes cuando nuestro ser querido esta indefenso y enfermo y a saber todo lo que se le hace o deja de hacer para poder po ee la denuncia pertinente si tener solo papeles que no sabemos si son ciertos o hechos a la medida de quien se proteje el culo para que no le demandemos.