“Els pactes d’esquerres a les Pitiüses han de ser diferents als que s’han fet fins ara”

@D.V./ Artur Parrón és llicenciat en Història Moderna i Contemporània per la Universitat Autónoma de Barcelona, i va doctorar-se a Mèxic, on hi va viure cinc anys. D’aquesta estada li queda un amor intens per aquest país, una passió compartida amb el desaparegut i enyorat Xicu Lluy, que sempre el visitava quan realitzava les seves expedicions mexicanes. Des de fa una setmana, Parrón es el nou Coordinador General d’Esquerra Unida a Eivissa i Formentera i representa el que podríem definir com una “esquerra il·lustrada” que defuig el populisme, una prova és el llibre que en l’actualitat té Parron a la tauleta de nit: ‘Pensar el siglo XX’ del britànic Tony Judt.

Parrón viu a Formentera i, abans de començar l’entrevista, comenta que el pitjor d’estar un parell de dies a Eivissa per temes polítics és que troba a faltar als seus fills. Afirma que la sèrie televisiva que el va marcar va ser ‘Canción triste de Hill Street’, és fan de ‘Los Soprano’, i quan se li pregunta pel futbol es decanta pel Formentera i pels equips favorits dels futbolers romàntics: el Rayo Vallecano, el Celtic i el St.Pauli d’Hamburg, tres equips caracteritzats per la seva militància obrera i antifeixista.

Si ens centrem en política, el nou responsable d’EU a les Pitiüses es manifesta partidari d’arribar a pactes amb altres partits d’esquerres, tot i que assegura que ara la prioritat és arribar a una entesa amb els moviments socials que expressen la seva disconformitat al marge dels partits, com els moviments en defensa de l’educació pública o contra els desnonaments.

-En un lloc com les Pitiüses la Llei d’Hont és especialment cruel amb els partits petits. Quin és aleshores el paper d’un partit com Esquerra Unida, partint de la base que anant solitari és pràcticament impossible obtenir un protagonisme polític?
-Tenim clar, i sempre ho hem demostrat, que en aquestes illes fan falta pactes d’esquerres i, de fet, nosaltres sempre hem set els principals valedors d’aquests pactes, i ara no serà menys. La Llei d’Hont i l’especificitat electoral d’aquestes illes, que històricament han votat dreta, fan que pràcticament sigui obligat arribar a certs tipus de pactes. Quin pactes i com? Està per veure i es decidirà quan arribi el moment.

-L’experiència ens diu que aquests pactes d’esquerres comencen amb molta il·lusió però que, quan arriben al Govern, es produeix un desgast polític i personal tant intens que, al final, genera l’efecte contrari: s’accentua la divisió de l’esquerra i facilita el retorn al poder del PP. De quina manera es pot evitar que es repeteixi aquesta història?
-Haurien de ser pactes molt concrets, molt ben redactats i fets entre gent i partits que fossin lleials a aquests pactes. La premissa principal és la lleialtat, personal i política.

-Moltes vegades la sensació és que es tracta merament de “pactes anti-PP”, que l’amalgama que uneix aquests partits és la voluntat de desallotjar al PP del poder, però no de construir un projecte polític comú.
-Els pactes a partir d’ara haurien de tenir un tarannà diferent. El resultat dels anteriors pactes ha set una major divisió interna i un retorn furibund i amb més empenta del PP a la següent convocatòria electoral. Els pactes que s’haguessin de signar haurien de ser no només entre partits polítics sinó també entre moviments socials. Assistim a un moment en el que la política està devaluada, però a la vegada assistim a un exercici polític que es desenvolupa fora dels partits i que són els moviments socials: el que a la Península es coneix com a marees, i que es manifesten en defensa de la sanitat o l’educació pública.

-Existeix una gran efervescència social però, com comentaves, es desenvolupa d’esquenes als partits polítics. Com a cap d’un partit polític d’esquerres… creu que s’ha d’intentar atreure a aquests moviments? Com fer-ho sense, alhora, fagocitar-los? De quina manera s’han de tendir aquests ponts?

-Nosaltres tenim un mandat clar de l’Assemblea Federal d’Izquierda Unida que ens obliga a treballar en la constitució d’un bloc polític i social. Això no és més que treballar en la confluència de moviments polítics i socials. Això ens obliga a treballar i debatre amb altres partits però també amb els moviments socials. En qualsevol pacte que es realitzés hipotèticament, hauria d’existir una participació preferent d’aquests moviments. La prioritat, ara, és aquesta. Més endavant, en un futur, quan s’hagi de parlar de pactes, es parlarà. Ara per ara, el que hem de fer és parlar amb tots aquests ciutadans que estan en moviment i que expressen un descontent legítim amb l’actual situació.

-Doni’m arguments pels quals el PP mereix ser derrotat a les urnes.
-Desallotjar del poder al PP és una emergència democràtica. Crec que emergència és la paraula exacta. Els ciutadans estem perdent drets i llibertats constitucionals. No es compleixen drets que estan reconeguts a aquesta Constitució de la qual fan tanta gala. No es compleixen els preceptes de la Constitució en drets laborals, en vivenda, en educació, en l’aconfessionalitat de l’Estat, en la llibertat d’expressió. Mai s’havia vist en tant poc temps tanta destrucció, tanta reforma antisocial.

-Un tòpic afirma que quan l’esquerra governa no es poden fer negocis, no es poden fer infraestructures, que ho pareu tot…
-La dreta ha treballat amb el seu argumentari i aquest ha calat fons dins l’imaginari col·lectiu. Jo no crec que sigui així. Quan les esquerres han governat i han introduït certs paràmetres de protecció -no gaire radicals, per cert- no ho han fet pensant en els rèdits electorals, com sí faria la dreta, sinó amb una visió àmplia i generacional, i tenint en compte la necessitat de protegir el territori. Som unes illes i vivim del paisatge, i això és cabdal i ha de durar generacions.

-Què en penseu dels projectes que té el Grup d’Empreses Matutes a Platja d’en Bossa?
-Estam en contra. Pensem que és un model productiu i d’explotació turística nefast, no només pel territori, sinó també per l’aprofitament de recursos naturals i per la imatge que es dóna d’Eivissa: un lloc de turisme de festa. Fa anys que es parla de canviar el model de ‘sol i platja’ i l’únic que se’ns ha acudit és afegir-hi la festa desaforada. Una idea que sembla que també s’està introduint a llocs com Santa Eulària, que fins ara estava reservat al turisme familiar. A més, estem molt preocupats amb la reforma a mida que està preparant el Govern Balear per afavorir aquest projecte.

-Durant molts anys es demanava l’arribada del ‘turisme de qualitat’ i sembla que, finalment, el turisme de qualitat ha arribat: aquests milionaris que es gasten 100.000 euros d’una sentada no li semblen ‘turisme de qualitat’?
-Aquest model no distribueix la riquesa entre la societat. El diner que entra en aquests locals de moda per a superrics es concentra només en aquests llocs. No és com la riquesa del turisme clàssic, que es distribuïa transversalment per tota la societat i contribuïa a enriquir a tothom. Què és turisme de qualitat? No només un turisme que gasti molts sous, sinó també un turisme respectuós amb el medi ambient, amb el patrimoni. Una cosa és el turisme de qualitat i una altra el turisme de milionaris.