Noudiari.es
  • Local
    • Local
    • Santa Eulària
    • Sant Joan
    • Sant Antoni
    • Formentera
    • Sant Josep
    • Vila
  • + Pitiüses
  • Deportes
    • Fútbol
    • Baloncesto
    • Atletismo
    • Balonmano
    • Natación
    • Motor
    • Tiro con arco
  • Opinión
    • Cartas a noudiari
    • Columna
  • Cultura
    • Libros
    • Música
    • Llibres curiosos
    • Paraules Nostres
    • Cine
    • Cómics
  • Empresas
Sin resultados
Ver todos
Sin resultados
Ver todos
Noudiari.es
Sin resultados
Ver todos

El cosí Bartomeu: història d’un palanquer fill del seu temps, per Joan-Albert Ribas

Por Redacción
13 abril 2025
en Cultura
0
Joan des Pou a la presentació d'El cosí Bartomeu. Foto: Iolanda Bonet

Joan des Pou a la presentació d'El cosí Bartomeu. Foto: Iolanda Bonet

0
Compartido
Share on FacebookShare on Twitter

El cosí Bartomeu (Balàfia Postals, 2025) és la darrera novel·la de Joan Cardona des Pou i té lloc quasi tota (hi ha alguna escapada a Alemanya) a Sant Antoni de Portmany i rodalia.


Pens que Sant Antoni n’és un personatge més: assistim al llarg de l’obra a la seua ràpida transformació des de la segona meitat del segle XX així com l’assimilació (o no) de la gent que hi vivia als nous costums, a les obres que canvien la fesomia del lloc, als nous vesins o a la nova situació socioeconòmica enllaça, amb la temàtica d’una gran part de la seua obra narrativa anterior.

Perquè bona part de l’obra literària, sobretot narrativa, de Joan Cardona ressenya l’adaptació abrupta, forçosa (i damnosa majoritàriament) de tota la societat eivissenca (no només portmanyina) a uns canvis per als quals no estava preparada.

També a la seua destacable obra poètica El regne pàl·lid de l’elegia (Institut d’Estudis Eivissencs, 2023) hi podeu trobar ressavis d’aquesta temàtica.

A D’Eivissa a Cienfuegos (Balàfia Postals, 2021), Joan Cardona ja donà consistència aquest univers de petits propietaris rurals, pescadors locals o forans, contrabandistes (a temps parcial), pagesos, algun mossènyer interessat, botiguers, els omnipresents nouvinguts estrangers, funcionaris reconvertits a polític i algun nebot escalabrat que, com veureu tenia consistència, i tremp, perquè tengués continuïtat aquesta història familiar.

I així com a D’Eivissa a Cienfuegos, els dos personatges masculins pare i fill no hi estan ben tractats (perquè no s’ho mereixen) i sobretot hi estan ben dibuixats i són més rotunds les protagonistes femenins, na Catalina Serra i n’Amelina Miranda, a El cosí Bartomeu hi ha una estima, un tracte afectuós (una mica com de mesquinet…) de l’autor cap a aquest Bartomeu, un paradigma caricaturesc que rep més garrotades de la vida que un Pere Bambo, però que sempre acaba sortint-se, amb el pavelló ben alt, de diverses desgràcies, sobretot financeres però també algun assumpte amorós, de la seua vida, va surant…

Amb una consistent combinació de tots aquestos ingredients, Joan Cardona crea un món ric en matisos, en sensacions, fins i tot en colors i en textures, tot ben travat amb una bona sintaxi i una gran riquesa lèxica, que, com ja vaig dir arran de l’aparició de D’Eivissa a Cienfuegos, l’apropen a la riquesa de descripcions del Macondo de García Márquez, pel clima creat, per la continuïtat de la saga familiar i per la varietat de personatges redons.

No és necessari, però, haver llegit la primera per connectar amb les vivències d’aquesta tercera generació de família de portmanyins que va obrir Catalina Serra, la seua majora, al cel siga.

Algunes persones que han llegit El cosí Bartomeu diuen que hi ha un divertiment molt polit, sobretot a fer entre els portmanyins i aquells eivissencs que hem  passat la seixantena d’anys (d’aquesta edat els eivissencs ens coneixíem encara que fos de vista quasi tots), com és el de relacionar algun personatge literari amb  un personatge real. Això ho nega Joan Cardona, diu que el personatge principal està fet de retalls de diverses persones que ha anat coneixent durant la seua vida. Però, per si de cas, ja hi jugareu en una segona lectura, no fos que perdéssiu el fil narratiu intentant trobar falses semblances…

El jove Bartomeu comença la seua trajectòria treballant en un hotel des Caló des Moro, s’entrega a l’amor amb una francesa que viatjava amb els pares, l’Arlette, i ja no va tenir aturador. Ho tenia tot per triomfar al tom de decenni entre els cinquanta i els seixanta a Sant Antoni:

“En Bartomeuet tocava el cel amb les mans. Tenia bons braons, bona moto, i era bon amant i bon cambrer.”

Continua en Bartomeu, per una sèrie de circumstàncies que no us contaré lligades a l’època en què s’insereix la història i a la seua família, evolucionant a pesar d’alguns sotracs i ja us trobareu com acaba.

També és bo de reconèixer l’espai on se situa la història, de ben prompte l’autor ens el descriu cruament, el lloc i l’actitud dels que hi viuen:

“Durant el temps de què parla aquest relat el déu que ens ha caigut del cel, un déu per qui continuem perdent el cul i l’oremus, és un turista vulgar a qui deixem campar al seu rampell i que, ensenyorit, habita també als llocs més alts del poble: blocs d’apartaments de totxos crivellats i barana de ferro rovellada enfront del mirall de la badia.

Els apartaments costaners marquen el punt més elevat i, per davall, no han parat de conformar la vila carrers i més carrers de poca amplada amb edificis semblants a nínxols on s’allotja, en un anar i venir constant, aquest eixam amb ínfules de divinitat i davant qui tots abaixem el cap.

Tot s’ha sacrificat per a ell: els costums, la tranquil·litat, la joventut, el temps, la casa, la parla i la salut”.

Els personatges que acompanyen el protagonistes, deixant de banda les turistes que cauen rendides als seus encants encara que alguna té un paper important a la novel·la, són tan paradigmàtics que els podríem aplicar a qualsevol altre lloc turístic de les Pitiüses i de les Balears. Aquestes trames les dibuixà bé l’enyorat Guillem Frontera, que va morir encara no fa mig any, en algunes obres primerenques ambientades a la societat turística mallorquina primerenca i a Sicília sense morts (2015), que dibuixen alguns trets de la societat balear del darrer mig segle.

En definitiva, us vull dir que llegiu aquesta història de la darrera podríem dir seixantena d’anys, de Sant Antoni novel·lada, que hi rigueu amb algunes de les situacions, però que aquest somriure se us pot quedar gelat als llavis en alguns casos de la circumstància vital del cosí Bartomeu.

Joan-Albert Ribas

Tags: joan-albert ribas
Noticia anterior

Adolfo Utor: «La ley de regulación de acceso de vehículos a Ibiza es un despropósito»

Siguiente noticia

Una oferta que no podràs refusar, per David Setbetes

RelacionadoNoticias

La Fira del Disc, en una edición anterior en Sant Antoni. Foto Vermut 45 RPM

Abiertas las inscripciones para la IX Fira del Disc, el 21 y 22 de febrero

2 febrero 2026

El Grup de Teatre de l’Associació de Vesins des Molí estrena la comedia ‘Juzgados de Paz, juicios pendientes’

29 enero 2026
Un frame de 'La isla de los faisanes' que inaugurará el festival Ibizacinefest

El festival Ibizacinefest cumple 10 años con ‘La isla de los Faisanes’ como película inaugural

29 enero 2026

El Ayuntamiento de Ibiza reprograma la ópera ‘Ariadna. Más allá del mito’ tras el éxito de su estreno

25 enero 2026
Siguiente noticia

Balears dedica 300.000 euros a fomentar la igualdad y erradicar la violencia machista

Deja una respuesta Cancelar la respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Comentarios recientes

  • Claudia en Disputa por los campos de boyas: exigen una rectificación inmediata a PortsIB
  • Ferry en Arrancan las obras del Parc Motor de Sa Coma: un circuito ‘hundido’ de 5,7 millones diseñado para silenciar el ruido
  • Deivissa en Una sanción incomprensible, por Miriam Riera Hevia
  • Eustaquio en Arrancan las obras del Parc Motor de Sa Coma: un circuito ‘hundido’ de 5,7 millones diseñado para silenciar el ruido
  • Centauro QUIRON. en Muere a los 80 años Fernando Esteso, el icono del humor que se pasó al terror en Ibiza de la mano de Héctor Escandell

Lo más leído

  • Arrancan las obras del Parc Motor de Sa Coma: un circuito ‘hundido’ de 5,7 millones diseñado para silenciar el ruido

    0 Compartir
    Compartir 0 Tweet 0
  • El ayuntamiento de Ibiza firma dos convenios para rehabilitar Ses Feixes

    0 Compartir
    Compartir 0 Tweet 0
  • Ibiza Gorteam: «A los ibicencos les gusta comer como señores»

    0 Compartir
    Compartir 0 Tweet 0
  • Sale a la venta un exclusivo palacio del siglo XVI en Dalt Vila, Ibiza

    0 Compartir
    Compartir 0 Tweet 0
  • Ahora sí: adiós a la estructura que afeaba la entrada al centro histórico de la ciudad de Ibiza

    0 Compartir
    Compartir 0 Tweet 0

Archivos

AVISO LEGAL Los contenidos generados por Noudiari se encuentran bajo CC BY-NC 3.0 ES Noudiari.es, Av. de Santa Eulària nº 17 escala D oficina 15D, Illes Balears redaccion@noudiari.es Noudiari es un proyecto de La Pitiusa de Internet SL, NIF B57810103. Política de cookies y Declaración de privacidad Hecho con Wordpress

Gestiona tu privacidad

Para ofrecer las mejores experiencias, nosotros y nuestros socios utilizamos tecnologías como cookies para almacenar y/o acceder a la información del dispositivo. La aceptación de estas tecnologías nos permitirá a nosotros y a nuestros socios procesar datos personales como el comportamiento de navegación o identificaciones únicas (IDs) en este sitio y mostrar anuncios (no-) personalizados. No consentir o retirar el consentimiento, puede afectar negativamente a ciertas características y funciones.

Haz clic a continuación para aceptar lo anterior o realizar elecciones más detalladas. Tus elecciones se aplicarán solo en este sitio. Puedes cambiar tus ajustes en cualquier momento, incluso retirar tu consentimiento, utilizando los botones de la Política de cookies o haciendo clic en el icono de Privacidad situado en la parte inferior de la pantalla.

Funcional Siempre activo
El almacenamiento o acceso técnico es estrictamente necesario para el propósito legítimo de permitir el uso de un servicio específico explícitamente solicitado por el abonado o usuario, o con el único propósito de llevar a cabo la transmisión de una comunicación a través de una red de comunicaciones electrónicas.
Preferencias
El almacenamiento o acceso técnico es necesario para la finalidad legítima de almacenar preferencias no solicitadas por el abonado o usuario.
Estadísticas
El almacenamiento o acceso técnico que es utilizado exclusivamente con fines estadísticos. El almacenamiento o acceso técnico que se utiliza exclusivamente con fines estadísticos anónimos. Sin un requerimiento, el cumplimiento voluntario por parte de tu Proveedor de servicios de Internet, o los registros adicionales de un tercero, la información almacenada o recuperada sólo para este propósito no se puede utilizar para identificarte.
Marketing
El almacenamiento o acceso técnico es necesario para crear perfiles de usuario para enviar publicidad, o para rastrear al usuario en una web o en varias web con fines de marketing similares.
Estadísticas

Marketing

Características
Siempre activo

Siempre activo
  • Administrar opciones
  • Gestionar los servicios
  • Gestionar {vendor_count} proveedores
  • Leer más sobre estos propósitos
Administrar opciones
  • {title}
  • {title}
  • {title}
Sin resultados
Ver todos
  • Local
    • Local
    • Santa Eulària
    • Sant Joan
    • Sant Antoni
    • Formentera
    • Sant Josep
    • Vila
  • + Pitiüses
  • Deportes
    • Fútbol
    • Baloncesto
    • Atletismo
    • Balonmano
    • Natación
    • Motor
    • Tiro con arco
  • Opinión
    • Cartas a noudiari
    • Columna
  • Cultura
    • Libros
    • Música
    • Llibres curiosos
    • Paraules Nostres
    • Cine
    • Cómics
  • Empresas

AVISO LEGAL Los contenidos generados por Noudiari se encuentran bajo CC BY-NC 3.0 ES Noudiari.es, Av. de Santa Eulària nº 17 escala D oficina 15D, Illes Balears redaccion@noudiari.es Noudiari es un proyecto de La Pitiusa de Internet SL, NIF B57810103. Política de cookies y Declaración de privacidad Hecho con Wordpress