Les carreteres de Formentera estan fetes un fàstic.
Tot i ser un destí turístic de primer ordre, les nostres vies estan solcades de sots i clivellades d’esquerdes fruit del mal estat d’un asfalt que hauria d’haver estat reposat fa anys.
Hom pot conduir per tota l’illa, anar-se fixant en les irregulars traçades sobre el ferm i, si no fos perquè contribueixen en gran manera al desgast de les rodes dels nostres vehicles, fins i tot ens podrien fer gràcia.
Tanmateix, si un s’hi atura un poc, pot llegir-les, perquè diuen coses molt interessants.
Entre altres, que és una vergonya que essent una illa que dona tants de sous -distribuïts de manera força irregular, per cert-; tinguem unes carreteres tan impròpies, uns serveis de l’estat deficients (manca de forces de seguretat, cap base de Salvament Marítim, un SEPE que ‘ni está ni se le espera’, falta de diversos serveis d’inspecció -que bé que els va, a uns quants, que no existeixin, eh?) o un Hospital on se celebra que ‘han baixat les llistes d’espera’ en comptes de demanar perdó a la gent que es menja aquestes ‘esperes’ amb patates.
En absència de solucions, aquí i arreu, el panorama polític estatal ha derivat vers una mena de competició sobre qui acumula més casos de corrupció i qui és més masclista mentre els nacionalsocialistes, talment com ara fa un segle, es freguen les mans ensumant la sang del seu ascens al poder atiant l’odi vers els migrants, els catalans (inclosa Aliança Catalana, que odia a tots els catalans que no som com ells) i qualsevol persona que no sigui el que ells consideren ‘normal’. És a dir: “maricones, vagos y maleantes”.
Al món, ara mateix, hi tenim dos paios jugant als escacs: A una banda, un pallasso abusador i fatxenda al qual se li en fot tot el que no sigui enriquir el seu imperi. A l’altra banda, un assassí fred i calculador amb un armari petat de cadàvers i una agenda plena de creus vermelles sobre el mapa del nostre continent. Tots dos se saben totalment impunes sobre un tauler on la resta o bé els servim, els adulem i bevem Coca-cola amb vodka, o som prescindibles. Bé…, També hi ha els xinesos i el seu control social i la seva ‘reeducació’ de les minories ètniques. Les que no han aniquilat encara, vull dir.
A això, sumem-li que les darreres tres dècades ens hem dedicat a fornicar i multiplicar-nos com va fer aquell de la barba amb els pans i els peixos, a carregar-nos innombrables ecosistemes i espècies animals i vegetals (algunes que fins i tot ni hem arribat a conèixer), i a contribuir amb inconsciència i fervor al desenvolupament sense límits d’una emergència climàtica irreversible que, avui dia, ni la descontrolada bragueta d’en Mazón pot negar.
Vaja, que estam fatal. Tot i que hi ha qui només viu en la incertesa de si la Pedroche ensenyarà mugronet aquest Cap d’Any o si cal invertir vint euros més en el sorteig del Niño després que els al·lotets aquells d’insuportables veus virolades no hagin cantat la grossa del meu dècim, un any més. I com els detesto, perquè m’han tornat a fotre enlaire les Festes. Jo que volia regalar-li el 20% del meu premi a Hisenda, perquè Hisenda som tots!, excepte l’inviolable, la banyuda i tota la seva prole.
Avui, dia de Nadal, voldria seure a la vostra taula, ser el vostre menyspreable cunyat i dir-vos que jo sí que tinc la solució a tots aquests problemes. I criticar polítics i futbolistes i artistes i a tots vosaltres, família, perquè la teniu davant dels nassos -la solució- i no la sabeu veure, caps de fava!
Però, què sabré jo, si només som un pobre diable que s’entreté a llegir les esquerdes de la carretera.
