Carta oberta al Sr. Alcalde de Sant Antoni de Portmany

M’ adreço a vostè no només com a veïna i contribuent d’aquest municipi, sinó principalment com a mare d’un fill que ara tot just entra en una edat amb ganes de sortir, de fer amics i de sociabilitzar. Li escric moguda per una profunda preocupació, però també per la indignació que vaig sentir en llegir la seva recent entrevista, on afirma que «la sensació d’inseguretat ja no existeix» a Sant Antoni. 

Com a mare, li asseguro que aquesta afirmació és una mentida absoluta que xoca frontalment amb la crua realitat que vivim les famílies, i les darreres notícies li treuen totalment la raó.

La realitat és que a Sant Antoni no hi ha opcions d’oci saludables per als més joves. No tenen espais on trobar-se ni alternatives reals; l’única opció que els queda és estar al carrer fent voltes. I és precisament aquí on comença el perill. Al carrer estàn totalment exposats, veient a diari —i a qualsevol hora del dia— com es trafica amb drogues, es delinqueix i es generen conflictes amb total impunitat davant dels ulls de tothom. Fa molta por pensar que els hi pot passar qualsevol cosa en qualsevol moment.

Davant d’això, jo li pregunto directament, de progenitora a progenitor: Vostè deixaria el seu fill sortir tranquil·lament a prendre alguna cosa per Sant Antoni? I, per favor, no em digui que sí, perquè tots sabem que ni tan sols viu al poble ni ha de patir el que patim els que som d’aquí.

Vostè parla a l’entrevista de «dades» i de que qualsevol persona pot passejar amb tranquil·litat, però els fets recents demostren tot el contrari: 

Violència extrema i delinqüència: Com pot parlar de seguretat quan acabam de viure la tràgica mort d’un home en una baralla a es Caló des Moro? Això no és una «percepció» ni alarmisme dels veïns, és una realitat violenta que conviu amb nosaltres, sumada al tràfic de drogues constant, els conflictes i els precipitats de cada temporada. 

Incivisme i ramor insuportable: Els veïns estam farts i enfadats de viure en un poble on es permet l’incompliment sistemàtic de totes les normatives municipals per part d’empreses i individus que actuen com si aquí no hi hagués llei. El descans és impossible i el carrer s’ha tornat un espai hostil.

L’excusa dels vídeos: Trobo gairebé ofensiu que intenti desviar la responsabilitat cap als veïns dient que a Sant Antoni sembla que passin més coses perquè «hi ha més gent gravant amb el mòbil». Els veïns no s’inventen els problemes; els graven perquè estan farts que ningú hi posi remei i de viure amb el cor en un puny.

Agraeixo que s’inverteixi en càmeres o en seguretat, però la realitat és que aquestes mesures continuen sent un pegat insuficient si no hi ha una voluntat real d’aplicar les ordenances amb contundència i de tallar el problema d’arrel. El descontrol és evident i no es resol maquillant la veritat als mitjans de comunicació.

Com a batle, la seva prioritat hauria de ser protegir els residents i el futur d’aquest poble, que són els nostres joves, oferint-los un entorn sa i segur on créixer, enlloc de defensar els interessos d’aquells que destrossen la convivència. Li demano que deixi de banda el discurs triomfalista i que escolti de veritat el patiment i el neguit de les mares i pares de Sant Antoni.

Volem un poble segur per als nostres fills, no només en les seves declaracions.

Atentament,

Maria Sala Serra