Hi ha moments en què ses dificultats mos ofereixen s’oportunitat d’obrir nous camins. Avui començ una nova etapa amb sa creació d’una associació legalment constituïda, amb sa voluntat de sumar esforços, construir ponts entre ses administracions i sa societat civil i continuar treballant per un objectiu que ha d’estar per damunt de qualsevol diferència: salvar sa nostra sargantana pitiüsa.
Hi ha una reflexió, habitualment associada a sa cultura japonesa, que mos convida a veure en cada crisi una oportunitat. Encara que no sigui una traducció literal de sa paraula japonesa, sa idea conté una ensenyança que avui consider especialment encertada: fins i tot ses situacions més difícils poden convertir-se en es començament de grans transformacions si som capaços d’afrontar-les amb generositat, intel·ligència i voluntat d’entesa.
I això és precisament lo que vull fer.
Es darrers esdeveniments relacionats amb sa meua iniciativa per protegir sa sargantana pitiüsa han generat una controvèrsia que mai no vaig cercar. Sa possibilitat d’una sanció de 6.000 euros per sa creació d’un refugi ha situat en es centre des debat una qüestió que va molt més enllà de sa meua situació personal.
Però no vull que aquesta història quedi reduïda a una polèmica, ni que es converteixi en un enfrontament entre ciutadans i administracions.
Vull que serveixi per obrir una nova etapa.
Perquè, per damunt de qualsevol discrepància, hi ha un objectiu que mos hauria d’unir a tots: salvar sa sargantana pitiüsa, una part irrenunciable de sa nostra identitat.
Una nova etapa, des des respecte i es reconeixement
En aquest camí de preocupació i compromís amb sa nostra sargantana, vaig decidir adherir-me en es seu moment a sa plataforma ciutadana Sargantana Power, una iniciativa que ja havia estat creada i mantenguda per persones compromeses amb sa defensa d’aquesta espècie.
M’hi vaig sumar perquè compartia plenament es seus objectius, perquè em sentia identificada amb sa seua preocupació i perquè creia, com continuï creient, que sa implicació ciutadana és imprescindible per afrontar una amenaça d’aquesta magnitud.
Vull aprofitar aquestes línies per reconèixer sa feina, sa dedicació i es compromís de ses persones que varen crear aquesta plataforma i que l’han mantenguda viva amb es seu esforç i sa seua convicció.
Sargantana Power continuarà es seu camí amb ses persones que en es seu dia la varen impulsar i mantenir. I els desig sincerament que continuïn fent una feina positiva en defensa de ses nostres sargantanes.
Crec que hi ha moments en què, compartint un mateix objectiu, es poden obrir camins diferents que siguin igualment útils i complementaris.
I estic convençuda que sa defensa de sa sargantana pitiüsa necessita totes ses mans, totes ses sensibilitats i totes ses iniciatives que vulguin contribuir-hi de manera constructiva.
No es tracta de substituir ningú, ni de competir amb ningú. Es tracta de continuar avançant, cadascú des des seu àmbit, cap a un objectiu compartit.
Sa nova associació neix precisament amb aquesta voluntat: construir un espai estable de participació ciutadana, amb personalitat jurídica pròpia, capacitat d’interlocució institucional i una clara vocació de col·laboració.
És una nova etapa que assumesc amb il·lusió, responsabilitat i es convenciment que encara hi ha molt per fer.
Sa força de sumar: quan sa col·laboració multiplica es resultats
Sempre he cregut que sa societat civil té molt a aportar a sa defensa des nostre patrimoni natural.
Però també estic convençuda que es millors resultats s’aconsegueixen quan aquesta implicació ciutadana es combina amb es coneixement científic, es recursos públics i sa capacitat d’actuació de ses administracions.
Quan ses administracions i sa societat civil col·laboren, es esforços no només se sumen: es multipliquen.
Una administració pot aportar coneixements tècnics, recursos, coordinació i garanties jurídiques. Una associació ciutadana pot aportar implicació, proximitat an es territori, capacitat de mobilització, iniciatives i persones disposades a dedicar temps i esforços a una causa compartida.
Sa comunitat científica, per sa seua banda, ha de tenir un paper essencial per garantir que qualsevol actuació sigui adequada i eficaç.
Quan aquests tres elements treballen de manera coordinada, es potencial és molt més gran que quan cadascú actua per separat.
I aquest és es model que m’agradaria impulsar des de sa nova associació.
Un model basat en sa confiança, es respecte mutu, sa transparència i sa responsabilitat.
Un model en què ses administracions no vegin sa societat civil com una dificultat, sinó com una aliada, i en què es ciutadans entenguem que sa protecció de sa biodiversitat requereix rigor científic, planificació i garanties.
Perquè tots hi tenim alguna cosa a guanyar.
Hi guanyen ses institucions, perquè compten amb una ciutadania activa i compromesa.
Hi guanyen es professionals, perquè poden trobar noves vies de col·laboració i suport.
Hi guanya sa societat, perquè participa en ses decisions i en sa protecció des seu entorn.
I, sobretot, hi guanya sa nostra sargantana.
Aquest és es verdader efecte multiplicador de sa col·laboració.
I aquesta és sa nova oportunitat que tenim davant.
Sa nostra sargantana, una part de lo que som
A vegades pens que no som prou conscients de lo que mos hi jugam.
Sa sargantana pitiüsa no és simplement un animal més des nostre entorn. És una part viva de sa història d’Eivissa i Formentera.
Forma part de ses nostres parets de pedra seca, des nostres camps, de ses cases pageses i des records d’infantesa de generacions d’eivissencs.
Sempre ha estat aquí, compartint es nostre paisatge de manera silenciosa, fins an es punt que sovent hem arribat a considerar sa seua presència com una cosa garantida.
Però avui sabem que no ho és.
S’amenaça de ses serps invasores i sa situació de vulnerabilitat de ses nostres sargantanes mos obliguen a actuar amb una urgència que no admet indiferència.
Perquè quan desapareix una espècie tan vinculada a sa nostra terra, no perdem únicament una part de sa biodiversitat.
Perdem una part de sa nostra història.
Perdem una part des nostre paisatge.
Perdem una part de sa nostra identitat.
I això és una responsabilitat que mos afecta a tots.
Conciliar no és renunciar
Vull deixar clara una qüestió que consider fonamental.
Sa voluntat de diàleg no significa renunciar a ses pròpies conviccions. Sa col·laboració no implica deixar de reclamar solucions. I es respecte a ses institucions no és incompatible amb demanar-los que actuïn amb sensibilitat, responsabilitat i determinació.
Respect profundament sa feina des professionals que es dediquen a sa conservació de sa biodiversitat. Entenc que ses administracions tenen obligacions legals i que qualsevol actuació sobre una espècie protegida ha de comptar amb ses garanties necessàries.
Però també crec que és responsabilitat de tots trobar mecanismes que permetin canalitzar sa bona voluntat des ciutadans.
Si una iniciativa necessita autorització, estudiem com fer-la possible quan sigui viable.
Si fan falta protocols científics, establim-los.
Si existeixen dificultats jurídiques o administratives, cerquem solucions dins sa legalitat.
I si hi ha coses que s’han de corregir, corregim-les amb diàleg i amb rigor.
Lo que no podem permetre és que ses diferències acabin fent-mos oblidar s’objectiu principal.
Perquè sa sargantana no entén de competències administratives, de discrepàncies personals ni de posicions polítiques.
I sa seua supervivència no hauria de dependre de tot això.
No necessitam vencedors ni vençuts.
Necessitam solucions.
Es eivissencs hem de defensar lo nostro
Vull dirigir-me especialment a tots es eivissencs que senten sa mateixa preocupació.
Crec que ha arribat es moment de fer una passa endavant.
Es eivissencs hem de defensar lo nostro.
I defensar lo nostro no significa anar contra ningú. No significa tancar portes ni crear divisions.
Significa estimar sa nostra terra i assumir sa responsabilitat de conservar-la.
Significa entendre que sa nostra identitat no es protegeix només amb paraules, sinó amb decisions, compromisos i actuacions concretes.
Significa no resignar-mos a pensar que es nostres fills i nets potser només coneixeran sa sargantana pitiüsa a través de fotografies o records.
Tenim sa responsabilitat de preservar lo que hem rebut de ses generacions que mos varen precedir.
I tenim s’obligació moral de fer tot lo possible perquè ses generacions futures també en puguin gaudir.
Sa nova associació vol ser una eina per contribuir a aquest objectiu.
Un espai obert a sa participació, an es diàleg i a sa col·laboració.
Una iniciativa que no neix contra ningú, sinó a favor d’una causa que hauria d’unir-mos a tots.
Perquè estic convençuda que hi ha lloc per a totes ses entitats, plataformes, associacions i persones que vulguin treballar per sa protecció de sa nostra biodiversitat.
Com més persones compromeses hi hagi, més possibilitats tendrem de salvar ses nostres sargantanes.
Que aquesta crisi sigui es començament d’una cosa gran
No negaré que es darrers esdeveniments han estat moments difícils en l’àmbit personal.
Però no vull quedar-me atrapada en sa preocupació ni en sa controvèrsia.
Preferesc mirar endavant.
Preferesc pensar que aquesta experiència pot convertir-se en una oportunitat per millorar sa relació entre ses institucions i sa societat civil.
Per construir nous espais de col·laboració.
Per demostrar que ses iniciatives ciutadanes, quan s’organitzen i treballen amb rigor i responsabilitat, poden aportar un valor extraordinari a sa defensa des patrimoni comú.
Sa decisió de deixar sa plataforma Sargantana Power i impulsar una nova associació respon a aquesta voluntat d’obrir una etapa diferent.
Una etapa amb una estructura jurídica pròpia, amb vocació de permanència i amb sa voluntat de participar activament en sa recerca de solucions.
Sempre des des respecte cap a ses iniciatives existents i amb sa mà estesa a totes aquelles persones i institucions que comparteixin es nostre objectiu.
Perquè es protagonisme no ha de ser de cap persona, plataforma o associació.
Es protagonisme ha de ser de sa sargantana pitiüsa i de sa responsabilitat col·lectiva de salvar-la.
M’agradaria que, d’aquí a uns anys, poguéssim mirar enrere i recordar aquests moments no per una controvèrsia o una possible sanció, sinó com es punt de partida d’una nova manera de treballar.
Com es moment en què vàrem entendre que sa societat civil i ses administracions podien multiplicar es seus esforços si decidien caminar juntes.
Com es moment en què diferents iniciatives, amb ses seues pròpies identitats i maneres de fer, varen contribuir a un mateix objectiu.
I com es moment en què es eivissencs vàrem decidir que no podíem continuar contemplant passivament s’amenaça de desaparició d’una part tan important de sa nostra identitat.
Perquè sa sargantana pitiüsa era aquí molt abans que naltros.
Ha format part de sa història de ses nostres illes durant generacions.
I no podem permetre que sigui sa nostra generació sa que la deixi desaparèixer sense haver fet tot lo possible per evitar-ho.
No vull que aquesta història acabi parlant d’una multa. Vull que acabi parlant de com vàrem ser capaços d’unir-mos per salvar ses nostres sargantanes.
Això és lo que realment importa.
Que sa plataforma Sargantana Power continuï es seu camí, que sa nova associació pugui desenvolupar es seu projecte, que ses institucions trobin en sa societat civil uns aliats compromesos i que tots siguem capaços de treballar amb respecte i generositat.
Perquè compartir un objectiu no significa necessàriament haver de recórrer es mateix camí, però sí entendre que tots podem contribuir a arribar an es mateix destí.
Que aquesta crisi es converteixi en una oportunitat. Que sa nova associació sigui un pont de col·laboració. Que es diàleg multipliqui es esforços. I que sa defensa de sa nostra sargantana es converteixi en una causa que mos uneixi per damunt de qualsevol diferència.
No es tracta de defensar una persona, una plataforma o una associació.
Es tracta de defensar sa nostra terra.
Sa nostra naturalesa.
Sa nostra identitat.
Es eivissencs hem de defensar lo nostro. Amb fermesa, amb respecte, amb generositat i, sobretot, amb fets.
Perquè encara hi som a temps.
Però ha arribat es moment d’actuar.
I quan ses administracions i sa societat civil sumen ses seues forces, hi guanya Eivissa, hi guanya sa nostra naturalesa i hi guanyam tots.
Marilina Serra Cardona
Presidenta de l’ASSOCIACIÓ SALVEM SES SARGANTANES DE SES PITIÜSES
