@Noudiari / Sant Antoni ha presentat aquest matí la restauració la sénia de Sa Punta des Molí, tasca que l’ajuntament va encomanar a l’empresa Antiquarium, Arqueologia i Patrimoni, i que s’ha portat a terme durant ells mesos de gener i febrer amb un pressupost de 9837,30 euros.
A causa del desgast produït pel pas del temps, diverses parts de la sénia -com la trugeta, l’eix de la roda, la roda, els cadufos i tot el cordatge- necessitaven una urgent restauració. Per aquest motiu, i vistos els informe tècnics pertinents, la regidora d’Educació i Cultura en va ordenar la rehabilitació immediata per protegir els seus elements i substituir-ne les peces podrides.
Per a la regidora Sara Ramón, accions com la restauració d’aquesta sénia «són molt importants per mantenir i recuperar el patrimnoni cultural sobretot en un entorn com el de sa Punta des Molí on Sant Antoni té un conjunt històric, patrimonial, cultural i etnològic que s’ha de conservar».
Cal recordar que Sa Punta des Molí està declarat Bé d’Interès Cultural (BIC) i que, per tant, es tracta d’un conjunt protegit per la Llei de Patrimoni de les Illes Balears. Una mica d’història L’Espai Cultural de Sa Punta des Molí és un dels llocs més singulars i emblemàtics de Sant Antoni de Portmany, tant per la seua història com pels elements etnològics i culturals que conté: el molí fariner, la sénia, l’antiga casa i actual sala d’exposicions, el trull tradicional, l’auditori, les casetes-varador declarades Bé d’Interès Cultural, el parc infantil i el jardí botànic mediterrani.
Aquest conjunt està situat a la part sud i més interna de la badia de Portmany, entre les platges de s’Arenal i es Pouet, a la vénda de es Bernats, i la seua extensió és de 14.240 metres quadrats. De titularitat pública des de 1994, la seua recuperació i conversió en usos culturals s’inicià al 1996 i va ser inaugurat el 1999. La restauració inicial de la sénia de sa Punta des Molí va córrer a càrrec de Joan Torres Mayans, de cal Moliner, de Formentera. En aquestos quinze anys s’hi havien fet petites tasques de manteniment. Però ara, degut al pas del temps i les inclemències meteorològiques, el desgast propi d’un indret davant el mar i l’important ús intensiu i pas de visitants de l’espai cultural, necessitava una nova restauració.
La sénia és un dels enginys tradicionals hidràulics més estesos a les nostres illes. Els historiadors creuen que aquest mecanisme va ser introduït a Eivissa durant la dominació musulmana, en el període comprès entre els segles X i XI, tot i qua la seua implantació massiva es va produir en els segles XVIII i XIX. La funció de la sénia era extreure aigua de les capes subterrànies emprant la força d’un animal de preu, normalment una mula.
La sénia es construïa sobre un pou, que no solia superar els nou metres de fondària. El materials utilitzats per construr-la eren la pedra i la fusta. Amb aquest enginy es podia obtenir aigua de manera constant, ja fos per acumular a un safareig o per regar directament els camps. El paper de les sénies dins l’agricultura tradicional va ser molt important, ja que permetien obtenir un cabdal d’aigua suficient per al rec de les petites explotacions familiars.
A finals del segle XIX, l’Arxiduc Lluís Salvador comptabilitzà a Portmany un total de 35 sénies. Una d’aquelles devia ser la que encara hi ha a Sa Punta des Molí. A tot Eivissa en comptà 197.
