@Noudiari / Explicarem en aquest nou article de ‘Paraules nostres’ aquestos objectes tan quotidians i també d’alguns usos específics que en feim a les illes Pitiüses i tractarem temes tan diferenciats com torrar sobrassada o l’orfebreria tradicional pitiüsa.
Un clau, en masculí (1), és una barreta de ferro o d’una altra matèria sòlida, de llargària i de gruix variable, amb punta a un cap i una cabota a l’altre, que feta entrar a colps de martell serveix per mantenir unides dues peces, per penjar-hi coses o té fins ornamentals. Prové del llatí CLAVUS i està documentat en català des del segle XIII.
És una paraula amb un ús molt viu, i molt documentat des d’antic, i a les Pitiüses hi trobam diversos usos, a part del principal que hem definit.
Per exemple, podem esmentar al nostre camp el clau de matancer (el que aguanta la furga del porc en matar-lo), el clau de jou (aquell que serveix per aguantar l’eixanguer del jou), el clau de mantí (que té forma de T i serveix per unir el mantí amb la cabota de l’arada).
Al món mariner tenim el clau de pla (per clavar les taules que formen el pla d’una embarcació de fusta), el clau del bauprès (que fa referència a una peça de fusta molt gruixada que introduïda als espetllons, amb un buit enmig on s’endinsa l’extrem inferior del bauprès, que és un pal curt i inclinat, situat a proa, damunt la roda d’un veler) .
Un altre ús que n’hem trobat és el clau esteperol (petit i de cabota plana per a soles d’espardenyes).
Una punxa, seguint els diccionaris a l’ús, és qualsevol cosa que punxa, sigui la punta aguda d’una cosa (per exemple una punxa d’una rama de llimoner) o la cosa sencera mateixa. El Diccionari de la llengua catalana, de l’Institut d’Estudis Catalans, posa com a exemple “M’he esgarrinxat amb les punxes d’un filferro” (també dit fil d’ungleta, com he sentit que l’anomenaven alguns majors eivissencs). També deim a Eivissa una punxa a una branqueta que feim servir, per exemple, per torrar sobrassada. Punxa deriva del verb punxar, que ve del llatí PUNCTIARE, que té el mateix significat.
Des del punt de vista dels claus i les punxes més usuals, les que fan servir els fusters, no hem trobat cap diferència als llibres i pel que fa al seu ús popular hem sentit fer servir a les ferreteries locals les dues formes per demanar-ne. I també, amb el mateix sentit, hi ha la forma punta, que a les Pitiüses no feim servir, per fer-hi referència.
(2) Una clau, en femení, prové del llatí CLAVIS i fa referència a una peça de metall que, introduint-la en el forat d’un pany i fent-la girar serveix per obrir-lo o tancar-lo. Hi ha a l’orfebreria pitiüsa tradicional la clau que apareix en alguns anells que duien, en un primer moment, només les pageses promeses en matrimoni.
