Un escombrall a les illes Pitiüses és un utensili format per un feix d’herbes o branquetes (pi, savina, frígola, mata…) o un pedaç o un feix de pedaços en alguns llocs, posat a l’extrem d’un mànec llarg que sol ser anomenat britjó.
La paraula escombrall, ben viva a la pagesia de les Pitiüses (però pràcticament desconeguda, sobretot, entre la gent jove més urbana), deriva d’escombrar, que prové d’una forma del llatí vulgar EXCOMBORARE, llevar noses, destorbs, entrebancs. D’aquesta paraula llatina deriven en una bona part del domini lingüístic del català escombra i escombrar.
Foto: Miquel Marí
Al País Valencià i a les illes Balears solem fer ús de granera i agranar (normalment dit granar a les Pitiüses), respectivament per a aquest mateix instrument i l’acció respectiva. Granera prové de GRANARIA, paraula llatina que tenia el mateix ús, i que provenia de GRANUM, gra, perquè la funció primària que tenia la granera era la d’arreplegar i llevar els grans de l’era.
Però la paraula escombra i altres derivats, com escombrall que avui estudiam, té un ús generalitzat parlant de forns. I això passa curiosament també en zones com la nostra en què per als altres casos feim servir granera.
A Eivissa i a Formentera un escombrall se sol fer servir per granar el forn i netejar-lo de cendra abans de començar a enfornar. Com hem dit, escombrall és usual encara per a la gent que fa pa (i coques) als forns de les cases pageses i la compartim amb tota la resta del domini lingüístic de la llengua catalana (des dels Pirineus a les comarques de Lleida i del País Valencià, les barcelonines i a totes les Balears.
L’any 1996, la filòloga Maria Cardona va publicar a El Pitiús un article amb el significatiu títol “Encara queden plaers sense pecat: el pa pagès”, en el qual explica la funció de l’escombrall i ens recorda, amb una rica terminologia, el procés tradicional de l’elaboració del pa a les Pitiüses. Vegeu-ne un fragment: “Quan el forn és ben conrat, és a dir, que s’ha tornat ben blanc de pertot i està ben calent, s’ha d’agafar el britjó i tirar tota la brutor que es pugui dins el clotó. Després s’ha de posar l’escombrall al britjó (que és un manat de tanys de pi ver que es lliguen molt estrets amb una cordella i es fa passar dins el cap del britjó. Amb l’escombrall es fa el forn ben net, es ben grana i tota la brutor es tira dins del clotó. Llavors s’ha de fer molta via perquè el forn no refredi, s’ha de posar el pa dalt la pala i cap a dins del forn”.
