S’obre la veda per fer hotels als fars

@Noudiari · Ara Balears / Ports de les Illes Balears ha donat el vistiplau a quinze projectes per fer hotels en deu fars de les Illes. Segons ha informat, ha rebut una cinquantena de propostes. Les interessades són empreses de capital estatal i estranger. El far més ambicionat és el del cap Blanc, a Llucmajor, amb tres projectes per fer-hi un hotel. Tant el de Muleta, a Sóller, com el de la Mola, a Formentera, i el far menorquí de Favàritx tenen projecte per fer-hi dos establiments.

Aquesta concessió del domini públic es possible a causa d’una modificació legislativa aprovada per l’Estat el 2011. Ara, la pilota passa al Consell de Ministres, que pot permetre una excepció i aprovar la utilització dels fars per arrendar-hi habitacions. Fins avui, l’únic ús lucratiu que es feia en fars de Balears era el d’un bar a Formentor i un altre a Artutx.

L’objectiu d’aquesta mesura és, segons el Ministeri de Foment, garantir el manteniment de les instal·lacions. Algunes veus, com la del GOB, s’han alçat contra el que consideren una privatització d’allò públic. El vicepresident d’ARCA, Josep Massot, en discrepa: “Es perd una oportunitat per mostrar-hi la història etnològica marinera del nostre poble”.

Conflicte
L’ús hoteler d’aquestes instal·lacions entra en conflicte amb el seu valor patrimonial i etnològic i en els valors naturals de l’espai que ocupen. Els projectes de fer hotels a l’illa de sa Collinera -l’únic en què se sap quina és l’empresa interessada, Matutes- i a la de Tagomago, a Eivissa, també seran remesos al Ministeri. Està previst que es faci un concurs públic per a aquells fars als quals aspiri més d’un projecte.

A més de l’ús hoteler, s’han presentat iniciatives per muntar una cafeteria restaurant al cap de Barbaria de Formentera i a Favàritx.

El far de la Mola, a Formentera, té dos hotelers que el festegen. Aquests, però, hauran de competir amb el Consell Insular, que també ha presentat un projecte que garantiria el manteniment de la instal·lació. La institució ha elaborat un projecte per restaurar el far i donar-li un ús cultural. Amb aquesta intenció, ha oferit un conveni a l’autoritat portuària perquè li cedeixi l’ús de l’espai.

Espai de cultura
El projecte del Consell tindria dues fases. La primera és la restauració de l’edificació. “Amb poca inversió el podem fer tornar a l’estat original”, explica Sònia Cardona, consellera insular de Cultura. Inaugurat l’any 1861, el far de la Mola ha sofert molt poques modificacions al llarg de la història. “Només s’hi ha tapiat una porta de darrere i s’hi ha instal·lat maquinària”, diu Cardona. La intenció és recuperar-lo basant-se en la informació i les planimetries disponibles del seu aspecte originari.

La segona fase seria la conversió de les seves estances en equipaments culturals. El projecte inclou una petita recepció i la utilització de les sales. Una d’aquestes seria un museu amb exposicions semitemporals. Una altra serviria per deixar constància de la relació de l’illa amb la mar i amb la pesca. Les altres estances es dedicarien a diversos usos culturals.

El far de la Mola és un element icònic, amb molta significació social, explica Cardona, i està catalogat amb la figura de màxima protecció. També està situat en un espai protegit.

L’objectiu immediat de la institució és que Ports accepti el seu projecte. “Tenim molta il·lusió”, diu Cardona, que defensa que la seva hauria de passar per davant les iniciatives privades, ja que implicaria un impacte menor i tindria rendibilitat social. Els pressupostos de l’any que ve ja disposaran d’una partida reservada per a la restauració.

Interès general
L’article 72 del text refós de la Llei de ports de l’Estat i de la Marina Mercant és el que permet “excepcionalment” aixecar la prohibició d’instal·lacions hoteleres en espais de domini públic portuari. La llei explicita que el permís només es podrà donar per raons d’interès general “degudament acreditades i amb el previ informe de Ports de l’Estat”. L’autoritat portuària al·lega que l’interès per la privatització d’usos dels fars de les Illes respon a la impossibilittat de garantir-ne el manteniment per part de l’administració pública.

L’Autoritat Portuària de Balears no ha aclarit com serà el procés d’adjudicació dels projectes, ni quines condicions posarà (cànon a pagar anual, durada de la concessió,etc). Per altra banda, la presentació de projectes no respon a una convocatòria pública.