Els eivissencs ens hem hagut d’acostumar que, anem on anem, ens trobem que la ‘festa’ no s’atura mai. Amb tot el que això suposa de música i caos circulatori sigui l’hora que sigui i sigui on sigui. Ens costa molt suportar-ho en la temporada estival, però ens consolem amb l’esperança que quan acaba l’estiu, i després de celebrar els tancaments de les grans discoteques, torna l’Eivissa assossegada i bella, l’Eivissa que tants trobam a faltar els sis mesos de disbauxa. Així se suposa que ha de ser, i per aquest futur promès de pau i tranquil·litat molts aguantam el que aguantam.
Però no. Aquest any sembla que no és així.
Dissabte primer de novembre. Són les nou i poc del matí i surt amb la meva bicicleta en direcció al Parc Natural de ses Salines. Les carreteres estan molt tranquil·les, amb molt poc trànsit, fa un dia lluminós, un dia d’aquests que ens fa estimar encara més el paradís en el qual tenim la sort de viure. Quan arrib a Sant Jordi veig que el mercat dels dissabtes segueix en marxa i es comencen a veure més cotxes, però res massa molest. La gent que munta les seves parades en aquest lloc són persones tranquil·les i circulen amb molta calma en les seves furgonetes carregades de ‘trastos’ per a la venda. Això també és Eivissa.
Passat el vell hipòdrom em fic a la rotonda de sa Canal per agafar la carretera que em porti al meu destí. Tot i que el que esper és que cada volta hi hagi menys vehicles circulant no és així. Just entrar a la carretera de ses Salines el trànsit augmenta considerablement. A més dels habituals ciclistes que coincidim en el pla de dissabte esportiu i relaxat, es veuen bastants cotxes circulant a gran velocitat en les dues direccions. Vehicles particulars i molts taxis -que van saltant-se els límits de velocitat i avançant de forma bastant perillosa en moltes ocasions-. El primer que em dóna per pensar és que a molts altres residents i turistes alternatius se’ls ha acudit el mateix que a mi, i que van directes a gaudir d’un dia de natura i relax.
Segueix pedalant i els cotxes segueixen amunt i avall. Quan arrib a l’encreuament des Cavallet agaf la direcció cap a sa Canal i el trànsit comença a ser sospitós. Començ a veure cotxes aturats a les vores de la carretera, gent caminant per la vorera sense gaire pinta de ser esportistes o passejants de sol i natura (ho dic perquè molts van vestits i maquillats de Halloween). La música es comença a percebre nítidament, i la sospita que tanta gent no ha visitat aquest matí el Parc Natural per gaudir d’un dia de sol es converteix en certesa quan en arribar a la petita rotonda de l’entrada de ses Salines comprov estupefacte que la música prové d’un dels hostals que hi ha a la zona. Está ple de cotxes, i no paren d’arribar taxis amb més gent. No hi ha dubte, és un after-hours. Parc Natural, deu del matí… És legal tenir la música a aquest volum a aquesta hora i en aquest lloc? Jo diria que no, però ja se sap: ses Salines, municipi de Sant Josep. No crec que calguin més comentaris.
De tornada cap a Vila, encara a la carretera de sa Canal, gaudeix contemplant la llum en els estanys i respir profundament per treure’m el ‘mal rotllo’ i la frustració que port a sobre per haver-se arruïnat el pla de matí esportiu i contemplatiu. Entre els estanys es veuen algunes de les velles casetes dels saliners. En una d’elles es llegeix l’anunci d’una marca: ‘SAL DE IBIZA’. El missatge em dóna entre cella i cella, sembla escrit per mi, per mi i per aquest moment. Què surti d’Eivissa? Que me’n vagi? Que ens n’anem? Doncs potser que acabi passant, perquè ens fan fora. Ja són molts els que han marxat.
A l’Eivissa ‘parc temàtic de la festa’ cada vegada és més evident que molts molestam. Si no treballam per un model turístic que busqui la concòrdia entre turistes i residents, si no treballam per un model turístic que respecti la natura i els espais naturals, si no treballam per un model turístic que beneficiï una gran majoria de illencs i no els quatre de sempre… Si no treballam per un nou model turístic acabarem sent Las Vegas. I a las Vegas hi va molta gent a pasar-ho be, però poca gent hi vol viure.
Atur la bicicleta, pos el peu a terra, i buscant un desfogament que m’alleugi crit: “Ja, ja me’n vaig!”.
Molt encertat. Jo tambe ho vaig vora. A l’estiu hem de suportar al DC-10.. i ara a mes els hostals de ses salines o les famoses ‘villas’.
Algo muy parecido me pasó hace años en la Playa de S,Estanyol.Iba con asiduidad a bañarme a esta calita preciosa hasta que un dia llegué con mi hija pequeña y nos encontramos un After Hour a las 12 del mediodía: música de locos,personas drogadas hasta las cejas,gritos…..estuvimos años sin volver,les cedimos nuestro espacio…..a quién?
A gente que viene a nuestra isla buscando fiesta,diversión,drogas….porque aquí todo o casi todo está permitido y lo que no pueden hacer en su lugar de origen lo encuentran en nuestra isla sin restricciones….A los que nos gusta vivir tranquilos tendremos que pensar en emigrar a otro lugar o tendremos que luchar con las administraciones para que esto no siga pasando….que no se favorezca el interés económico de algunos en contra de la tranquilidad y la paz de los que vivimos todo el año aquí.
la ley tiene que poner fin a estas barbaridades, sea via consell, ajuntament, Costas o quien sea competente, pero -como siempre- no moverán un dedo porque no interesa, NO HI HA DRET