Capçal

 Aquesta secció setmanal de noudiari.es recollirà paraules i expressions pròpies del català d’Eivissa explicant la seua etimologia (és a dir, d’on provenen), posant exemples del seu ús, tant oral com trets de diversos documents, i explicant curiositats sobre el meravellós món d’aquestes Paraules nostres.

Per Joan Albert Ribas

El Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans explica que capçal és un coixí de llit, més estrictament un coixí de capçalera. També s’anomena capçal la part del llit que sol anar adossada a la paret i on es posen el coixí o els coixins

Diu Coromimes al seu Diccionari etimològic que capçal és la paraula més usual a totes les zones de parla catalana per denominar aquest coixí de llit. Així encara és anomenat a moltes zones d’Eivissa, encara que la tendència actual -moltes voltes cap a l’empobriment del nostre lèxic- és substituir-la per coixí, que no és una paraula tan específica com la que avui estudiam perquè ja sabeu que a més té altres usos (1).

És una paraula documentada de ben antic en la nostra llengua, segons un glossari de veus documentades a fonts catalanes de l’any 800 al 1100, de la Universitat de Barcelona (1960), la primera documentació d’aquesta paraula és de l’any 1008, amb la forma capzal.

Com hem comentat a Eivissa és encara una paraula ben usual, sobretot entre la gent de fora de Vila, que hem dit altres voltes fan ús d’un lèxic molt més ric; amb això coincidim amb el recentment homenatjat Vicent Serra Orvai, que deia ja l’any 1906 que la llengua a Eivissa es conserva als pobles del camp lliure d’influències estranyes i que a la ciutat la tenia comparada a una jove abans agradable i ben acolorida, però que li ha vengut la maleïda pigota i, omplint de taques la seua tendra cara, ha destruït aquella fresca hermosura.

Al segon tom de l’Enciclopèdia d’Eivissa i Formentera Antoni Prats Calbet ens explica un altre ús d’aquesta paraula. Un capçal és també una peça adaptada a l’ungla de l’àncora de cep per evitar fer malbé les taules del folre quan l’àncora anava trincada a l’amura. Rep també a Eivissa el nom d’ungla.

Avui, per acabar, un toc de cultua popular: Hi ha una dita mallorquina en què apareix aquesta paraula: Companyia de capçal, talla més que cap destral: ho solen dir les sogres al·ludint a la influència que l’home té sobre la dona, o viceversa.

(J.A.R.)

(1) El coixí, en origen no tenia el mateix ús que el capçal. Deriva del llatí vulgar COXINUM, derivat de COXA, anca, perquè servia bàsicament per asseure-s’hi damunt.