Aquesta emblemàtica embarcació, històricament aparellada de vela llatina, s’ha construït al llarg del temps a la mar Mediterrània, sobretot a totes les illes Balears i a la costa mediterrània peninsular.
La paraula que li dóna nom és àrab. Prové d’una forma que combinada amb l’article aràbic al- sona com “al·laüt”. L’origen és curiós, perquè en primer lloc va donar nom a l’instrument musical del mateix nom i llavors, per semblança formal amb la caixa de l’instrument, les embarcacions que coneixem prengueren aquest nom.
La documentació que trobam d’aquesta embarcació en llengua catalana és molt antiga, apareix ja en documents de 1249.
Com a aspectes generals podem dir que és una embarcació de poc tonatge, dedicada sobretot a la pesca i al transport de cabotatge, que en una definició senzilla ve a voler dir el transport marítim de càrrega i de passatgers navegant relativament prop de la costa.
Depenent de les funcions i a les costes a les quals ha estat destinada ha tengut al llarg de la història diferent forma: així per exemple si han actuat a llocs de platja són més planes i són més quillades les que tenien el port com a base. Es coneixen així el llaüt pròpiament de pesca, el llaüt viatger, la barca de pesca de parella, etc. Això, entre altres coses relacionades amb aquesta embarcació, ho explica Antoni Prats Calbet, autor d’un interessant estudi titulat “Vocabulari il·lustrat de l’aparell del llaüt a Eivissa”, que va aparèixer a la revista Eivissa (1) núm 11, en el qual, explica que la progressiva desaparició de la vela llatina el va moure, mitjançant diverses il·lustracions numerades, a explicar, peça a peça, fins a trenta-set paraules relacionades amb el llaüt tradicional.
En algunes altres zones de parla catalana el llaüt rep el nom de llagut, forma que està documentada molt més recentment que la catalana antiga que feim servir a les illes Pitiüses.
Aquesta embarcació apareix en alguns noms de lloc de la costa de les Pitiüses, entre altres a ses cases des Llaüts, que és com es diu la costera de cala d’Hort on hi ha casetes varador, ubicada entre la punta d’en Rosa (o es Boldador) cap a la zona de platja. I també tenim la punta des Llaüts, a la zona de Sant Carles de Peralta, entre es Pou des Lleó i es caló Roig.
La construcció i el manteniment dels llaüts i d’altres embarcacions duia aparellats una sèrie d’oficis tradicionals com els mestres d’aixa i els calafats, als quals segurament dedicarem algun article específic a “Paraules nostres”
(1) Publicada per l’Institut d’Estudis Eivissencs l’any 1981.
