Preparant l’aterratge a Eivissa. Revista Aviaco, 1958, per Joan-Albert Ribas

Poc abans que es posàs en funcionament l’aeroport d’Eivissa, la revista Aviaco, que es repartia entre els viatgers d’aquesta companyia aèria durant els trajectes, va treure un número monogràfic sobre Eivissa.

És una revista senzilla de 13,3 cm x 19,3 cm i 44 pàgines, grapada i només color a la portada i com es diu a la contraportada, patrocinada per l’Oficina de Turisme d’Eivissa que, com veurem, hi té una àmplia intervenció; però entre tota la publicitat, que n’hi ha molta, no hi ha cap referència eivissenca. 

Recordem ara que l’aeroport d’Eivissa es va posar en funcionament aquell mateix any 1958, en precari (la pista no va ser asfaltada fins al 1961) i va ser beneïda pel vicari general de la diòcesi Antonio Flores el 17 de juny d’aquell mateix any, com va comentar J. M. Romero al primer volum de Crònica d’unes Illes, Res Publica 1996. 

Aviaco està unida sentimentalment a la gent d’Eivissa que s’havia de desplaçar per motius diversos tant a Palma com al «continent», per motius diversos sobretot les quatre darreres dècades del segle passat: estudis i metges, bàsicament, i una mica d’oci.

En aquest exemplar d’Aviaco, l’Oficina de Turisme va intentar compendiar tots els atractius que oferia Eivissa per a l’onada de nous turistes que es preveia. I pot cridar l’atenció des de la distància de més de seixanta-cinc anys, la incidència que hi ha de textos i imatges relacionades amb la pesca submarina a les aigües que envolten la costa eivissenca.

Així, diu Jotazor [Josep Zornoza Bernabeu, en aquell temps delegat del Ministeri d’Informació i Turisme a Eivissa], a l’article monogràfic de nom «La pesca submarina en Ibiza», que «constituye uno de los importantesmotivos de la atracción turística con que cuenta Ibiza (…). En un porcentaje bastante elevado de los viajeros llegados al puerto de Ibiza, no falta en su bagaje el fusil y el equipo más o menos completo de pesca submarina, constituyendo en algunos casi su único equipaje. Se calculan en más de dos mil, siempre en aumento esta cifra, los forasteros que llegan a Ibiza para dedicarse a la práctica de este atractivo deporte, en que en el peor de los casos ofrece el regalo a la vista del espectáculo maravilloso de las profundidades submarinas». 

Bé, posem-nos a la darreria dels cinquanta, això del pitjor dels casos, ara, per sort, aquesta bellesa submarina, és un dels al·licients més bells per als practicants dels submarinisme o de l’esnòrquel; la mortandat (el millor dels casos, seria segons la terminologia de mitjan segle XX) de peix, afortunadament, està molt delimitada i perseguits els infractors per la normativa vigent.

L’article s’acompanya també de la foto d’un dels pescadors (a pulmó, clar) més reconeguts de l’època, Pons, que podeu veure en l’encapçalament, i una altra d’una jove turista francesa pescant.

L’editorial d’aquest número i un altre article, ampli de nou pàgines, sobre la història i els atractius d’Eivissa, segurament també redactat per Zornoza, i les fotografies-postals de Viñets (que tant de servei prestaren als periodistes i cronistes de l’època) completen aquest número de la revista Aviaco que he volgut comentar des de la distància cronològica.

Joan-Albert Ribas