El nom Jaume i la festa de Sant Jaume a Formentera

La festa de Sant Jaume, molt popular a Formentera, està directament relacionada amb l’últim i definitiu repoblament de l’illa, que es va consolidar al segle XVIII, i també amb la conquesta catalana de les Pitiüses, que va tenir lloc el 1235.

A la segona meitat del segle XVII, el creixement demogràfic del camp eivissenc i la disminució del perill corsari posaren les bases de l’últim i definitiu repoblament de Formentera, despoblada oficialment des del segle XV. El 1695 i 1699, Carles II va concedir extenses parcel·les de la Pitiüsa menor a l’eivissenc Marc Ferrer i al seu gendre Antoni Blanc, que començaren a establir terres a pagesos que procedien, en gran part, de l’antic quartó de Santa Eulària. Aquesta part d’Eivissa era l’únic lloc de l’illa on era important la festa de Sant Jaume, de manera que quan arribaren a Formentera pagesos d’aquell quartó portaren també el costum de celebrar aquella diada.

Al quartó de Santa Eulària, el nom Jaume i la festa de Sant Jaume eren populars perquè aquella part d’Eivissa fou, des del segle XIII, un territori molt vinculat a la monarquia. Amb la conquesta catalana de 1235, l’illa d’Eivissa es va repartir entre els conquistadors i el quartó de Santa Eulària va passar a mans de l’infant Pere de Portugal, però el 1256 l’infant va morir i va deixar el quartó i les altres possessions i drets que tenia a les Pitiüses al rei Jaume I. Poc després de rebre les terres i els drets de Pere Portugal, Jaume I els va traspassar al seu fill Jaume, que el 1276 es va convertir en Jaume II de Mallorca.

El 1285, el regne de Mallorca fou reincorporat a la Corona d’Aragó i sis anys després Jaume II el Just fou proclamat nou rei d’Aragó. El 1298, Jaume II de Mallorca va recuperar el seu regne i després de la seva mort el quartó de Santa Eulària va passar a Sanç I i finalment a Jaume III, últim monarca del regne de Mallorca independent. En definitiva, molts dels senyors feudals del quartó de Santa Eulària als segles XIII i XIV portaren el nom de Jaume i, per aquest motiu, el nom i la diada de Sant Jaume aviat degueren fer-se molt populars en aquella part d’Eivissa.

La festa de Sant Jaume, per tant, va arribar a Formentera amb els pagesos eivissencs que la repoblaren al segle XVIII, procedents en gran part de l’antic quartó de Santa Eulària. En aquest sentit, durant molt de temps la diada va servir per mantenir i reforçar els lligams que hi havia entre les famílies eivissenques originàries i les que s’havien establert a la Pitiüsa menor. D’aquesta manera, els eivissencs aprofitaren tradicionalment la festa de Sant Jaume per visitar els seus parents de Formentera, i aquest costum es va mantenir fins que els llaços de parentesc desaparegueren.

Des de fa segles, Jaume ha estat un nom popular a Formentera i molt present en algunes famílies de l’illa

El 5 d’agost de 1900, el setmanari La Unión assegurava que «el día de San Jaime, fiesta que se celebra en Formentera, no hubo pareja de la benemérita, como las había siempre excepto este año que las autoridades parece según dicen las tiene sin cuidado el orden». El 27 de juliol de 1936, poc després d’esclatar la Guerra Civil, el Diario de Ibiza informava que el dia de Sant Jaume «en Formentera hubo, como todos los años, fiesta popular».

Des de fa segles, Jaume ha estat un nom popular a Formentera i molt present en algunes famílies de l’illa com la família Morna, que precisament porta el nom d’una de les véndes tradicionals de Sant Carles de Peralta, a l’antic quartó de Santa Eulària. Alguns membres d’aquesta família que portaren el nom de Jaume han tengut rellevància en la història més recent de Formentera, com Jaume Ferrer ‘Morna’ que el 1857 era un dels principals contribuents de l’illa.

El 1867, quan es va suprimir el cos de torrers de les Balears, Jaume Ferrer Ferrer ‘Morna’ era un dels dos torrers que servien a la torre des Pi des Català. A finals del segle XIX, Jaume Ferrer Mayans ‘Morna de sa Serra’ va emigrar a Cuba, com altres formenterers que buscaven una vida millor. A la dècada de 1920, Jaume Ferrer Escandell ‘Morna’ era president de l’associació Amigos de la Escuela, que va promoure la construcció d’unes escoles i cases per als mestres a Sant Francesc. L’estiu de 1931, aquest mateix Jaume Ferrer Escandell era president del Centre de Llauradors de Formentera.

El seu fill, Jaume Ferrer Castelló, mestre nacional, va fugir amb altres republicans de l’illa el setembre de 1936 i es va exiliar a França després de combatre a la Guerra Civil. L’1 de març de 1937, el republicà Jaume Ferrer Ferrer ‘de na Morna’ fou afusellat al cementeri de Sant Ferran, juntament amb quatre persones més. Després de la dictadura franquista (1939-1975) es restauraren a l’Estat espanyol les institucions democràtiques i les Balears es convertiren en una comunitat autònoma organitzada en consells insulars. El 2007 es va crear el Consell Insular de Formentera i Jaume Ferrer Ribas ‘Morna’ fou elegit president de la nova institució de govern.

El nom Jaume també ha estat present en altres famílies de l’illa, tant de la Mola com de la part baixa

El nom Jaume també ha estat present en altres famílies de l’illa, tant de la Mola com de la part baixa. A finals de 1836 va morir Jaume Roig i catorze persones més després de naufragar el llaüt del tràfic a les costes des Pujols. El 1866, Jaume Escandell era alcalde de Formentera i entre 1891 i 1895 va exercir aquest càrrec Jaume Ferrer Juan ‘des Camp’, a pesar de tenir greus problemes de salut. A finals del segle XIX, Jaume Verdera Mayans ‘Mateu’ va emigrar a l’Uruguai, com altres formenterers que intentaven escapar de la pobresa.

Durant la dictadura de Primo de Rivera (1923-1930) es va recuperar a l’Estat espanyol el sometent, una milícia popular d’origen medieval, i el 1924 Jaume Marí Marí era un dels caps del sometent de Sant Francesc. A finals de la dècada de 1920, Jaume Juan Yern ‘Martí de sa Platja’ i altres persones fundaren a Formentera el sindicat anarquista CNT, que va convocar nombroses vagues a les salines durant la Segona República (1931-1936).

Iniciada la Guerra Civil, el setembre de 1936 una trentena de republicans, entre els quals s’hi trobava Jaume Costa Portas, s’embarcaren cap a Xàbia en el motoveler Miguel Pequeño. El 1937 foren afusellats els republicans Jaume Escandell Costa ‘des Bosc’ i Jaume Serra Juan ‘Corda’, el primer a sa Pujada de la Mola i el segon al cementeri de Sant Ferran.

Acabada la Guerra Civil, els republicans que pogueren travessar els Pirineus es veren aviat immersos en el remolí de la Segona Guerra Mundial (1939-1945) i alguns formenterers acabaren tancats a camps de concentració nazis, com Jaume Colomar Juan ‘Savines’ i Jaume Roig Mayans ‘Corda’, que el 1941 moriren al camp de concentració de Gusen, dependent de Mauthausen. Després de la llarga dictadura franquista es va iniciar a l’Estat espanyol una difícil transició cap a un règim democràtic. El 22 de juliol de 1977, poc després de celebrar-se les primeres eleccions democràtiques, el mestre Jaume Verdera Verdera ‘Mateu’ i altres persones fundaren a Formentera una delegació de l’Obra Cultural Balear, amb l’objectiu de lluitar per la llengua catalana, la cultura pròpia de l’illa i la conservació del territori.

A més de ser un nom tradicionalment popular entre els formenterers, el nom Jaume ha tengut també presència en altres àmbits de la nostra illa. En aquest sentit, l’anomenat llaüt des Caló, que fou construït el 1928, portava precisament el nom de San Jaime. Aquesta embarcació mítica va cobrir la línia entre es Caló i Eivissa fins a la dècada de 1940, i portava no només passatgers sinó també mercaderies com marès i carrasca de pi.

Per Santiago Colomar Ferrer