Noudiari.es
  • Local
    • Local
    • Santa Eulària
    • Sant Joan
    • Sant Antoni
    • Formentera
    • Sant Josep
    • Vila
  • + Pitiüses
  • Deportes
    • Fútbol
    • Baloncesto
    • Atletismo
    • Balonmano
    • Natación
    • Motor
    • Tiro con arco
  • Opinión
    • Cartas a noudiari
    • Columna
  • Cultura
    • Libros
    • Música
    • Llibres curiosos
    • Paraules Nostres
    • Cine
    • Cómics
  • Empresas
  • Agenda
  • Coronavirus
Sin resultados
Ver todos
Sin resultados
Ver todos
Noudiari.es
Sin resultados
Ver todos

El nom Jaume i la festa de Sant Jaume a Formentera

Por Vicent Ribas
18 julio 2017
en Festes de Sant Jaume 2017
0
0
Compartido
Share on FacebookShare on Twitter

La festa de Sant Jaume, molt popular a Formentera, està directament relacionada amb l’últim i definitiu repoblament de l’illa, que es va consolidar al segle XVIII, i també amb la conquesta catalana de les Pitiüses, que va tenir lloc el 1235.

A la segona meitat del segle XVII, el creixement demogràfic del camp eivissenc i la disminució del perill corsari posaren les bases de l’últim i definitiu repoblament de Formentera, despoblada oficialment des del segle XV. El 1695 i 1699, Carles II va concedir extenses parcel·les de la Pitiüsa menor a l’eivissenc Marc Ferrer i al seu gendre Antoni Blanc, que començaren a establir terres a pagesos que procedien, en gran part, de l’antic quartó de Santa Eulària. Aquesta part d’Eivissa era l’únic lloc de l’illa on era important la festa de Sant Jaume, de manera que quan arribaren a Formentera pagesos d’aquell quartó portaren també el costum de celebrar aquella diada.

L’església de Sant Francesc Xavier els darrers anys de la dècada dels vint del segle passat

Al quartó de Santa Eulària, el nom Jaume i la festa de Sant Jaume eren populars perquè aquella part d’Eivissa fou, des del segle XIII, un territori molt vinculat a la monarquia. Amb la conquesta catalana de 1235, l’illa d’Eivissa es va repartir entre els conquistadors i el quartó de Santa Eulària va passar a mans de l’infant Pere de Portugal, però el 1256 l’infant va morir i va deixar el quartó i les altres possessions i drets que tenia a les Pitiüses al rei Jaume I. Poc després de rebre les terres i els drets de Pere Portugal, Jaume I els va traspassar al seu fill Jaume, que el 1276 es va convertir en Jaume II de Mallorca.

El 1285, el regne de Mallorca fou reincorporat a la Corona d’Aragó i sis anys després Jaume II el Just fou proclamat nou rei d’Aragó. El 1298, Jaume II de Mallorca va recuperar el seu regne i després de la seva mort el quartó de Santa Eulària va passar a Sanç I i finalment a Jaume III, últim monarca del regne de Mallorca independent. En definitiva, molts dels senyors feudals del quartó de Santa Eulària als segles XIII i XIV portaren el nom de Jaume i, per aquest motiu, el nom i la diada de Sant Jaume aviat degueren fer-se molt populars en aquella part d’Eivissa.

La festa de Sant Jaume, per tant, va arribar a Formentera amb els pagesos eivissencs que la repoblaren al segle XVIII, procedents en gran part de l’antic quartó de Santa Eulària. En aquest sentit, durant molt de temps la diada va servir per mantenir i reforçar els lligams que hi havia entre les famílies eivissenques originàries i les que s’havien establert a la Pitiüsa menor. D’aquesta manera, els eivissencs aprofitaren tradicionalment la festa de Sant Jaume per visitar els seus parents de Formentera, i aquest costum es va mantenir fins que els llaços de parentesc desaparegueren.

Des de fa segles, Jaume ha estat un nom popular a Formentera i molt present en algunes famílies de l’illa

El 5 d’agost de 1900, el setmanari La Unión assegurava que «el día de San Jaime, fiesta que se celebra en Formentera, no hubo pareja de la benemérita, como las había siempre excepto este año que las autoridades parece según dicen las tiene sin cuidado el orden». El 27 de juliol de 1936, poc després d’esclatar la Guerra Civil, el Diario de Ibiza informava que el dia de Sant Jaume «en Formentera hubo, como todos los años, fiesta popular».

Des de fa segles, Jaume ha estat un nom popular a Formentera i molt present en algunes famílies de l’illa com la família Morna, que precisament porta el nom d’una de les véndes tradicionals de Sant Carles de Peralta, a l’antic quartó de Santa Eulària. Alguns membres d’aquesta família que portaren el nom de Jaume han tengut rellevància en la història més recent de Formentera, com Jaume Ferrer ‘Morna’ que el 1857 era un dels principals contribuents de l’illa.

A la imatge, la Torre des Pi des Català, situada a la costa de Migjorn.

El 1867, quan es va suprimir el cos de torrers de les Balears, Jaume Ferrer Ferrer ‘Morna’ era un dels dos torrers que servien a la torre des Pi des Català. A finals del segle XIX, Jaume Ferrer Mayans ‘Morna de sa Serra’ va emigrar a Cuba, com altres formenterers que buscaven una vida millor. A la dècada de 1920, Jaume Ferrer Escandell ‘Morna’ era president de l’associació Amigos de la Escuela, que va promoure la construcció d’unes escoles i cases per als mestres a Sant Francesc. L’estiu de 1931, aquest mateix Jaume Ferrer Escandell era president del Centre de Llauradors de Formentera.

El seu fill, Jaume Ferrer Castelló, mestre nacional, va fugir amb altres republicans de l’illa el setembre de 1936 i es va exiliar a França després de combatre a la Guerra Civil. L’1 de març de 1937, el republicà Jaume Ferrer Ferrer ‘de na Morna’ fou afusellat al cementeri de Sant Ferran, juntament amb quatre persones més. Després de la dictadura franquista (1939-1975) es restauraren a l’Estat espanyol les institucions democràtiques i les Balears es convertiren en una comunitat autònoma organitzada en consells insulars. El 2007 es va crear el Consell Insular de Formentera i Jaume Ferrer Ribas ‘Morna’ fou elegit president de la nova institució de govern.

El nom Jaume també ha estat present en altres famílies de l’illa, tant de la Mola com de la part baixa

El nom Jaume també ha estat present en altres famílies de l’illa, tant de la Mola com de la part baixa. A finals de 1836 va morir Jaume Roig i catorze persones més després de naufragar el llaüt del tràfic a les costes des Pujols. El 1866, Jaume Escandell era alcalde de Formentera i entre 1891 i 1895 va exercir aquest càrrec Jaume Ferrer Juan ‘des Camp’, a pesar de tenir greus problemes de salut. A finals del segle XIX, Jaume Verdera Mayans ‘Mateu’ va emigrar a l’Uruguai, com altres formenterers que intentaven escapar de la pobresa.

Durant la dictadura de Primo de Rivera (1923-1930) es va recuperar a l’Estat espanyol el sometent, una milícia popular d’origen medieval, i el 1924 Jaume Marí Marí era un dels caps del sometent de Sant Francesc. A finals de la dècada de 1920, Jaume Juan Yern ‘Martí de sa Platja’ i altres persones fundaren a Formentera el sindicat anarquista CNT, que va convocar nombroses vagues a les salines durant la Segona República (1931-1936).

Iniciada la Guerra Civil, el setembre de 1936 una trentena de republicans, entre els quals s’hi trobava Jaume Costa Portas, s’embarcaren cap a Xàbia en el motoveler Miguel Pequeño. El 1937 foren afusellats els republicans Jaume Escandell Costa ‘des Bosc’ i Jaume Serra Juan ‘Corda’, el primer a sa Pujada de la Mola i el segon al cementeri de Sant Ferran.

Acabada la Guerra Civil, els republicans que pogueren travessar els Pirineus es veren aviat immersos en el remolí de la Segona Guerra Mundial (1939-1945) i alguns formenterers acabaren tancats a camps de concentració nazis, com Jaume Colomar Juan ‘Savines’ i Jaume Roig Mayans ‘Corda’, que el 1941 moriren al camp de concentració de Gusen, dependent de Mauthausen. Després de la llarga dictadura franquista es va iniciar a l’Estat espanyol una difícil transició cap a un règim democràtic. El 22 de juliol de 1977, poc després de celebrar-se les primeres eleccions democràtiques, el mestre Jaume Verdera Verdera ‘Mateu’ i altres persones fundaren a Formentera una delegació de l’Obra Cultural Balear, amb l’objectiu de lluitar per la llengua catalana, la cultura pròpia de l’illa i la conservació del territori.

A més de ser un nom tradicionalment popular entre els formenterers, el nom Jaume ha tengut també presència en altres àmbits de la nostra illa. En aquest sentit, l’anomenat llaüt des Caló, que fou construït el 1928, portava precisament el nom de San Jaime. Aquesta embarcació mítica va cobrir la línia entre es Caló i Eivissa fins a la dècada de 1940, i portava no només passatgers sinó també mercaderies com marès i carrasca de pi.

Per Santiago Colomar Ferrer  

Tags: Festes de Sant Jaume
Noticia anterior

‘Aquestes festes de Sant Jaume, encara són més especials’, per Jaume Ferrer

Siguiente noticia

Detenido por amenazar de muerte con un cutter en Sant Antoni

RelacionadoNoticias

Emotivo vídeo del colectivo profesional de la salud de Formentera tras la Medalla de Oro

26 julio 2017

Ferrer aboga por el diálogo político y social para afrontar el futuro como isla

24 julio 2017

Medalla de Oro de Formentera a los profesionales de la salud

24 julio 2017

Lleno ‘hasta la bandera’ en la fiesta ‘Flower’ de Formentera

23 julio 2017
Siguiente noticia

Detenido por amenazar de muerte con un cutter en Sant Antoni

Deja una respuesta Cancelar la respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Comentarios recientes

  • ... en Inaugurada la primera Escuela de Hostelería de Ibiza con una financiación cercana a los 8 millones de euros
  • ... en Ciudadanos Ibiza considera esencial formar gobiernos desde el ‘centro’ y no desde los ‘extremos’
  • B. Ribas en Sant Josep aprova incorporar 2,6 milions d’euros per a noves inversions
  • MANDA HUEVOS en La nueva asociación Noches de Ibiza nace con 16 socios “para defenderse del ocio diurno”
  • Joanet en Ciudadanos Ibiza considera esencial formar gobiernos desde el ‘centro’ y no desde los ‘extremos’

Archivos

  • marzo 2023
  • febrero 2023
  • enero 2023
  • diciembre 2022
  • noviembre 2022
  • octubre 2022
  • septiembre 2022
  • agosto 2022
  • julio 2022
  • junio 2022
  • mayo 2022
  • abril 2022
  • marzo 2022
  • febrero 2022
  • enero 2022
  • diciembre 2021
  • noviembre 2021
  • octubre 2021
  • septiembre 2021
  • agosto 2021
  • julio 2021
  • junio 2021
  • mayo 2021
  • abril 2021
  • marzo 2021
  • febrero 2021
  • enero 2021
  • diciembre 2020
  • noviembre 2020
  • octubre 2020
  • septiembre 2020
  • agosto 2020
  • julio 2020
  • junio 2020
  • mayo 2020
  • abril 2020
  • marzo 2020
  • febrero 2020
  • enero 2020
  • diciembre 2019
  • noviembre 2019
  • octubre 2019
  • septiembre 2019
  • agosto 2019
  • julio 2019
  • junio 2019
  • mayo 2019
  • abril 2019
  • marzo 2019
  • febrero 2019
  • enero 2019
  • diciembre 2018
  • noviembre 2018
  • octubre 2018
  • septiembre 2018
  • agosto 2018
  • julio 2018
  • junio 2018
  • mayo 2018
  • abril 2018
  • marzo 2018
  • febrero 2018
  • enero 2018
  • diciembre 2017
  • noviembre 2017
  • octubre 2017
  • septiembre 2017
  • agosto 2017
  • julio 2017
  • junio 2017
  • mayo 2017
  • abril 2017
  • marzo 2017
  • febrero 2017
  • enero 2017
  • diciembre 2016
  • noviembre 2016
  • octubre 2016
  • septiembre 2016
  • agosto 2016
  • julio 2016
  • junio 2016
  • mayo 2016
  • abril 2016
  • marzo 2016
  • febrero 2016
  • enero 2016
  • diciembre 2015
  • noviembre 2015
  • octubre 2015
  • septiembre 2015
  • agosto 2015
  • julio 2015
  • junio 2015
  • mayo 2015
  • abril 2015
  • marzo 2015
  • febrero 2015
  • enero 2015
  • diciembre 2014
  • noviembre 2014
  • octubre 2014
  • septiembre 2014
  • agosto 2014
  • julio 2014
  • junio 2014
  • mayo 2014
  • abril 2014
  • marzo 2014
  • febrero 2014
  • enero 2014
  • diciembre 2013
  • noviembre 2013
  • octubre 2013
  • septiembre 2013
  • agosto 2013
  • julio 2013
  • junio 2013
  • mayo 2013
  • abril 2013
  • marzo 2013
  • febrero 2013
  • enero 2013
  • diciembre 2012
  • noviembre 2012
  • octubre 2012
  • marzo 13

AVISO LEGAL
Los contenidos generados por Noudiari se encuentran bajo CC BY-NC 3.0 ES
Noudiari.es, Avinguda Isidor Macabich, 41, 1-B, Eivissa, Illes Balears redaccion@noudiari.es Noudiari es un proyecto de La Pitiusa de Internet SL, NIF B57810103 Hecho con Wordpress

Sin resultados
Ver todos
  • Local
    • Local
    • Santa Eulària
    • Sant Joan
    • Sant Antoni
    • Formentera
    • Sant Josep
    • Vila
  • + Pitiüses
  • Deportes
    • Fútbol
    • Baloncesto
    • Atletismo
    • Balonmano
    • Natación
    • Motor
    • Tiro con arco
  • Opinión
    • Cartas a noudiari
    • Columna
  • Cultura
    • Libros
    • Música
    • Llibres curiosos
    • Paraules Nostres
    • Cine
    • Cómics
  • Empresas
  • Agenda
  • Coronavirus

AVISO LEGAL
Los contenidos generados por Noudiari se encuentran bajo CC BY-NC 3.0 ES
Noudiari.es, Avinguda Isidor Macabich, 41, 1-B, Eivissa, Illes Balears redaccion@noudiari.es Noudiari es un proyecto de La Pitiusa de Internet SL, NIF B57810103 Hecho con Wordpress

Este sitio utiliza cookies funcionales y scripts externos para mejorar tu experiencia.

Privacy settings

Ajustes de privacidad

Este sitio utiliza cookies funcionales y scripts externos para mejorar tu experiencia. A la izquierda se especifica qué cookies y scripts se usan y cómo impactan en tu visita. Puedes cambiar tus ajustes en cualquier momento. Tus decisiones no tendrán impacto en tu visita.

NOTE: Estos ajustes solo se aplicarán al navegador y dispositivo que estés usando actualmente.

Doubleclick

Gestionar de manera eficiente la publicidad del site

Google Analytics

Medición del uso del site con interes estadísticos y anónimo

Powered by Cookie Information