La catedrática y doctora en biología Antònia Maria Cirer Costa, autora de trabajos de investigación sobre las lagartijas pitiusas desde 1980 e impulsora y coordinadora del voluntariado SOS Sargantanes, ha remitido una carta a todas las administraciones locales y autonómicas para recordar una triste efeméride: los 20 años de la presencia en Eivissa y Formentera de serpientes, la principal amenaza para las lagartijas pitiusas, y la falta de soluciones al problema. A lo largo de estas dos décadas, la doctora Cirer ha liderado esfuerzos de investigación sobre las sargantanes y ha observado la falta de acciones efectivas por parte de las autoridades competentes. La introducción de serpientes invasoras en toda la isla de Ibiza ha tenido un impacto ecológico significativo y negativo, explica en su comunicado.
Cirer hace un repaso desde la confirmación en 2003 de la presencia de serpientes en la isla -declaradas especie invasora dos años después, en 2005- hasta la creación en 2020 de la asociación Sos Sargantantes, que trata de coordinar a los ciudadanos y administración en la erradicación de la especie, aunque hasta la fecha, la comunicación entre ambas partes es «muy deficitaria o inexistente», como señala la catedrática. En estos 20 años, Cirer destaca todas las iniciativas que se han llevado a cabo para informar a la población, las comisiones e informes elaborados por la administración que no han surtido efecto o los repetidos informes de los especialistas sobre la gravedad de la situación.
La situación actual
A pesar de la abundante información y directrices, la situación ha empeorado en lugar de mejorar, señala Cirer. Las serpientes invasoras han colonizado rápidamente toda la isla de Ibiza, y la respuesta de las autoridades ha sido insuficiente. Las recomendaciones siempre han enfatizado la participación ciudadana, pero no se ha proporcionado un sistema unificado y gratuito de acceso a trampas, reposición de cebo, asistencia en sacrificio de capturas y ayuda a quienes desean colaborar. Desde 2020, la red de voluntariado SOS Sargantanes ha asumido estas tareas, que deberían haber sido responsabilidad de las autoridades de gestión ambiental, resume la especialista.
Ante este empeoramiento de la situación, Cirer hace una lista de solicitudes a todos los organismos y entidades involucrados en la solución al problema que resume en seis puntos:
-Establecer una estrategia global y científicamente fundamentada con miles de trampas distribuidas en toda la isla de Ibiza de forma gratuita, con una comunicación efectiva a la población sobre esta estrategia y cómo pueden colaborar.
-Coordinación entre las tres administraciones más cercanas a los ciudadanos de Ibiza para establecer una amplia red de colaboración ciudadana, con mecanismos reales y gratuitos para el suministro de trampas, reposición de cebo y asistencia en sacrificio de capturas.
-Apertura de un centro de recuperación y actuación faunística de gestión pública para proporcionar material, ayuda y asesoramiento a los ciudadanos.
-Implementación de zonas de protección de fauna autóctona en áreas donde las serpientes aún no han llegado mediante cercas efectivas.
-Preparación de un protocolo para la posible llegada de serpientes a las islas Pitiüses y mecanismos de preservación de las faunas autóctonas en cada isla, si es necesario, mediante la conservación de poblaciones en terrarios.
-Control exhaustivo de los productos que ingresan a la isla y que puedan introducir más serpientes u otras especies invasoras, según el Decreto Ley 1/2023.
Para Cirer, es fundamental que las autoridades tomen medidas decisivas y efectivas para proteger la biodiversidad única de Ibiza y garantizar un futuro sostenible para la isla.
A continuación, reproducimos íntegramente el texto de la catedrática remitido a las administraciones:
Comunicat de premsa, en complir-se vint anys de l’arribada de les serps a l’illa d’Eivissa, per Antònia Maria Cirer Costa
Davant el risc, greu i real, de perdre definitivament l’animal més antic i emblemàtic de les Pitiüses, la sargantana Podarcis pityusensis, amb tots els canvis ecològics negatius que això comporta, després d’observar durant anys que els òrgans de govern no han realitzat accions prou decidides i efectives, amb el resultat que actualment ja tenim serps invasores a tot el territori d’Eivissa; em dirigesc al govern de les Illes Balears, Consell Insular d’Eivissa i Ajuntaments de l’illa d’Eivissa per constatar el següent:
1- REVISIÓ DELS FETS:
2003. Presència confirmada a Eivissa dels colúbrids Malpolon monspesulanus, Zamenis scalaris i Hemorrhois hippocrepis, declarades espècies invasores el 2005. Però, s’ha tardat vint anys per establir mesures especificades per llei (RD 1/2023) de protecció de la fauna autòctona.
2009-2010. La Conselleria de Medi Ambient i Mobilitat del GOIB organitza un seminari a Sóller per afrontar el problema de les espècies invasores.
2012. S’encarrega a l’Asociación Herpetológica Española l’informe «Viabilidad del Control de Ofidios en Ibiza y Formentera». On recomanen:
• Evitar noves entrades.
• Erradicar les que ja són al territori.
• Control als vivers de plantes.
• Establir unitats canines per detecció activa, i trampeig generalitzat a les àrees d’alta densitat.
• Promoure una xarxa de voluntariat per gestionar un gran nombre de trampes.
• Establir una xarxa única de comunicació ciutadans-administracions (Ajuntaments, Consell Insular, GOIB). Diferent del 112, per no col·lapsar-lo.
2014-2015. El Consell Insular d’Eivissa engega el Projecte Pilot de Control de Serps a l’illa d’Eivissa. Que no ha tengut continuïtat.
2015. La Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca del GOIB publica el Llibre Verd de protecció d’espècies a les Balears.
On es constata:
• La naturalització de les serps introduïdes. Que depreden activament sobre la fauna autòctona.
• A l’àrea de distribució de les serps, disminueix dràsticament la presència de sargantanes.
• El trampeig és un recurs molt efectiu, però cal activar moltes trampes.
• És imprescindible la participació de voluntaris que gestionin les trampes.
• Les unitats canines obtenen bons resultats.
• El COFIB confirma que el 28,8% de totes les seves intervencions són degudes a les serps.
2016. El GOIB publica Directrius per a la Gestió d’Espècies Introduïdes Invasores (EII) a les Balears. On diu:
• Cal promoure actuacions de detecció i erradicació de les EII.
• Afavorir la participació ciutadana: voluntariat.
• Implicar totes les administracions en una actuació coordinada.
• Establir centres d’actuació faunística on pugui acudir el ciutadà.
2016-2017. Els informes tècnics del Consell i del GOIB reconeixen que no poden gestionar el gran nombre de trampes necessàries arreu del territori. Proposen que els agents mediambientals delimitin amb trampes permanents l’àrea afectada per evitar la propagació de serps, mentre que els voluntaris actuïn en àrees d’alta densitat.
2016-2023. Els ajuntaments han posat a disposició dels ciutadans centenars de trampes. Però no sempre arriben gratuïtament als voluntaris, no hi ha reposició gratuïta de ratolins, ni acompanyament dels voluntaris. Tampoc certesa de disponibilitat de trampes, ni canal informatiu unificat per a tota l’illa. La majoria dels ciutadans s’han trobat tots sols davant aquesta tasca ingent.
2018. El MITECO edita un informe en què, entre altres mesures, reitera la necessitat de disminuir la població de colobres a Eivissa i repeteix les recomanacions d’informes anteriors.
2020. Diverses organitzacions ciutadanes impulsen la plataforma SOS Sargantanes per estimular la participació ciutadana en la gestió de trampes arreu del territori per disminuir les poblacions de serps. Cada any SOS Sargantanes posa a disposició dels Ajuntaments, Consell Insular i GOIB l’estat del voluntariat i els resultats de les captures. Fins ara, la coordinació entre els ciutadans que realitzen captures actives de serps i les institucions municipals i autonòmiques és molt deficitària o inexistent.
2- ACTUALMENT CONSTATO:
Hi ha molta informació, generada pels mateixos organismes que tenen competències i responsabilitats mediambientals. Però que semblen ignorar. També hi ha directrius clares des de fa més de deu anys de com s’ha d’actuar. Amb tots els estudis prèviament esmentats, no s’entén com s’ha agreujat tant la situació, ni com les serps invasores han colonitzat tan ràpidament tota l’illa. Amb els fets exposats més amunt no s’hi val dir que és un problema que «ens ve de nou». No s’entén per què s’han enviat missatges a la població d’Eivissa intentant minimitzar la gravetat de la situació, escudant-se darrere d’una suposada excepcionalitat biològica de les serps, o missatges tranquil·litzadors que les poblacions de sargantanes no estan en risc. L’evidència ho desmenteix.
Les directrius escrites als mateixos informes pagats per l’Administració són clares: els tècnics haurien d’haver mantingut les trampes estratègiques, malgrat que proporcionassin poques captures, per evitar l’extensió de l’àrea afectada. Mentre que a les zones d’alta densitat de serps calia estimular la participació ciutadana per rebaixar la població d’ofidis. Tot i això, el protocol seguit pels tècnics ha estat retirar el mes d’agost les trampes que no obtenen captures, independentment de què estiguin en posicions de barrera estratègica, i només mantenir les ubicades en zones d’alta densitat i elevat nombre de captures. Això ho podia fer perfectament el voluntariat, però se’ls hi ha escatimat les trampes que no arribaven a tot qui podia gestionar-les. Amb aquesta actuació s’ha facilitat que cada tardor les cries colonitzin nou territori. Estratègia erràtica i sense argumentació consistent, que ens ha provocat que avui en dia hi hagi serps a tota l’illa d’Eivissa.
Les recomanacions sempre han estat de potenciar l’actuació ciutadana, però no s’ha posat a disposició un sistema unificat i gratuït d’accés dels voluntaris a les trampes, ni de reposició gratuïta de ratolins, ni d’acompanyament en el sacrifici de les captures, ni informació i ajuda a tot qui està disposat a col·laborar.
Des de 2020 la xarxa de voluntariat SOS Sargantanes ha dut a terme aquestes tasques, que fa molt de temps haurien hagut de fer les administracions responsables de la gestió mediambiental. Durant molt temps s’ha desaprofitat el potencial humà disposat a col·laborar amb la salut dels nostres ecosistemes.
Actualment, després de vint anys de naturalització de les serps a Eivissa, de més de deu anys de dilatar les actuacions eficients, estam molt lluny d’aconseguir l’erradicació de les serps, però encara es poden minorar els efectes negatius que provoquen els ofidis invasors.
3- Per tot això, ELS DEMANO:
1- Que s’estableixi una estratègia global, clara i científicament fonamentada, de gran abast, amb milers de trampes actives, repartides per tota l’illa completament gratuïtes; que s’expliqui a la població quina estratègia es porta a terme, el perquè i com poden col·laborar. No sols editar tríptics d’escassa difusió i efectivitat, o publicitar un telèfon que no respon quan es truca.
2- Que les tres administracions que estan més pròximes als ciutadans i al territori de l’illa d’Eivissa es coordinin per tal d’establir una gran xarxa de col·laboració ciutadana, amb mecanismes reals i gratuïts de repartiment de trampes, reposició de ratolins i assistència per a sacrificar les captures. Amb un canal de comunicació (telèfon) únic i amb resposta assegurada per ajudar als voluntaris i a la població general. Els record que la majoria dels voluntaris no saben utilitzar la «línia verda» ni les xarxes digitals.
3- Obertura d’un centre de recuperació i actuació faunística on pugui acudir el ciutadà a demanar material, ajuda o assessorament. De gestió pública, sense externalitzar els serveis. Sa Coma ofereix una bona ubicació i espai, però sempre s’ha desaprofitat.
4- Que s’implementin ja zones de protecció de la fauna autòctona, en els petits indrets on encara no han arribat les serps, mitjançant tanques antiserps efectives. Amb la finalitat de preservar algunes poblacions relictes de sargantanes. A l’espera que la corba poblacional de serps inicii el seu descens. Dins uns anys, quan disminueixi la densitat de serps, probablement serà factible engegar estratègies d’erradicació, no sols de control de plaga, i poder recuperar en un futur zones amb fauna autòctona. Cal tenir una reserva poblacional de sargantanes per poder recolonitzar el territori.
5- Establir un protocol en previsió de la possible arribada de serps als illots de les Pitiüses, alhora que establir mecanismes de preservació de les faunes autòctones de cada illot. Si cal amb manteniment de poblacions en terraris.
6- Que es controlin exhaustivament tots els productes que entrin a l’illa i que siguin susceptibles d’introduir més serps o altres espècies invasores, segons contempla el Decret Llei 1/2023.
Eivissa, 19 de novembre de 2023
