Noudiari.es
  • Local
    • Local
    • Santa Eulària
    • Sant Joan
    • Sant Antoni
    • Formentera
    • Sant Josep
    • Vila
  • + Pitiüses
  • Deportes
    • Fútbol
    • Baloncesto
    • Atletismo
    • Balonmano
    • Natación
    • Motor
    • Tiro con arco
  • Opinión
    • Cartas a noudiari
    • Columna
  • Cultura
    • Libros
    • Música
    • Llibres curiosos
    • Paraules Nostres
    • Cine
    • Cómics
  • Empresas
  • Agenda
  • Coronavirus
Sin resultados
Ver todos
Sin resultados
Ver todos
Noudiari.es
Sin resultados
Ver todos

A la colònia penitenciària (de Formentera) (I), per Antoni Ferrer Abárzuza

Por Vicent Ribas
20 septiembre 2020
en Sin categoría
0
0
Compartido
Share on FacebookShare on Twitter

“Tot és suau avui, les xalanetes”, és un vers del poema de Joan Coromines que canta Aires Formenterencs. Tot és suau avui, sí, però la vora de l’estany des Peix no ha set sempre bressol de mansuetud bucòlica. El poema estableix el contrast entre l’actualitat pacífica i el passat aspre que encara esgarrapa i fereix els sentiments; “Presó de Formentera”, “abocada a l’estany”, “ara tot runes”…

Coneguda oficialment per tres noms successius: Colònia penitenciària, Destacament penal i finalment Presó central de Formentera, la gent de Formentera anomena l’indret que ocupà com sa Colònia, es Campament o Camp des Presos o, simplement, es Campament. El Fòrum per la Memòria d’Eivissa i Formentera procura mantenir-ne viu el record, per la ferida deixada i com a lliçó per al futur.

D’aquell lloc d’horror se’n parla i se n’ha escrit molt, afortunadament, però mai no és prou. El record, per quedar fixat, requereix ser narrat, compartit per la parla o l’escrit. I hi ha records que obligadament han de ser fixats. No basta de pronunciar una vegada la narració d’arestes vives; s’hi ha d’insistir, aprofundir-hi, entendre-la, transmetre-la i quedar segurs que arriba amb el seu missatge a altres persones. Elles, en conèixer de l’horror passat, queden moralment obligades, a la vegada, a la lluita constant contra l’oblit, la banalització i la ignorància.

Temps endarrere se’n parlava poc i no se n’escrivia mica. S’hagué d’esperar als anys setanta per posar negre sobre blanc alguna referència local a sa Colònia o es Campament. El desafiament intrínsec dels primers mots sobre la repressió franquista havia de remoure els racons de les memòries on s’amagaven les impressions de les vivències pròpies, o les fosques narracions dels testimonis directes d’aquella presó; “la més terrible de les Balears”, segons s’ha dit.

Alguns autors s’havien avançat una mica i escrigueren encara durant el franquisme. És fugaç la referència a Formentera que fa Gonzalo Torrente Malvido en la seua novel·la La Balada de Juan Campos (1964); més extensa la de Joaquín Maurín, l’antic dirigent del POUM (Partit Obrer d’Unificació Marxista), a En las prisiones de Franco (1974). El primer degué sentir històries sobre sa Colònia en les seues estades a la Formentera del moviment Hippy. El segon en sentí a parlar durant els deu anys que passà tancat a diferents penals. Era un temps que, com ell mateix va escriure, “fuera de la prisión continuaba la prisión. Toda España era una prisión”. Només a l’exili americà pogué recuperar la llibertat.

Poc ressò degueren tenir a Formentera aquestes dues obres, pens jo. S’hi hagué d’esperar una mica més per poder llegir alguna línia local sobre el Campament. L’agost de 1976 el Diario de Ibiza va publicar un article breu d’Antoni Bonet que subratllava així la transformació que el turisme havia produït a Formentera: “A los que conocimos la isla de Formentera en los primeros años de la postguerra, sólo un hada misteriosa habría podido decirnos con certeza que una colonia penitenciaria, en el transcurso del tiempo, se convertiría en meca preferida del turismo mundial”. Un any després, el setmanari UC titulà significativament un dels seus números (el 3) “Se ha roto el silencio Septiembre de 1936. Guerra en las Pitiusas”. En l’anàlisi d’aquesta publicació periòdica que fan Joan Cerdà i Rosa Rodríguez (2003) afirmen: “molts lectors del setmanari se sentiren esperonats per la publicació del reportatge i decidiren dir la seva”. El primer a fer-ho va ser Àngel Palerm Vich, qui, a Mèxic estant des de la fi de la guerra, envià una carta publicada en el setmanari.

Sa Colònia es va anar fent a poc a poc, per això de vegades els testimonis semblen contradir-se”.

S’ha escrit que el penal de Formentera s’obrí el 1939. Tot indica, però, que va ser el 1940, a partir de maig o juny d’aquell any, que un centenar de reclusos procedents de la Presó provincial de Palma varen ser els encarregats de construir-ne les primeres instal·lacions. Sa Colònia es va anar fent a poc a poc, per això de vegades els testimonis semblen contradir-se. No, és així, es refereixen a moments diferents de la seqüència de “perfeccionament” i densificació d’estructures carceràries d’aquell lloc de repressió brutal institucionalitzada dels vençuts.

El 16 de novembre de 1942 Franco decretà la mobilització general. Es cridaren de nou als quarters joves que ja havien complit el seu servei militar; s’habilitaren partides pressupostàries per adquirir i construir els barracons on s’havien d’allotjar els milers de soldats reincorporats a files. L’estat major vencedor de la guerra degué sentir una suor freda quan els aliats desembarcaren prop d’Orà, de l’Alger i al Marroc a partir del dia 8 de novembre. Les forces del vanagloriat Rommel, l’Afrika Korps, estaven sentenciades. L’ordre de mobilització de Franco tenia per missió preparar la defensa del seu règim totalitarista contra la gran aliança que incloïa la major part de les democràcies del món i la URSS contra el nazisme i feixisme. Al mateix moment, la División Azul espanyola, que havia combatut a la URSS vestida amb l’uniforme nazi de la Wehrmacht des del 1941, començava a replegar-se de tornada cap a la Península.

Ràpidament, el milenar llarg de presos del penal de Formentera varen ser traslladats a altres llocs de reclusió. Les instal·lacions es buidaren completament i, almenys en part, es començaren a desmuntar. Immediatament, ja el 1943, l’antiga presó va ser ocupada per quatre-cents homes d’un batalló d’Infanteria, i a alguna zona des Cap s’instal·laren forces d’Artilleria. Al cementeri Nou de Formentera quedaren enterrades cinquanta-vuit persones, mortes a causa de la seua penosa reclusió vora l’estany des Peix, on avui tot és suau i hi ha xalanetes.

Per Antoni Ferrer Abárzuza
Il·lustracions: Arxiu del Consell de Formentera

Noticia anterior

Baleària bota el primer ‘fast ferry’ con motores a gas natural

Siguiente noticia

El canario Joaquín Blanco lidera el Campeonato de España de la clase olímpica Láser Standard que se disputa en Ibiza

RelacionadoNoticias

Dos jóvenes agreden brutalmente a cuatro trabajadores de un barco turístico en Ibiza

12 agosto 2022
Operación de la Policía Local de Sant Josep contra la venta ambulante en Cala Bassa

Operación de la Policía Local de Sant Josep contra la venta ambulante en Cala Bassa

12 agosto 2022
La banda ibicenca ‘Morning Drivers’ arrasa en su primera participación en el festival Sonorama Ribera

La banda ibicenca ‘Morning Drivers’ arrasa en su primera participación en el festival Sonorama Ribera

12 agosto 2022
Sant Antoni firma convenios de colaboración con las asociaciones de mayores para “impulsar su integración y participación” en la sociedad

Sant Antoni firma convenios de colaboración con las asociaciones de mayores para “impulsar su integración y participación” en la sociedad

12 agosto 2022
Siguiente noticia

El canario Joaquín Blanco lidera el Campeonato de España de la clase olímpica Láser Standard que se disputa en Ibiza

Deja una respuesta Cancelar la respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Comentarios recientes

  • POLÍTICOS INUTILES en “El problema del transport a Eivissa no s’arregla obrint la porta a Uber i Cabify”
  • Pep Xic en “El problema del transport a Eivissa no s’arregla obrint la porta a Uber i Cabify”
  • Jerjes en Investigan a un empresario de Ibiza por un presunto delito contra la flora y la fauna
  • Emma en Vila rechaza las críticas de los hoteleros y les pide “responsabilidad y sentido común”
  • Pepet. en Investigan a un empresario de Ibiza por un presunto delito contra la flora y la fauna

Archivos

  • agosto 2022
  • julio 2022
  • junio 2022
  • mayo 2022
  • abril 2022
  • marzo 2022
  • febrero 2022
  • enero 2022
  • diciembre 2021
  • noviembre 2021
  • octubre 2021
  • septiembre 2021
  • agosto 2021
  • julio 2021
  • junio 2021
  • mayo 2021
  • abril 2021
  • marzo 2021
  • febrero 2021
  • enero 2021
  • diciembre 2020
  • noviembre 2020
  • octubre 2020
  • septiembre 2020
  • agosto 2020
  • julio 2020
  • junio 2020
  • mayo 2020
  • abril 2020
  • marzo 2020
  • febrero 2020
  • enero 2020
  • diciembre 2019
  • noviembre 2019
  • octubre 2019
  • septiembre 2019
  • agosto 2019
  • julio 2019
  • junio 2019
  • mayo 2019
  • abril 2019
  • marzo 2019
  • febrero 2019
  • enero 2019
  • diciembre 2018
  • noviembre 2018
  • octubre 2018
  • septiembre 2018
  • agosto 2018
  • julio 2018
  • junio 2018
  • mayo 2018
  • abril 2018
  • marzo 2018
  • febrero 2018
  • enero 2018
  • diciembre 2017
  • noviembre 2017
  • octubre 2017
  • septiembre 2017
  • agosto 2017
  • julio 2017
  • junio 2017
  • mayo 2017
  • abril 2017
  • marzo 2017
  • febrero 2017
  • enero 2017
  • diciembre 2016
  • noviembre 2016
  • octubre 2016
  • septiembre 2016
  • agosto 2016
  • julio 2016
  • junio 2016
  • mayo 2016
  • abril 2016
  • marzo 2016
  • febrero 2016
  • enero 2016
  • diciembre 2015
  • noviembre 2015
  • octubre 2015
  • septiembre 2015
  • agosto 2015
  • julio 2015
  • junio 2015
  • mayo 2015
  • abril 2015
  • marzo 2015
  • febrero 2015
  • enero 2015
  • diciembre 2014
  • noviembre 2014
  • octubre 2014
  • septiembre 2014
  • agosto 2014
  • julio 2014
  • junio 2014
  • mayo 2014
  • abril 2014
  • marzo 2014
  • febrero 2014
  • enero 2014
  • diciembre 2013
  • agosto 2013
  • julio 2013
  • junio 2013
  • mayo 2013
  • abril 2013
  • marzo 2013
  • febrero 2013
  • enero 2013
  • diciembre 2012
  • noviembre 2012

AVISO LEGAL
Los contenidos generados por Noudiari se encuentran bajo Creative Commons Attribution 3.0.
Noudiari.es, Avinguda Isidor Macabich, 41, 1-B, Eivissa, Illes Balears redaccion@noudiari.es Noudiari es un proyecto de La Pitiusa de Internet SL, NIF B57810103 Hecho con Wordpress

Sin resultados
Ver todos
  • Local
    • Local
    • Santa Eulària
    • Sant Joan
    • Sant Antoni
    • Formentera
    • Sant Josep
    • Vila
  • + Pitiüses
  • Deportes
    • Fútbol
    • Baloncesto
    • Atletismo
    • Balonmano
    • Natación
    • Motor
    • Tiro con arco
  • Opinión
    • Cartas a noudiari
    • Columna
  • Cultura
    • Libros
    • Música
    • Llibres curiosos
    • Paraules Nostres
    • Cine
    • Cómics
  • Empresas
  • Agenda
  • Coronavirus

AVISO LEGAL
Los contenidos generados por Noudiari se encuentran bajo Creative Commons Attribution 3.0.
Noudiari.es, Avinguda Isidor Macabich, 41, 1-B, Eivissa, Illes Balears redaccion@noudiari.es Noudiari es un proyecto de La Pitiusa de Internet SL, NIF B57810103 Hecho con Wordpress

Bienvenido de nuevo

Accede a tu cuenta

¿Has olvidado el password?

Recuperar password

Introduce tu usuario y tu e-mail para recuperar el password

Log In

Este sitio utiliza cookies funcionales y scripts externos para mejorar tu experiencia.

Add New Playlist

Privacy settings

Ajustes de privacidad

Este sitio utiliza cookies funcionales y scripts externos para mejorar tu experiencia. A la izquierda se especifica qué cookies y scripts se usan y cómo impactan en tu visita. Puedes cambiar tus ajustes en cualquier momento. Tus decisiones no tendrán impacto en tu visita.

NOTE: Estos ajustes solo se aplicarán al navegador y dispositivo que estés usando actualmente.

Doubleclick

Gestionar de manera eficiente la publicidad del site

Google Analytics

Medición del uso del site con interes estadísticos y anónimo

Powered by Cookie Information