Aquesta sèrie d’aportacions sobre el penal de Formentera du el nom amb què Franz Kafka, va titular un dels seus assajos: In der Strafkolonie (1919). Lluny de ser un toc erudit, aquesta al·lusió té una explicació molt més pedestre. En l’actualitat, tota recerca és bo que es comenci amb una primera aproximació feta a través de buscadors d’Internet. Així, en buscar Colònia penitenciària de Formentera, els resultats de la cerca eren plens d’enllaços a l’obra inquietant del literat nascut a Praga.
Al cap i a la fi, però, hi ha una relació temàtica: In der Strafkolonie és un relat sobre un penal esfereïdor instal·lat a una illa, i a Formentera n’hi va haver un entre mitjan 1940 i el final de 1942. Kafka va imaginar un carceller-enginyer tronat i sàdic que havia inventat una màquina que feia incidir una agulla sobre la pell i la carn dels condemnats tot traçant fins a la mort la disposició legal que suposadament havien violat. Franco pensava que la reeducació del que ell i els seus consideraven ments extraviades era possible en molts casos. Com? Tancant gent a la presó; molta gent, fent-la cantar repetidament els himnes patris feixistes, fent-la oir missa, passar fam i posant-la a jeure en barracons amb noms dels herois del moment, és a dir els que havien set els seus enemics. A Formentera hi hagué el Barracón Capitán Cortés (el del santuari de la Cabeza, a Jaén), el Pabellón General Mola i segurament d’altres per l’estil, els noms dels quals no ens han arribat.
Les colònies penitenciàries eren un tipus de presó concret dins de l’univers carcerari franquista. Teòricament tenia a veure amb la figura que permetia els reclusos i recluses reduir les seues condemnes a través de la feina que feien. La idea era que presos i preses no havien d’estar ocioses mentre, a fora, la població s’afanyava en la reconstrucció del país.
S’ha dit també que es volia fer un aeròdrom a l’illa, i que per aquest motiu es va crear la Colònia”.
S’ha dit recentment que aquest nom aplicat al penal de Formentera va ser el fruit d’una confusió dins del desgavell burocràtic de l’Espanya del moment. No ho crec. Els primers presos conduïts a Formentera fundaren la Colònia penitenciària. I la seua feina va ser, justament, construir les instal·lacions bàsiques del penal.
S’ha dit també que es volia fer un aeròdrom a l’illa, i que per aquest motiu es va crear la Colònia. No hi ha documents al respecte o no s’han trobat encara, però al final de 1939 també hi havia en marxa la licitació per a la reforma del port de la Savina, i la indústria de la sal també podria haver necessitat de braços. No debades, al Diario de Ibiza de l’11 de març de 1939 el Patronat de presons oferia treballadors captius a les empreses privades: “Ha llegado, pues, la hora de hacer un llamamiento a la inciativa particular y de brindar las soluciones adecuadas a la naturaleza de cada trabajo o proyecto. Tres modalidades puede tener el trabajo de los presos…” (Arxiu Històric d’Eivissa i Formentera, Hemeroteca digital). A pesar d’aquestos indicis, no he trobat proves que es començàs a dur a terme cap projecte important.
El penal va anar rebent més i més persones recluses. Les havien jutjades i sentenciades sobretot per rebel·lió i per auxili a la rebel·lió. És a dir, per mantenir-se fidels a la República. Quan fa poc es va jutjar unes persones per rebel·lió, la Justícia espanyola va demostrar tenir molt poca Memòria històrica. El tipus delictiu de rebel·lió, després de l’ús pervers i acarnissat que en va fer el franquisme, hauria d’haver estat bandejat per sempre del codi penal de la Democràcia.
Així, anaren a parar al penal de Formentera persones que provenien de la presó de Palma i de penitenciaries de València i d’Extremadura, entre d’altres”.
Així, anaren a parar al penal de Formentera persones que provenien de la presó de Palma i de penitenciaries de València i d’Extremadura, entre d’altres. Eren naturals de bona part d’Espanya: balears, alacantins, valencians, catalans, molts extremenys, gallecs, navarresos, bascs i fins i tot alguns estrangers, com un polonès, un portuguès, l’alemany Heinz Kraschutzki, autor d’unes memòries d’importància, i el panameny Juan Palma, protagonista d’un capítol del llibre de Joaquín Maurín.
No ha estat fins a relativament poc temps que s’ha començat a estudiar aquella presó tan improvisada com terrible. “Un antro d’ignomínia”, com el qualificà una de les persones que hi estigueren tancades. El 1981, l’holandès mallorquí Jean A. Schalekamp va treure el seu llibre D’una illa hom no en pot fugir; en ell, Antoni Vich Matas narrava les condicions penoses que va patir amb els seus companys de reclusió en el penal formenterer.
A nivell local, el primer a abordar el tema amb una certa profunditat va ser l’historiador de tall franquista J. L. Gordillo Courcières. Al seu llibre Formentera. Historia de una isla (1982) dedicà alguns paràgrafs a la Colònia penitenciària, i va ser el primer a comptar les persones que hi perderen la vida a l’illa a causa d’aquella reclusió: 58.
El diari Baleares publicà un extensa sèrie de reportatges sobre la Guerra Civil i la Postguerra durant 1986. Algunes vivències recollides de veu dels testimonis directes a Mallorca es referien a Formentera: “Feia fred. I molt de vent. Tot d’una vaig adonar-me que allò era una terra inhòspita, però mai no podia imaginar-me la fam, la terrible fam que passaríem” (Bartomeu Amengual, entrevistat per Llorenç Capellà). Podem sentir de viva veu altres testimonis esfereïdors als documentals Aigua clara. Formentera (1913-1975) (2008), dirigit per Carmelo Convalia, i Nosaltres els Vençuts. Testimonis de la Guerra Civil i Postguerra a Mallorca (1936-1948), d’Antoni Maria Thomàs (2009).
José Miguel L. Romero i Xicu Lluy tornaren sobre la presó de Formentera en articles del setmanari Proa l’any 1995. També publicaren entrevistes a testimonis, com la que l’enyorat Lluy va fer a Joan Ferrer “de sa Punta”, i la de Romero a Vicente Bueno, guardià de la presó. Romero, després, va anar més enllà i al seu excel·lent llibre Els morts (2006) va traçar la història del penal formenterer. Va aprofitar entrevistes i les memòries d’una persona que hi va estar tancada a sa Colònia, Antonio Godoy Delgado, últim alcalde republicà d’Hornachos, Badajoz. Abandonat el seu poble l’agost de 1936 per mor de l’avanç franquista, Godoy va fer la guerra en el batalló del diputat comunista Pedro Martínez “Cartón”. L’apèndix al padró d’habitants de 1941 posa que Delgado tenia 31 anys, era fadrí i sabater d’ofici. Gràcies a la mateixa font sabem que 354 de les 1.209 persones que hi havia tancades a Formentera al final d’aquell any eren naturals d’Extremadura. A Els morts Romero va fer pública per primera vegada la llista de noms dels 58 infortunats que deixaren la pell i els ossos a Formentera; també les seues edats, els seus llocs d’origen i les dates i causes mèdiques de la seua mort.
Artur Parrón Guasch va visitar de nou les fonts d’aquella —pot dir-se així— mortaldat, en el llibre La Guerra Civil i el primer franquisme a Eivissa i Formentera (2002) i a alguns articles. David Ginard i Féron ha publicat tres volums (2012, 2014 i 2018) producte de moltíssimes entrevistes que fan testimoni dels efectes terribles de la guerra i la repressió a les Balears: Treballadors, sindicalistes i clandestins. Històries orals del moviment obrer a les Balears, 1930-1950. Diverses de les persones que conversaren amb Ginard “passaren” per Formentera i hi narren aquella —en això coincideixen tots— espantosa vivència. Igualment contenen multitud de dades sobre persones que patiren reclusió a Formentera els volums de la col·lecció “La Guerra Civil a Mallorca poble a poble” (1996-2020), d’Edicions Documenta Balear. La biografia de Jean Serra Sobre Jordi Juan Riquer (2005) toca el tema de la seua reclusió a Formentera, i també recull alguns testimonis formenterers l’obra de Pere Galiana, Formentera, la vida en el passat (2014).
Finalment —però segur que em queden contribucions per citar— El Fòrum per la Memòria d’Eivissa i Formentera ha publicat dos llibres col·lectius imprescindibles: Feim Memòria. La Segona República i la Guerra Civil i el Franquisme a Eivissa i Formentera (2010) i Memòria contra l’oblit. Les fosses de la Guerra Civil a Eivissa i Formentera (2015).
Per Antoni Ferrer Abárzuza
Imatge 1. Interior d’un dels barracons del penal de Formentera (cortesia d’Andreu Manresa).
Imatge 2. Targeta postal enviada per un pres de sa Colònia: el remitent posa “Pabellón General Mola” (www.soleryllach.com).
Imatge 3. Coberta del llibre de memòries de Heinz Kraschutzki. Conté un capítol dedicat a la seua estada a la Colònia penitenciària Formentera.
A la colònia penitenciària (de Formentera) (I)
A la colònia penitenciària (de Formentera) (II)
A la colònia penitenciària (de Formentera) (III)
