Noudiari.es
  • Local
    • Local
    • Santa Eulària
    • Sant Joan
    • Sant Antoni
    • Formentera
    • Sant Josep
    • Vila
  • + Pitiüses
  • Deportes
    • Fútbol
    • Baloncesto
    • Atletismo
    • Balonmano
    • Natación
    • Motor
    • Tiro con arco
  • Opinión
    • Cartas a noudiari
    • Columna
  • Cultura
    • Libros
    • Música
    • Llibres curiosos
    • Paraules Nostres
    • Cine
    • Cómics
  • Empresas
Sin resultados
Ver todos
Sin resultados
Ver todos
Noudiari.es
Sin resultados
Ver todos

A la colònia penitenciària (de Formentera) (IV), per Antoni Ferrer Abárzuza

Por Vicent Ribas
11 octubre 2020
en Sin categoría
2
0
Compartido
Share on FacebookShare on Twitter

Aquesta sèrie d’aportacions sobre el penal de Formentera du el nom amb què Franz Kafka, va titular un dels seus assajos: In der Strafkolonie (1919). Lluny de ser un toc erudit, aquesta al·lusió té una explicació molt més pedestre. En l’actualitat, tota recerca és bo que es comenci amb una primera aproximació feta a través de buscadors d’Internet. Així, en buscar Colònia penitenciària de Formentera, els resultats de la cerca eren plens d’enllaços a l’obra inquietant del literat nascut a Praga.

Al cap i a la fi, però, hi ha una relació temàtica: In der Strafkolonie és un relat sobre un penal esfereïdor instal·lat a una illa, i a Formentera n’hi va haver un entre mitjan 1940 i el final de 1942. Kafka va imaginar un carceller-enginyer tronat i sàdic que havia inventat una màquina que feia incidir una agulla sobre la pell i la carn dels condemnats tot traçant fins a la mort la disposició legal que suposadament havien violat. Franco pensava que la reeducació del que ell i els seus consideraven ments extraviades era possible en molts casos. Com? Tancant gent a la  presó; molta gent, fent-la cantar repetidament els himnes patris feixistes, fent-la oir missa, passar fam i posant-la a jeure en barracons amb noms dels herois del moment, és a dir els que havien set els seus enemics. A Formentera hi hagué el Barracón Capitán Cortés (el del santuari de la Cabeza, a Jaén), el Pabellón General Mola i segurament d’altres per l’estil, els noms dels quals no ens han arribat.

Les colònies penitenciàries eren un tipus de presó concret dins de l’univers carcerari franquista. Teòricament tenia a veure amb la figura que permetia els reclusos i recluses reduir les seues condemnes a través de la feina que feien. La idea era que presos i preses no havien d’estar ocioses mentre, a fora, la població s’afanyava en la reconstrucció del país.

S’ha dit també que es volia fer un aeròdrom a l’illa, i que per aquest motiu es va crear la Colònia».

S’ha dit recentment que aquest nom aplicat al penal de Formentera va ser el fruit d’una confusió dins del desgavell burocràtic de l’Espanya del moment. No ho crec. Els primers presos conduïts a Formentera fundaren la Colònia penitenciària. I la seua feina va ser, justament, construir les instal·lacions bàsiques del penal.

S’ha dit també que es volia fer un aeròdrom a l’illa, i que per aquest motiu es va crear la Colònia. No hi ha documents al respecte o no s’han trobat encara, però al final de 1939 també hi havia en marxa la licitació per a la reforma del port de la Savina, i la indústria de la sal també podria haver necessitat de braços. No debades, al Diario de Ibiza de l’11 de març de 1939 el Patronat de presons oferia treballadors captius a les empreses privades: “Ha llegado, pues, la hora de hacer un llamamiento a la inciativa particular y de brindar las soluciones adecuadas a la naturaleza de cada trabajo o proyecto. Tres modalidades puede tener el trabajo de los presos…” (Arxiu Històric d’Eivissa i Formentera, Hemeroteca digital). A pesar d’aquestos indicis, no he trobat proves que es començàs a dur a terme cap projecte important.

El penal va anar rebent més i més persones recluses. Les havien jutjades i sentenciades sobretot per rebel·lió i per auxili a la rebel·lió. És a dir, per mantenir-se fidels a la República. Quan fa poc es va jutjar unes persones per rebel·lió, la Justícia espanyola va demostrar tenir molt poca Memòria històrica. El tipus delictiu de rebel·lió, després de l’ús pervers i acarnissat que en va fer el franquisme, hauria d’haver estat bandejat per sempre del codi penal de la Democràcia.

Així, anaren a parar al penal de Formentera persones que provenien de la presó de Palma i de penitenciaries de València i d’Extremadura, entre d’altres».

Així, anaren a parar al penal de Formentera persones que provenien de la presó de Palma i de penitenciaries de València i d’Extremadura, entre d’altres. Eren naturals de bona part d’Espanya: balears, alacantins, valencians, catalans, molts extremenys, gallecs, navarresos, bascs i fins i tot alguns estrangers, com un polonès, un portuguès, l’alemany Heinz Kraschutzki, autor d’unes memòries d’importància, i el panameny Juan Palma, protagonista d’un capítol del llibre de Joaquín Maurín.

No ha estat fins a relativament poc temps que s’ha començat a estudiar aquella presó tan improvisada com terrible. “Un antro d’ignomínia”, com el qualificà una de les persones que hi estigueren tancades. El 1981, l’holandès mallorquí Jean A. Schalekamp va treure el seu llibre D’una illa hom no en pot fugir; en ell, Antoni Vich Matas narrava les condicions penoses que va patir amb els seus companys de reclusió en el penal formenterer.

A nivell local, el primer a abordar el tema amb una certa profunditat va ser l’historiador de tall franquista J. L. Gordillo Courcières. Al seu llibre Formentera. Historia de una isla (1982) dedicà alguns paràgrafs a la Colònia penitenciària, i va ser el primer a comptar les persones que hi perderen la vida a l’illa a causa d’aquella reclusió: 58.

El diari Baleares publicà un extensa sèrie de reportatges sobre la Guerra Civil i la Postguerra durant 1986. Algunes vivències recollides de veu dels testimonis directes a Mallorca es referien a Formentera: “Feia fred. I molt de vent. Tot d’una vaig adonar-me que allò era una terra inhòspita, però mai no podia imaginar-me la fam, la terrible fam que passaríem” (Bartomeu Amengual, entrevistat per Llorenç Capellà). Podem sentir de viva veu altres testimonis esfereïdors als documentals Aigua clara. Formentera (1913-1975) (2008), dirigit per Carmelo Convalia, i Nosaltres els Vençuts. Testimonis de la Guerra Civil i Postguerra a Mallorca (1936-1948), d’Antoni Maria Thomàs (2009).

José Miguel L. Romero i Xicu Lluy tornaren sobre la presó de Formentera en articles del setmanari Proa l’any 1995. També publicaren entrevistes a testimonis, com la que l’enyorat Lluy va fer a Joan Ferrer “de sa Punta”, i la de Romero a Vicente Bueno, guardià de la presó. Romero, després, va anar més enllà i al seu excel·lent llibre Els morts (2006) va traçar la història del penal formenterer. Va aprofitar entrevistes i les memòries d’una persona que hi va estar tancada a sa Colònia, Antonio Godoy Delgado, últim alcalde republicà d’Hornachos, Badajoz. Abandonat el seu poble l’agost de 1936 per mor de l’avanç franquista, Godoy va fer la guerra en el batalló del diputat comunista Pedro Martínez “Cartón”. L’apèndix al padró d’habitants de 1941 posa que Delgado tenia 31 anys, era fadrí i sabater d’ofici. Gràcies a la mateixa font sabem que 354 de les 1.209 persones que hi havia tancades a Formentera al final d’aquell any eren naturals d’Extremadura. A Els morts Romero va fer pública per primera vegada la llista de noms dels 58 infortunats que deixaren la pell i els ossos a Formentera; també les seues edats, els seus llocs d’origen i les dates i causes mèdiques de la seua mort.

Artur Parrón Guasch va visitar de nou les fonts d’aquella —pot dir-se així— mortaldat, en el llibre La Guerra Civil i el primer franquisme a Eivissa i Formentera (2002) i a alguns articles. David Ginard i Féron ha publicat tres volums (2012, 2014 i 2018) producte de moltíssimes entrevistes que fan testimoni dels efectes terribles de la guerra i la repressió a les Balears: Treballadors, sindicalistes i clandestins. Històries orals del moviment obrer a les Balears, 1930-1950. Diverses de les persones que conversaren amb Ginard “passaren” per Formentera i hi narren aquella —en això coincideixen tots— espantosa vivència. Igualment contenen multitud de dades sobre persones que patiren reclusió a Formentera els volums de la col·lecció “La Guerra Civil a Mallorca poble a poble” (1996-2020), d’Edicions Documenta Balear. La biografia de Jean Serra Sobre Jordi Juan Riquer (2005) toca el tema de la seua reclusió a Formentera, i també recull alguns testimonis formenterers l’obra de Pere Galiana, Formentera, la vida en el passat (2014). 

Finalment —però segur que em queden contribucions per citar— El Fòrum per la Memòria d’Eivissa i Formentera ha publicat dos llibres col·lectius imprescindibles: Feim Memòria. La Segona República i la Guerra Civil i el Franquisme a Eivissa i Formentera (2010) i Memòria contra l’oblit. Les fosses de la Guerra Civil a Eivissa i Formentera (2015).

Per Antoni Ferrer Abárzuza

Imatge 1. Interior d’un dels barracons del penal de Formentera (cortesia d’Andreu Manresa).

Imatge 2. Targeta postal enviada per un pres de sa Colònia: el remitent posa “Pabellón General Mola” (www.soleryllach.com).

Imatge 3. Coberta del llibre de memòries de Heinz Kraschutzki. Conté un capítol dedicat a la seua estada a la Colònia penitenciària Formentera.

A la colònia penitenciària (de Formentera) (I)
A la colònia penitenciària (de Formentera) (II)
A la colònia penitenciària (de Formentera) (III)

Noticia anterior

Segundo partido y nueva derrota del Ibiza en la Superliga Masculina de Voleibol

Siguiente noticia

La Fundació Baleària organiza la exposición Baleàrics ODS para concienciar sobre la Agenda 2030

RelacionadoNoticias

Mare Nostrum, per David Setbetes

Mare Nostrum, per David Setbetes

13 julio 2025
Cae en Sant Joan tras intentar escapar con drogas en el coche y resistirse a la policía

Cae en Sant Joan tras intentar escapar con drogas en el coche y resistirse a la policía

12 julio 2025
Retiradas más de 2,9 toneladas de residuos del mar en Ibiza y Formentera durante junio

Retiradas más de 2,9 toneladas de residuos del mar en Ibiza y Formentera durante junio

12 julio 2025
Stoilov, un ‘5’ explosivo para el nuevo proyecto del Class Sant Antoni

Stoilov, un ‘5’ explosivo para el nuevo proyecto del Class Sant Antoni

12 julio 2025
Siguiente noticia

La Fundació Baleària organiza la exposición Baleàrics ODS para concienciar sobre la Agenda 2030

Comentarios 2

  1. MIQUEL A. BLANCAFORT FREIXAS says:
    3 años atrás

    Mi abuelo materno estuvo ingresado en el penal de formentera desde el 5 de Agosto de 1941 procedente del penal de Valencia con el expediente 120828/1/16. Su nombre era José Sañé Sabatés. Cuando se desmontó el penal a finales de 1942, no sabemos donde fue llevado o si fue absuelto, cosa que no creo, porque llevaba una pena de 20 años por rebelión. Alguien podría informarme sobre donde puedo direccionar mis investigaciones para saber su destino después del desmantelamiento del penal de la Savina de Formentera donde estuvo preso desde el 5 de Agosto de 1941 ? Grácias anticipadas

    Responder
    • Antoni Ferrer Abárzuza says:
      2 años atrás

      Benvolgut Miquel,
      Si m’escrius al meu correu (aferrerabarzuza@gmail.com) podem intentar trobar el seu expedient penitenciari.
      Salutacions

      Responder

Deja una respuesta Cancelar la respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Comentarios recientes

  • Pepito en Denuncian unas obras en el antiguo Bar San Francisco junto al BIC de la iglesia y en pleno Parque Natural
  • Pek en El expresidente Aznar protagonizará la cita política del año en Ibiza junto a Marga Prohens
  • Pek en Ola de sanciones en Ibiza: el Ayuntamiento denuncia cinco pisos turísticos ilegales
  • Demostenes en Ola de sanciones en Ibiza: el Ayuntamiento denuncia cinco pisos turísticos ilegales
  • Demostenes en «Ibiza vive del recuerdo de los hippys que vinieron en sus furgonetas pero ahora echa a trabajadores que viven en ellas»

Lo más leído

  • «Ibiza vive del recuerdo de los hippys que vinieron en sus furgonetas pero ahora echa a trabajadores que viven en ellas»

    «Ibiza vive del recuerdo de los hippys que vinieron en sus furgonetas pero ahora echa a trabajadores que viven en ellas»

    0 Compartir
    Compartir 0 Tweet 0
  • Vueling cancela 5 vuelos, uno procedente de Ibiza, que iban al aeropuerto de Bilbao

    0 Compartir
    Compartir 0 Tweet 0
  • Denuncian unas obras en el antiguo Bar San Francisco junto al BIC de la iglesia y en pleno Parque Natural

    0 Compartir
    Compartir 0 Tweet 0
  • Ola de sanciones en Ibiza: el Ayuntamiento denuncia cinco pisos turísticos ilegales

    0 Compartir
    Compartir 0 Tweet 0
  • El PSOE reclama una solución al abandono del paso subterráneo entre Jesús y es Puig d’en Valls

    0 Compartir
    Compartir 0 Tweet 0

Archivos

AVISO LEGAL Los contenidos generados por Noudiari se encuentran bajo CC BY-NC 3.0 ES Noudiari.es, Av. de Santa Eulària nº 17 escala D oficina 15D, Illes Balears redaccion@noudiari.es Noudiari es un proyecto de La Pitiusa de Internet SL, NIF B57810103. Política de cookies y Declaración de privacidad Hecho con Wordpress

Gestiona tu privacidad

Para ofrecer las mejores experiencias, nosotros y nuestros socios utilizamos tecnologías como cookies para almacenar y/o acceder a la información del dispositivo. La aceptación de estas tecnologías nos permitirá a nosotros y a nuestros socios procesar datos personales como el comportamiento de navegación o identificaciones únicas (IDs) en este sitio y mostrar anuncios (no-) personalizados. No consentir o retirar el consentimiento, puede afectar negativamente a ciertas características y funciones.

Haz clic a continuación para aceptar lo anterior o realizar elecciones más detalladas. Tus elecciones se aplicarán solo en este sitio. Puedes cambiar tus ajustes en cualquier momento, incluso retirar tu consentimiento, utilizando los botones de la Política de cookies o haciendo clic en el icono de Privacidad situado en la parte inferior de la pantalla.

Funcional Siempre activo
El almacenamiento o acceso técnico es estrictamente necesario para el propósito legítimo de permitir el uso de un servicio específico explícitamente solicitado por el abonado o usuario, o con el único propósito de llevar a cabo la transmisión de una comunicación a través de una red de comunicaciones electrónicas.
Preferencias
El almacenamiento o acceso técnico es necesario para la finalidad legítima de almacenar preferencias no solicitadas por el abonado o usuario.
Estadísticas
El almacenamiento o acceso técnico que es utilizado exclusivamente con fines estadísticos. El almacenamiento o acceso técnico que se utiliza exclusivamente con fines estadísticos anónimos. Sin un requerimiento, el cumplimiento voluntario por parte de tu Proveedor de servicios de Internet, o los registros adicionales de un tercero, la información almacenada o recuperada sólo para este propósito no se puede utilizar para identificarte.
Marketing
El almacenamiento o acceso técnico es necesario para crear perfiles de usuario para enviar publicidad, o para rastrear al usuario en una web o en varias web con fines de marketing similares.
Estadísticas

Marketing

Características
Siempre activo

Siempre activo
Administrar opciones Gestionar los servicios Gestionar {vendor_count} proveedores Leer más sobre estos propósitos
Administrar opciones
{title} {title} {title}
Sin resultados
Ver todos
  • Local
    • Local
    • Santa Eulària
    • Sant Joan
    • Sant Antoni
    • Formentera
    • Sant Josep
    • Vila
  • + Pitiüses
  • Deportes
    • Fútbol
    • Baloncesto
    • Atletismo
    • Balonmano
    • Natación
    • Motor
    • Tiro con arco
  • Opinión
    • Cartas a noudiari
    • Columna
  • Cultura
    • Libros
    • Música
    • Llibres curiosos
    • Paraules Nostres
    • Cine
    • Cómics
  • Empresas

AVISO LEGAL Los contenidos generados por Noudiari se encuentran bajo CC BY-NC 3.0 ES Noudiari.es, Av. de Santa Eulària nº 17 escala D oficina 15D, Illes Balears redaccion@noudiari.es Noudiari es un proyecto de La Pitiusa de Internet SL, NIF B57810103. Política de cookies y Declaración de privacidad Hecho con Wordpress