Noudiari.es
  • Local
    • Local
    • Santa Eulària
    • Sant Joan
    • Sant Antoni
    • Formentera
    • Sant Josep
    • Vila
  • + Pitiüses
  • Deportes
    • Fútbol
    • Baloncesto
    • Atletismo
    • Balonmano
    • Natación
    • Motor
    • Tiro con arco
  • Opinión
    • Cartas a noudiari
    • Columna
  • Cultura
    • Libros
    • Música
    • Llibres curiosos
    • Paraules Nostres
    • Cine
    • Cómics
  • Empresas
  • Agenda
  • Coronavirus
Sin resultados
Ver todos
Sin resultados
Ver todos
Noudiari.es
Sin resultados
Ver todos

A la colònia penitenciària (de Formentera) (IV), per Antoni Ferrer Abárzuza

Por Vicent Ribas
11 octubre 2020
en Sin categoría
2
0
Compartido
Share on FacebookShare on Twitter

Aquesta sèrie d’aportacions sobre el penal de Formentera du el nom amb què Franz Kafka, va titular un dels seus assajos: In der Strafkolonie (1919). Lluny de ser un toc erudit, aquesta al·lusió té una explicació molt més pedestre. En l’actualitat, tota recerca és bo que es comenci amb una primera aproximació feta a través de buscadors d’Internet. Així, en buscar Colònia penitenciària de Formentera, els resultats de la cerca eren plens d’enllaços a l’obra inquietant del literat nascut a Praga.

Al cap i a la fi, però, hi ha una relació temàtica: In der Strafkolonie és un relat sobre un penal esfereïdor instal·lat a una illa, i a Formentera n’hi va haver un entre mitjan 1940 i el final de 1942. Kafka va imaginar un carceller-enginyer tronat i sàdic que havia inventat una màquina que feia incidir una agulla sobre la pell i la carn dels condemnats tot traçant fins a la mort la disposició legal que suposadament havien violat. Franco pensava que la reeducació del que ell i els seus consideraven ments extraviades era possible en molts casos. Com? Tancant gent a la  presó; molta gent, fent-la cantar repetidament els himnes patris feixistes, fent-la oir missa, passar fam i posant-la a jeure en barracons amb noms dels herois del moment, és a dir els que havien set els seus enemics. A Formentera hi hagué el Barracón Capitán Cortés (el del santuari de la Cabeza, a Jaén), el Pabellón General Mola i segurament d’altres per l’estil, els noms dels quals no ens han arribat.

Les colònies penitenciàries eren un tipus de presó concret dins de l’univers carcerari franquista. Teòricament tenia a veure amb la figura que permetia els reclusos i recluses reduir les seues condemnes a través de la feina que feien. La idea era que presos i preses no havien d’estar ocioses mentre, a fora, la població s’afanyava en la reconstrucció del país.

S’ha dit també que es volia fer un aeròdrom a l’illa, i que per aquest motiu es va crear la Colònia”.

S’ha dit recentment que aquest nom aplicat al penal de Formentera va ser el fruit d’una confusió dins del desgavell burocràtic de l’Espanya del moment. No ho crec. Els primers presos conduïts a Formentera fundaren la Colònia penitenciària. I la seua feina va ser, justament, construir les instal·lacions bàsiques del penal.

S’ha dit també que es volia fer un aeròdrom a l’illa, i que per aquest motiu es va crear la Colònia. No hi ha documents al respecte o no s’han trobat encara, però al final de 1939 també hi havia en marxa la licitació per a la reforma del port de la Savina, i la indústria de la sal també podria haver necessitat de braços. No debades, al Diario de Ibiza de l’11 de març de 1939 el Patronat de presons oferia treballadors captius a les empreses privades: “Ha llegado, pues, la hora de hacer un llamamiento a la inciativa particular y de brindar las soluciones adecuadas a la naturaleza de cada trabajo o proyecto. Tres modalidades puede tener el trabajo de los presos…” (Arxiu Històric d’Eivissa i Formentera, Hemeroteca digital). A pesar d’aquestos indicis, no he trobat proves que es començàs a dur a terme cap projecte important.

El penal va anar rebent més i més persones recluses. Les havien jutjades i sentenciades sobretot per rebel·lió i per auxili a la rebel·lió. És a dir, per mantenir-se fidels a la República. Quan fa poc es va jutjar unes persones per rebel·lió, la Justícia espanyola va demostrar tenir molt poca Memòria històrica. El tipus delictiu de rebel·lió, després de l’ús pervers i acarnissat que en va fer el franquisme, hauria d’haver estat bandejat per sempre del codi penal de la Democràcia.

Així, anaren a parar al penal de Formentera persones que provenien de la presó de Palma i de penitenciaries de València i d’Extremadura, entre d’altres”.

Així, anaren a parar al penal de Formentera persones que provenien de la presó de Palma i de penitenciaries de València i d’Extremadura, entre d’altres. Eren naturals de bona part d’Espanya: balears, alacantins, valencians, catalans, molts extremenys, gallecs, navarresos, bascs i fins i tot alguns estrangers, com un polonès, un portuguès, l’alemany Heinz Kraschutzki, autor d’unes memòries d’importància, i el panameny Juan Palma, protagonista d’un capítol del llibre de Joaquín Maurín.

No ha estat fins a relativament poc temps que s’ha començat a estudiar aquella presó tan improvisada com terrible. “Un antro d’ignomínia”, com el qualificà una de les persones que hi estigueren tancades. El 1981, l’holandès mallorquí Jean A. Schalekamp va treure el seu llibre D’una illa hom no en pot fugir; en ell, Antoni Vich Matas narrava les condicions penoses que va patir amb els seus companys de reclusió en el penal formenterer.

A nivell local, el primer a abordar el tema amb una certa profunditat va ser l’historiador de tall franquista J. L. Gordillo Courcières. Al seu llibre Formentera. Historia de una isla (1982) dedicà alguns paràgrafs a la Colònia penitenciària, i va ser el primer a comptar les persones que hi perderen la vida a l’illa a causa d’aquella reclusió: 58.

El diari Baleares publicà un extensa sèrie de reportatges sobre la Guerra Civil i la Postguerra durant 1986. Algunes vivències recollides de veu dels testimonis directes a Mallorca es referien a Formentera: “Feia fred. I molt de vent. Tot d’una vaig adonar-me que allò era una terra inhòspita, però mai no podia imaginar-me la fam, la terrible fam que passaríem” (Bartomeu Amengual, entrevistat per Llorenç Capellà). Podem sentir de viva veu altres testimonis esfereïdors als documentals Aigua clara. Formentera (1913-1975) (2008), dirigit per Carmelo Convalia, i Nosaltres els Vençuts. Testimonis de la Guerra Civil i Postguerra a Mallorca (1936-1948), d’Antoni Maria Thomàs (2009).

José Miguel L. Romero i Xicu Lluy tornaren sobre la presó de Formentera en articles del setmanari Proa l’any 1995. També publicaren entrevistes a testimonis, com la que l’enyorat Lluy va fer a Joan Ferrer “de sa Punta”, i la de Romero a Vicente Bueno, guardià de la presó. Romero, després, va anar més enllà i al seu excel·lent llibre Els morts (2006) va traçar la història del penal formenterer. Va aprofitar entrevistes i les memòries d’una persona que hi va estar tancada a sa Colònia, Antonio Godoy Delgado, últim alcalde republicà d’Hornachos, Badajoz. Abandonat el seu poble l’agost de 1936 per mor de l’avanç franquista, Godoy va fer la guerra en el batalló del diputat comunista Pedro Martínez “Cartón”. L’apèndix al padró d’habitants de 1941 posa que Delgado tenia 31 anys, era fadrí i sabater d’ofici. Gràcies a la mateixa font sabem que 354 de les 1.209 persones que hi havia tancades a Formentera al final d’aquell any eren naturals d’Extremadura. A Els morts Romero va fer pública per primera vegada la llista de noms dels 58 infortunats que deixaren la pell i els ossos a Formentera; també les seues edats, els seus llocs d’origen i les dates i causes mèdiques de la seua mort.

Artur Parrón Guasch va visitar de nou les fonts d’aquella —pot dir-se així— mortaldat, en el llibre La Guerra Civil i el primer franquisme a Eivissa i Formentera (2002) i a alguns articles. David Ginard i Féron ha publicat tres volums (2012, 2014 i 2018) producte de moltíssimes entrevistes que fan testimoni dels efectes terribles de la guerra i la repressió a les Balears: Treballadors, sindicalistes i clandestins. Històries orals del moviment obrer a les Balears, 1930-1950. Diverses de les persones que conversaren amb Ginard “passaren” per Formentera i hi narren aquella —en això coincideixen tots— espantosa vivència. Igualment contenen multitud de dades sobre persones que patiren reclusió a Formentera els volums de la col·lecció “La Guerra Civil a Mallorca poble a poble” (1996-2020), d’Edicions Documenta Balear. La biografia de Jean Serra Sobre Jordi Juan Riquer (2005) toca el tema de la seua reclusió a Formentera, i també recull alguns testimonis formenterers l’obra de Pere Galiana, Formentera, la vida en el passat (2014). 

Finalment —però segur que em queden contribucions per citar— El Fòrum per la Memòria d’Eivissa i Formentera ha publicat dos llibres col·lectius imprescindibles: Feim Memòria. La Segona República i la Guerra Civil i el Franquisme a Eivissa i Formentera (2010) i Memòria contra l’oblit. Les fosses de la Guerra Civil a Eivissa i Formentera (2015).

Per Antoni Ferrer Abárzuza

Imatge 1. Interior d’un dels barracons del penal de Formentera (cortesia d’Andreu Manresa).

Imatge 2. Targeta postal enviada per un pres de sa Colònia: el remitent posa “Pabellón General Mola” (www.soleryllach.com).

Imatge 3. Coberta del llibre de memòries de Heinz Kraschutzki. Conté un capítol dedicat a la seua estada a la Colònia penitenciària Formentera.

A la colònia penitenciària (de Formentera) (I)
A la colònia penitenciària (de Formentera) (II)
A la colònia penitenciària (de Formentera) (III)

Noticia anterior

Segundo partido y nueva derrota del Ibiza en la Superliga Masculina de Voleibol

Siguiente noticia

La Fundació Baleària organiza la exposición Baleàrics ODS para concienciar sobre la Agenda 2030

RelacionadoNoticias

Detenido en Palma con pornografía infantil un joven denunciado desde Estados Unidos

Detenido en Palma con pornografía infantil un joven denunciado desde Estados Unidos

30 septiembre 2023
Formentera cerca seguir fidelitzant al turisme nacional a Fitur

Ofrecen 12 becas a los mejores proyectos de conservación marina de los estudiantes de la UIB

30 septiembre 2023
Amplían el servicio de reservas de fondeo hasta el 15 de octubre en dos campos de boyas de Formentera

Amplían el servicio de reservas de fondeo hasta el 15 de octubre en dos campos de boyas de Formentera

30 septiembre 2023
‘Els majors prenem un cafè amb la Policia’, nova iniciativa de Vila i la Unitat de Participació Ciutadana del CNP 

‘Els majors prenem un cafè amb la Policia’, nova iniciativa de Vila i la Unitat de Participació Ciutadana del CNP 

30 septiembre 2023
Siguiente noticia

La Fundació Baleària organiza la exposición Baleàrics ODS para concienciar sobre la Agenda 2030

Comentarios 2

  1. MIQUEL A. BLANCAFORT FREIXAS says:
    1 año atrás

    Mi abuelo materno estuvo ingresado en el penal de formentera desde el 5 de Agosto de 1941 procedente del penal de Valencia con el expediente 120828/1/16. Su nombre era José Sañé Sabatés. Cuando se desmontó el penal a finales de 1942, no sabemos donde fue llevado o si fue absuelto, cosa que no creo, porque llevaba una pena de 20 años por rebelión. Alguien podría informarme sobre donde puedo direccionar mis investigaciones para saber su destino después del desmantelamiento del penal de la Savina de Formentera donde estuvo preso desde el 5 de Agosto de 1941 ? Grácias anticipadas

    Responder
    • Antoni Ferrer Abárzuza says:
      4 meses atrás

      Benvolgut Miquel,
      Si m’escrius al meu correu (aferrerabarzuza@gmail.com) podem intentar trobar el seu expedient penitenciari.
      Salutacions

      Responder

Deja una respuesta Cancelar la respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Comentarios recientes

  • José OSA CERRILLO en Los delitos se disparan en Sant Antoni durante el primer semestre: un 21% más que en 2022
  • Pepet. en ‘Els majors prenem un cafè amb la Policia’, nova iniciativa de Vila i la Unitat de Participació Ciutadana del CNP 
  • Luismi en Los delitos se disparan en Sant Antoni durante el primer semestre: un 21% más que en 2022
  • Luismi en El Consell de Ibiza aprueba la modificación del PTI que limita el alquiler turístico en suelo rústico
  • thea en Un coche da varias vueltas de campana en uno de los túneles de la carretera de Ibiza al aeropuerto

Archivos

  • septiembre 2023
  • agosto 2023
  • julio 2023
  • junio 2023
  • mayo 2023
  • abril 2023
  • marzo 2023
  • febrero 2023
  • enero 2023
  • diciembre 2022
  • noviembre 2022
  • octubre 2022
  • septiembre 2022
  • agosto 2022
  • julio 2022
  • junio 2022
  • mayo 2022
  • abril 2022
  • marzo 2022
  • febrero 2022
  • enero 2022
  • diciembre 2021
  • noviembre 2021
  • octubre 2021
  • septiembre 2021
  • agosto 2021
  • julio 2021
  • junio 2021
  • mayo 2021
  • abril 2021
  • marzo 2021
  • febrero 2021
  • enero 2021
  • diciembre 2020
  • noviembre 2020
  • octubre 2020
  • septiembre 2020
  • agosto 2020
  • julio 2020
  • junio 2020
  • mayo 2020
  • abril 2020
  • marzo 2020
  • febrero 2020
  • enero 2020
  • diciembre 2019
  • noviembre 2019
  • octubre 2019
  • septiembre 2019
  • agosto 2019
  • julio 2019
  • junio 2019
  • mayo 2019
  • abril 2019
  • marzo 2019
  • febrero 2019
  • enero 2019
  • diciembre 2018
  • noviembre 2018
  • octubre 2018
  • septiembre 2018
  • agosto 2018
  • julio 2018
  • junio 2018
  • mayo 2018
  • abril 2018
  • marzo 2018
  • febrero 2018
  • enero 2018
  • diciembre 2017
  • noviembre 2017
  • octubre 2017
  • septiembre 2017
  • agosto 2017
  • julio 2017
  • junio 2017
  • mayo 2017
  • abril 2017
  • marzo 2017
  • febrero 2017
  • enero 2017
  • diciembre 2016
  • noviembre 2016
  • octubre 2016
  • septiembre 2016
  • agosto 2016
  • julio 2016
  • junio 2016
  • mayo 2016
  • abril 2016
  • marzo 2016
  • febrero 2016
  • enero 2016
  • diciembre 2015
  • noviembre 2015
  • octubre 2015
  • septiembre 2015
  • agosto 2015
  • julio 2015
  • junio 2015
  • mayo 2015
  • abril 2015
  • marzo 2015
  • febrero 2015
  • enero 2015
  • diciembre 2014
  • noviembre 2014
  • octubre 2014
  • septiembre 2014
  • agosto 2014
  • julio 2014
  • junio 2014
  • mayo 2014
  • abril 2014
  • marzo 2014
  • febrero 2014
  • enero 2014
  • diciembre 2013
  • noviembre 2013
  • octubre 2013
  • septiembre 2013
  • agosto 2013
  • julio 2013
  • junio 2013
  • mayo 2013
  • abril 2013
  • marzo 2013
  • febrero 2013
  • enero 2013
  • diciembre 2012
  • noviembre 2012
  • octubre 2012
  • marzo 13

AVISO LEGAL
Los contenidos generados por Noudiari se encuentran bajo CC BY-NC 3.0 ES
Noudiari.es, Avinguda Isidor Macabich, 41, 1-B, Eivissa, Illes Balears [email protected] Noudiari es un proyecto de La Pitiusa de Internet SL, NIF B57810103 Hecho con Wordpress

Sin resultados
Ver todos
  • Local
    • Local
    • Santa Eulària
    • Sant Joan
    • Sant Antoni
    • Formentera
    • Sant Josep
    • Vila
  • + Pitiüses
  • Deportes
    • Fútbol
    • Baloncesto
    • Atletismo
    • Balonmano
    • Natación
    • Motor
    • Tiro con arco
  • Opinión
    • Cartas a noudiari
    • Columna
  • Cultura
    • Libros
    • Música
    • Llibres curiosos
    • Paraules Nostres
    • Cine
    • Cómics
  • Empresas
  • Agenda
  • Coronavirus

AVISO LEGAL
Los contenidos generados por Noudiari se encuentran bajo CC BY-NC 3.0 ES
Noudiari.es, Avinguda Isidor Macabich, 41, 1-B, Eivissa, Illes Balears [email protected] Noudiari es un proyecto de La Pitiusa de Internet SL, NIF B57810103 Hecho con Wordpress

Este sitio utiliza cookies funcionales y scripts externos para mejorar tu experiencia.

Privacy settings

Ajustes de privacidad

Este sitio utiliza cookies funcionales y scripts externos para mejorar tu experiencia. A la izquierda se especifica qué cookies y scripts se usan y cómo impactan en tu visita. Puedes cambiar tus ajustes en cualquier momento. Tus decisiones no tendrán impacto en tu visita.

NOTE: Estos ajustes solo se aplicarán al navegador y dispositivo que estés usando actualmente.

Doubleclick

Gestionar de manera eficiente la publicidad del site

Google Analytics

Medición del uso del site con interes estadísticos y anónimo

Powered by Cookie Information