@Noudiari / El Ple del Parlament de les Illes Balears ha aprovat avui el dictamen de la Comissió de Medi Ambient i Ordenació Territorial relatiu a la Llei d’ordenació i l’ús del sòl de les Illes Balears amb els vots a favor del Grup Parlamentari Popular i del diputat Antoni Pastor, mentre que PSIB-PSOE, MÉS i la diputada Margalida Font hi han votat en contra i s’han abstingut en els diferents articles de la normativa. En el text final, s’han incorporat 184 de les 453 esmenes presentades pels diferents partits amb representació parlamentària, és a dir, gairebé un 40%.
El conseller d’Agricultura, Medi Ambient i Territori, Gabriel Company, ha agraït la feina feta pels grups parlamentaris en ponència i en comissió i s’ha mostrat satisfet per l’aprovació parlamentària de la Llei del sòl, “ja que s’ha arribat a un consens polític en aproximadament el 80% del contingut del text”.
«Des del començament del procés d’elaboració del projecte de llei s’ha volgut que la societat civil, les administracions públiques i els partits polítics aportessin propostes per aconseguir una llei amb el major consens possible i, sobretot, que resolgui problemes que s’arrosseguen des de fa anys», expliquen des de el Govern blear, que assegura que per això «la Llei ha estat sotmesa a dos processos d’informació pública i s’hi han incorporat moltes de les propostes presentades en les reunions mantingudes en el darrer any i mig entre el Govern i els agents implicats, com associacions, col·legis professionals, partits polítics, altres administracions públiques i particulars».
Crítiques
El PSIB-PSOE, no obstant això, ha criticat durament la Llei del Sòl, que considera que està “plena de buits, que no soluciona cap dels problemes actuals en matèria de territori a les Illes Balears i perpetua els errors de les lleis anteriors a l’esclat de la bombolla immobiliària».
“Aquesta és una llei antiga, una llei plena de buits: no regula el sòl rústic ni soluciona el problema dels falsos urbans i consolida les urbanitzacions sense clavegueram”, ha denunciat el socialista Jaume Carbonero.
Així mateix, el diputat socialista ha lamentat que aquesta llei “rebaixi, una darrera l’altra, totes les lleis actualment vigents” en matèria de territori. Les infraccions urbanístiques prescrites en sòl rústic seran amnistiades i les multes per altres infraccions reduïdes en una “rebaixa” que «premia els infractors i pot constituir un important efecte cridada per al futur», segons defensa.
«Altres reflexions»
Per la seva banda, Antoni Pastor, d’ El PI, ha reclamat la necessitat d’aprovar una normativa amb un consens més ampli. “Sense l’acord dels grans partits ens trobam davant una llei caduca, que serà modificada quan canvïi el govern i que per tant, genera inseguretat jurídica”. Es tracta, segons el vicepresident d’El PI, “d’una oportunitat perduda per actualitzar d’una vegada per totes el sistema urbanístic de Balears”. De fet, en paraules de Pastor “el moment actual requereix altres maneres, altres reflexions, altres texts més innovadors que rompin amb les regulacions de fa més de 35 anys i d’èpoques i moments molt diferents als actuals”.
També és motiu de reflexió, segons el PI, la disposició transitòria desena que contempla la legalització d’edificis en sòl rústic. Antoni Pastor ho ha titllat “d’excessiu”, sobretot perquè suposa “una amnistia urbanística” que es fa sobre el sòl rústic “comú i protegit.” També ha demanat “perquè els municipis de més de 10.000 habitants tenen la facultat d’aprovació definitiva de certes tramitacions i la resta no?” Això, ha afegit, “hauria de dependre dels recursos municipals i no de la demografia”.
No obstant això, Pastor ha considerat que els consistoris illencs necessiten d’una llei autonòmica que reguli la normativa urbanística, “acabi amb l’actual inseguretat jurídica en la qual vivim” i “ja no es pot esperar més”. Per aquest motiu, ha anunciat el seu vot favorable a la llei tot i remarcar que és millorable en molts aspectes.
Què regula la Llei del sòl?
Segons el Govern balear, els eixos vertebradors d’aquesta Llei són la simplificació i la racionalització del planejament, la gestió i la disciplina urbanístiques, amb l’objectiu de facilitar determinades actuacions que permet la norma, però també de ser més contundent amb les actuacions il·legals. La Llei estableix una regulació integral de l’activitat urbanística; per tant, regula, entre d’altres aspectes, el règim jurídic del sòl, els plans urbanístics, l’execució de les noves urbanitzacions i les actuacions en zones urbanes, les obres d’edificació i el règim d’infraccions i sancions. Queda fora de l’àmbit de la Llei, la regulació del usos i les activitats al sòl rústic, que ja tenen una normativa específica autonòmica i una regulació precisa per mitjà dels plans territorials.
