Comerciants i veïns d’Isidor Macabich, enfrontats pel retorn dels autobusos

@D.V./ Al bar La Estación de l’avinguda Isidor Macabich de Vila, la discussió està servida. En un banda tenim el senyor Vicent, vesí del barri de tota la vida i que està fart de patir els autobusos a Isidor Macabich. A l’altra banda de la banda, defenent una posició irreconciliable, tenim a Leticia Zambrano, cambrera del bar.

“Jo faig feina aquí, i des de que van llevar l’estació d’autobusos del carrer, la caixa ha baixat un 30%. Jo respecto molt la opinió dels vesins, però si continua baixant la caixa com ho està fent tinc por de perdre la meva feina”. En Vicent la mira i es mossega les ungles perquè està desitjant dir la seva: “Als autobusos que se’ls emportin o a l’antiga delegació del Govern o al Parc de la Pau, però aquí no, de cap manera”. I per què al Parc de la Pau sí, i un carrer més avall no? En Vicent ens ho explica: “En aquest tram el carrer és estret perquè els dos blocs de pisos que hi ha a banda i banda són molt alts. Això provoca que les remors dels motors i els fums es concentrin. En canvi, al parc de la Pau, com que el carrer està obert per una banda, aquest problema no existeix”.

Vicent tremola només d’imaginar que li tornin a posar la parada d’autobusos davant de casa: “Vostè no sap que és suportar aquest rum-rum insofrible durant tot el dia”.

Estació aquí? Ni en somnis!
Aquesta opinió és compartida per tots els vesins d’Isidor Macabich, que accepten que els autobusos puguin tornar a aturar-se, però que ni es plantegen la possibilitat que s’estacionin ocupant indefinidament la via pública. Josep Torres, que viu al número 30, es mostra especialment indignat quan se li planteja el tema.

“Els autobusos es quedaven aquí amb els motors enceses i dins ca meua entrava un tuf repugnant a gasoil”, però aquesta és només una de les queixes: “Alguns autobusos són molt vells, dels anys 80, i del tub d’escapament treien una fumassa negra que és tòxica. I la remor que fan! Ni el meu tractor fa tanta remor!”.

Torres també es queixa dels problemes que comporta tenir el portal de casa davant una estació informal: “Als estius, ens trobem la porta de casa plena de pixades i de gitarades” al marge del pèssim servei que s’ofereix als turistes: “En ple agost, a 40 graus, hi ha famílies amb boixos que no tenen ni una trista ombra on refugiar-se, és tercermundista”. Els vesin també recorden que els autobusos s’hi van instal·lar als anys 70 de manera «provisional» però que després aquesta ‘provisionalitat’ es va perllongar durant quatre dècades.

Si hi ha autobusos, tenim clients

A l’altre bàndol tenim els comerciants, que estimen que el trasllat de l’estació al Cetis ha comportat una caiguda del 30% a la seva facturació, especialment durant els mesos d’estiu. Qui més es queixen són els qui tenen el negoci a la vorera on estacionaven els busos. Una d’elles és Cati Tur, encarregada del quiosc Blau Press: “”Hem notat una baixada espectacular. Venent diaris i revistes només, no es pot viure. A l’estiu, la venda de souvenirs ens salvava, però ara veiem el futur molt negre”.

Idèntica opinió té na Carmen Cabrera, propietària del bar La Parada: “Molts turistes entraven aquí a fer-se un cafè mentre feien temps abans d’agafar l’autobús i des de la barra podien veure la parada. Ho hem notat molt” i coincideix en calcular un 30% la caiguda de la facturació. Sara Juan, propietària de les botigues de roba Cache-Cache i Tribune viu la mateixa situació: “Amb una parada, ni que fos de pujar i baixar, em conformaria. I quan tanquin el Mercat Nou per la seva reforma, apaga y vámonos, pot ser un cop terrible”.

L’únic que es desmarca d’aquest discurs és en Vicent Boned de la cafeteria Gran Via. Es manifesta indignat amb la manca d’acord entre les institucions “em sembla patètic el que està passant”, però assegura que no ha notat un descens a la seva facturació: “Naltros continuem treballant igual, i aquest carrer és un lloc on passeja tothom a Vila, amb estació d’autobusos o sense”. Ell ho té clar: “Que prenguin una decisió d’una vegada”.