Demanen posar fre al turisme de les illes i controlar-ne la massificació

Les illes Balears s’estan convertint en un indret on el turisme “està expropiant  l’habitatge i l’espai públic als residents” i on, de fet, “els turistes ja tenen més  drets que els mateixos residents”.  

Aquesta és una de les conclusions de la taula rodona que varen protagonitzar  aquest diumenge a Barcelona tres analistes del fenomen turístic de Mallorca,  Eivissa i Menorca, sota el títol ‘Balears, davant l’amenaça del turisme’. L’acte va  ser organitzat per l’Institut d’Estudis Baleàrics i va tenir lloc en el marc de la  Fira del Llibre en Català, que s’ha celebrat a la capital catalana amb participació  de diverses editorials i entitats balears, entre elles Edicions Aïllades i l’Institut  d’Estudis Eivissencs.  

El moderador del col·loqui, el sociolingüista eivissenc Isidor Marí, va dir que les illes Balears estan en perill per dos motius: “L’excés descontrolat de turistes” i,  també, per “la invasió de visitants que a vegades no mereixen el nom de turistes  i que venen per fer i desfer el que els dona la realíssima gana”. 

El professor i periodista mallorquí Antoni Janer va dir que Mallorca comença ja a patir la mateixa mancança d’habitatge que Eivissa per culpa de l’explotació de  pisos i altres allotjaments residencials amb finalitats turístiques. Això fa que molts mallorquins “ja no puguin pagar un habitatge” pels elevats preus que causa la seua explotació turística. 

“Més que viure del turisme, estam començant a malviure del turisme”, va afegir Janer, que també va destacar l’impacte cultural que tot això provoca. “A Mallorca, ja només una tercera part de la població parla català. El turisme pot ser també la nostra tomba cultural”, ha dit. 

Segons ell, pot ser que l’única limitació efectiva que freni el creixement turístic sigui el canvi climàtic, pel malestar que causa la calor extrema durant l’estiu, un  fenomen cada cop més perceptible.

Pel seu costat, el periodista eivissenc Joan Lluís Ferrer va dir que la principal amenaça derivada del turisme a les Pitiüses consisteix en el fet que aquesta indústria “ens està expropiant la nostra illa”, perquè els residents se senten cada vegada més estranys i desplaçats a molts indrets ocupats per la massificació turística. “Hi ha platges a Eivissa on els eivissencs ja no hi anam perquè semblen reservades per a un turisme excloent”, va dir. 

Ferrer va afegir que la urbanització dispersa és ara el principal problema mediambiental d’Eivissa i Formentera, i va expressar el seu temor que, amb la nova majoria política al Parlament balear, es torni a permetre l’edificació dins els principals espais naturals de les Pitiüses. “El que es construeix amb el nom d’habitatges unifamiliars a Eivissa són en realitat macrocases turístiques que sovint acaben convertides en discoteques privades que turmenten tot el veïnat”, va dir. 

També va criticar “l’intent” del Consell d’Eivissa de permetre que es lloguin turísticament les tradicionals cases pageses de l’illa, “quan justament el que falta és allotjament per a residents i funcionaris; amb aquesta llei perdrem una gran quantitat de places residencials per donar-les al turisme”. 

La representant de Menorca, Irene Riudavets, arqueòloga, va alertar que, “en els darrers 10 o 15 anys, Menorca ha entrat també en una tendència cap a la  massificació”, malgrat que històricament “els mateixos menorquins havien vist que la destrucció ocasionada pel turisme de sol i platja no era el que volien”. 

També a Menorca han començat a notar-se problemes d’accés a l’habitatge per part dels propis residents. “Els menorquins començam a tenir dificultats per trobar on viure”, va comentar Riudavets. 

L’arqueòloga menorquina va recordar, com a fites positives que han identificat sempre aquesta illa com a una destinació més sostenible que Mallorca o Eivissa, la seua declaració com a Reserva de la Biosfera el 1993, l’obtenció del segell Starlight per a l’observació astronòmica el 2019 i la nova de Patrimoni de la Humanitat per a la Menorca Talaiòtica. Tot i això, va considerar que aquestes distincions poden acabar convertint-se “en una crida” que augmenti la massificació turística. 

Tots tres ponents expressaren el seu rebuig a una possible desestacionalització turística, perquè pot representar estendre al conjunt de tot l’any els problemes que ja es viuen a l’estiu. També consideraren que, en vista de l’actual massificació turística, no té sentit seguir invertint diners públics en activitats promocionals.