@D.V./ El 44% dels instituts i el 38% de les escoles d’Eivissa no poden aplicar el seu projecte TIL, ja sigui per problemes materials, humans o organitzatius. És la conclusió d’un estudi realitzat per l’Assemblea de Docents d’Eivissa en el que s’ha analitzat l’aplicació del TIL a 29 CEIP (infantil i primària) i 9 IES (instituts de secundària) d’Eivissa, sense incloure als centres privats, concertats, o públics que estiguin portant a terme el Pla Pilot Plurilingüe.
“La realitat contradiu les paraules del president José Ramón Bauzá, que el passat desembre assegurava que tots els centres escolars estan aplicant el TIL” ha comentat Joan Amorós, professor que ha exercit de portaveu durant la presentació d’aquest estudi. Així, segons aquest treball, un 39% del centres escolars eivissencs no tenen personal amb coneixements de B2 d’anglès, i només el 8% dels centres enquestats asseguren que estan podent el TIL amb pocs o cap problema.
Problemes quotidians d’una aplicació incorrecta
Segons les conclusions d’aquest estudi, el dia a dia de l’aplicació del TIL a les aules no és fàcil, i es senyalen alguns seriosos problemes. Si ens centrem en les qüestions pedagògiques, es destaca que els docents han de fer contínuament aclariments i traduccions i que la no comprensió dels alumnes genera “manca d’atenció, conductes disruptives i conflictivitat. Molts al·lots no comprenen la situació i desconnecten”. En moltes ocasions, com que ni els professors ni els alumnes tenen el nivell d’anglès adequat s’acaben fent les classes en una mena d’splanglish i es produeixen un gran nombre de situacions absurdes: “Ens trobem que la matèria s’ha de donar en anglès però que el llibre de text o d’exercicis estan en català o castellà. No té sentit” i conclou que “la divisió d’àrees per llengües és caòtica”.
Pel que fa als problemes curriculars, l’estudi constata que el ritme de desenvolupament dels continguts és més lent que l’habitual i que es castiga l’atenció a la diversitat: “Els alumnes amb necessitats educatives especials són els més perjudicats. Pateixen les retallades al suport que necessiten i, a més, són els qui més problemes tenen amb l’anglès”.
La conseqüència d’aquesta situació és la preocupació de les famílies per la rebaixa dels continguts impartits i, el pitjor de tot, que davant aquest desconcert de pares i mares “els professors no tenim cap resposta coherent que oferir”.
Unes conclusions desoladores
Segons Joan Amorós, les conclusions després de tres mesos d’aplicació del TIL a Eivissa no poden ser més desoladores: “És una ocurrència. No és un pla, és un bunyol sense sentit”, i ha constatat que en la seva aplicació “no s’han tengut en compte ni les famílies, ni els professionals”.
Han senyalat que les afirmacions que s’han realitzat des del Govern balear culpant a la immersió en català del fracàs escolar és una grollera ofensa a la realitat: “Per molt que es repeteixi que la culpa és del català, és una mentida. El fracàs escolar té múltiples causes, i el TIL no soluciona cap d’elles”. Amorós també ha senyalat les instruccions contradictòries i deficients que els arriben des de la Conselleria d’Educació: “Se’ns donen instruccions orals, mai escrites. Se’ns demana que es rebaixi el currículum a les aules, que traduïm les classes…”.
Finalment, han senyalat que el TIL només està provocant un descens de la presència del català a les aules, un descens del nivell dels continguts i un augment del fracàs escolar. “El TIL s’aplica sense l’aval de cap estudi, sense fonaments pedagògics, sense tenir en compte l’opinió dels experts i sense escoltar les inquietuds dels pares”.
