El Consell d’Eivissa aprova l’aplicació de la Llei que estableix el català com un mèrit i no un requisit

@D.V./ El Consell Insular ha aprovat l’adaptació dels llocs de feina de la institució insular a la nova Llei de Funció Pública del Govern Balear, que estableix que la llengua catalana serà un mèrit però no un requisit a la funció pública. En total, es calcula que a partir d’ara en un 60% dels llocs de feina del Consell el català serà un requisit i només en un 40% un mèrit.

En la seva intervenció, la consellera de Mobilitat, Interior i Medi Ambient Pepa Costa -que és qui ha defès la postura del Govern del Consell durant el debat- ha afirmat que el criteri que s’ha aplicat és el de “primar els coneixements tècnics per cobrir les necessitats laborals del Consell” i que aquest criteri s’aplicarà sobretot en les places assistencials i sanitàries, en les que “s’ha de rebre l’atenció dels professionals millors capacitats”. Costa ha recordat també que l’exigència del català es manté en tots aquells qui tinguin una feina d’atenció al públic.

“Són el Govern de l’autoodi, que ataquen a la seva pròpia llengua”

El portaveu de l’oposició en aquest debat ha estat el conseller Juanjo Cardona, qui ha realitzat una defensa apassionada de l’ús de la llengua catalana a la funció pública i ha criticat amb molta duresa l’actitud del Govern insular. “La Llei de Funció Pública no té altra justificació que l’atac contra la llengua catalana” ha afirmat Cardona, qui ha lamentat que el Consell no hagi negociat amb l’oposició el llistat de feines pels quals no serà necessari un coneixement del català: “Vostès s’han plegat als desitjos de Bauzá”.

Cardona ha definit aquesta legislació com el fruit d’un “Govern de l’autoodi, amb tics colonials”, i ha criticat l’actitud dels consellers eivissencs que “volen fer-se els simpàtics a Mallorca”, i ha realitzat una analogia molt contundent: “En Bauzá, almenys va de cara. Diu que mos voldrà fotre, i mos fot. En canvi, vostès van amb bones paraules i el somriure”. Finalment, el conseller de PSOE-Pacte ha demanat a l’equip de govern que “no facin homenatges a la llengua quan aquesta ja estigui morta” i ha demanat, finalment, que rectifiquin i anul·lin aquesta aplicació de la Llei de Funció Pública.

Una petició que ha estat refusada per la majoria de consellers del PP, i Costa ha insistit que “en la majoria dels casos el català continuarà sent un requisit” i que l’únic objectiu d’aquesta normativa és “millorar el servei assistencial”.

Llistat de llocs on el català serà només un mèrit
A partir d’ara, el català ja no serà un requisit als següents càrrecs al Consell d’Eivissa. En els funcionaris, als llocs d’interventor, secretari, tresorer, viceinterventor, suboficial, sergent, bomber, xofer, mecànic/conductor, oficial d’obres i manteniment.

En el personal laboral, el català serà un mèrit als llocs de: tècnic/a superior de serveis assistencials I-II, tècnic mitjà de serveis assistencials I, analista de laboratori, supervisor de grups operatius, operador de maquinària pesant, patró de cabotatge, zelador d’explotació, auxiliar de serveis assistencials I-II, capatàs d’obres, conductor de segona, cuiner, mecànic inspector, mecànic supervisor, oficial de primera a carreteres, oficial d’obres i manteniment, vigilant d’explotació, operari de Serveis I , II i I-II, operari d’obres i manteniment i zelador.

La consellera Pepa Costa ha recordat que càrrecs com els d’interventor, secretari i tresorer són places d’habilitació nacional i que el català mai ha estat un requisit en aquests casos.