@D.V./ Per al grup ecologista GEN, el Pla Hidrològic que ha presentat el Govern balear és un “atemptat ambiental contra l’aigua, un recurs natural d’importància vital” i n’ha demanat la retirada completa. Aquesta és la conclusió que n’han obtingut després d’un estudi detallat del Pla Hidrològic, segons afirmen, en el cas d’Eivissa comporta la supressió d’espais que estaven en versions anteriors del Pla, i que contempla unes delimitacions que tenen “moltes mancances”.
Al marge de l’esmena a la totalitat del projecte, el grup ecologista centren les seves objeccions en tres zones concretes que delimita el Pla: la desembocadura del riu de Santa Eulària, ses Feixes i ses Salines.
Riu de Santa Eulària
Un dels espais que veu com es retalla la catalogació de “zona humida” es el tram final del riu de Santa Eulària, una àrea que, segons el GEN, “acompleix perfectament amb les funcions ecològiques de les zones humides”, i recorda que des de l’any 1991 l’Espai de Natura inclou aquesta zona en el cens hivernal d’ocells aquàtics de les zones humides de les Balears.
El grup ecologista considera que la zona inclosa en el catàleg és insuficient i ha demanat que s’incrementi l’àrea riu amunt fins almenys 50 metres més enllà de la zona coneguda com es Trenc: un espai que te grans basses d’aigua, la major part de caràcter permanent i amb fondàries que poden superar el metre i mig, i que podrien redefinir-se com a zona humida. El caràcter permanent d’aigua en aquesta zona permet la presència, entre d’altres espècies d’interès, de plantes aquàtiques del gènere Potamogeton i altres com la bova (Thypha angustifolia), l’aloc (Vitex agnus-castus) i el Baladre (Nerium oleander).
Ses Feixes
El GEN també presenta una al·legació al fet que s’hagi eliminat com a zona humida una àrea de ses Feixes ocupada per runes de manera il·legal en les darreres dècades. El grup conservacionista sosté que, tot i que aquest podria ser un argument per a suprimir l’espai de la catalogació de zona humida, no vol dir que no hagin de ser recuperat. Així, considera que “zones humides de gran valor com ses Feixes, de la qual ja hem perdut una gran superfície sota el creixement de la ciutat d’Eivissa, mereixen recollir el màxim de la superfície recuperable i aconseguir la seva regeneració”.
Segons el GEN, el fet que es tracti d’un espai degradat no vol dir que s’hagin convertit en una zona dessecada, i que aquest és un argument més per a que ses Feixes tinguin un Pla Hidrològic “més ambiciós i proteccionista”. Així, consideren que l’ideal seria recuperar “ tant a ses Feixes de Vila com al Prat de ses Monges, a Talamanca, al màxim la delimitació de versions anteriors que inclouen antics rebliments desenvolupats amb anterioritat a 1985”, i recorda que les zones humides degradades amb runes tenen una recuperació relativament senzilla”.
Ses Salines
També s’han presentat al·legacions per a incrementar la superfície de la principal zona humida d’Eivissa, ses Salines, perquè l’actual planimetria contemplada al Pla Hidrològic es limita als estanys saliners i els estanys de la Sal Rossa, i deixa fora altres zones humides de caràcter temporal com prats, aiguamolls i àrees inundables. Segons el GEN, aquestes àrees limítrofes als estanys acompleixen amb la definició de “zones humides” que realitza el propi Pla Hidrològic.
Aquest espais es troben al nord-est de Sal Rossa i havien estat incloses a versions prèvies del Pla Hidrològic al catàleg de zones humides. Part de la zona ha estat afectada per abocaments de runes i terres tot i que és una àrea rústica per sentència judicial ferma
Per tot aquest cúmul de circumstàncies, el GEN defèn la retirada completa del Pla Hidrològic.
