El Govern dóna un cop de timó a la política lingüística amb l’aprovació del nou decret de llengües

@D.V./ Avui s’ha aprovat el decret pel qual es regula el tractament integrat de les llengües als centres decents no universitaris de les Illes Balears. Una iniciativa que, segons la Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats, pretén que els alumnes finalitzin l’escolarització obligatòria amb “prou competència lingüística i comunicativa” en les dues llengües oficials i en una llengua estrangera, preferentment l’anglès.

Aposta de l’anglès des dels 3 anys
La principal aportació d’aquest decret és que totes les àrees, matèries, mòduls o àmbits de coneixement no lingüístics es puguin impartir en les dues llengües oficials -castellà i català- o en la llengua estrangera.

Així, s’estableix que els alumnes d’educació infantil han de rebre ensenyament en les dues llengües oficials i també s’han d’iniciar en la llengua estrangera a partir del segon cicle (3 anys). A primària, rebran l’ensenyament en les dues llengües oficials i en l’estrangera. En aquesta etapa s’haurà d’impartir en cada una de les llengües oficials, com a mínim, una de les àrees que tinguin com a objecte d’aprenentatge les matemàtiques o el coneixement del medi natural, social i cultural.

La resta d’hores lectives es repartiran “de manera equilibrada” entre les dues llengües oficials i la llengua estrangera. Els alumnes hauran de cursar un mínim de 4 hores en llengua estrangera en el primer i el segon cicle de primària, i un mínim de 5 hores en el tercer cicle.

Les llengües a Secundària i FP
A Educació Secundària Obligatòria (ESO) els alumnes rebran l’ensenyament en les tres llengües. A 1r, 2n i 3r d’ESO s’haurà d’impartir en cada una de les llengües oficials i la llengua estrangera, com a mínim, una de les matèries que tinguin com a objecte d’aprenentatge les matemàtiques, les ciències de la natura i les ciències socials. A 4t curs s’haurà d’impartir en cada una de les tres llengües, com a mínim, una de les matèries que tinguin com a objecte d’aprenentatge les matemàtiques, les ciències socials i la resta de les matèries obligatòries.

El centre haurà d’oferir un mínim d’un 20% de la càrrega lectiva de la resta de matèries en cadascuna de les llengües oficials i en l’estrangera. A batxillerat els alumnes hauran de cursar en les llengües oficials i en la llengua estrangera una o més matèries no lingüístiques del currículum.

Els alumnes dels nivells 1 i 2 de formació professional hauran de cursar un o més mòduls en cada una de les tres llengües. Pel que fa als ensenyaments de nivell 3, s’han d’impartir d’acord amb els currículums de cadascun dels cicles de les diverses famílies professionals.

Una aplicació complicada
Per poder-se adaptar a aquesta nova realitat, els docents hauran d’acreditar un certificat de nivell B2 o superior, tot i que el Govern contempla que s’estableixi un període transitori per a que els centres educatius puguin disposar del personal suficient amb aquests coneixements d’idiomes. Per aquest motiu, les escoles hauran d’elaborar un projecte d’aplicació abans del 20 de juny.

Aquesta necessitat del professorat de tenir el nivell B2 d’anglès ha suposat fortes crítiques al decret. Així, aquest dimarts, la diputada eivissenca de PSOE-Pacte, Esperança Marí, afirmava al Parlament balear que no entenia que s’apliqués el pla si “no hi ha diners ni per a auxiliars de conversa per a les escoles que tenen en marxa el Pla plurilingüe”.

El decret de llengües també ha obtingut l’oposició frontal del sindicat STEI, de l’Assemblea de Mestres i Professors en Català, de l’Institut d’Estudis Eivissencs i de l’Obra Cultural Balear, entre altres.