@D.V./ La majoria del Partit Popular ha impedit que prosperin les mocions que ha presentat l’oposició al Ple Ordinari del Consell Insular d’Eivissa que s’ha celebrat aquest matí. En concret, PSOE-Pacte havia presentat tres mocions: la primera sol·licitava el reconeixement de l’estendard de les quatre barres vermelles sobre fons groc com a símbol propi d’Eivissa, la segona demanava la retirada de l’avantprojecte de llei sobre l’avortament que prepara el Govern espanyol, i la tercera era contra la “privatització de serveis” com la gestió de les residències, la ITV o la radioteràpia de Can Misses.
En tots tres casos el consellers del PP han votat en contra.
Debat sobre la bandera quatribarrada com a símbol d’Eivissa
El conseller de PSOE-Pacte Juanjo Cardona ha presentat la primera moció, recordant que el Consell considera distintiu d’Eivissa el símbol que representa l’estendard del Rei Jaume, les quatre barres vermelles sobre fons groc “que tenen un contingut cultural i històric indubtable”. Ha recordat que l’Estatut d’Autonomia de Balears a l’article 6 afirma que “la bandera de Balears, integrada per símbols distintius legitimats històricament, serà constituïda per quatre barres vermelles horitzontals sobre fons groc, amb un quarter de fons morat” el que, segons Cardona, confirma que “la legitimació històrica de les quatre barres és clara”.
Finalment, el conseller progressista ha recordat que la quatribarrada és present tant a la bandera del Consell com a la de tots els ajuntaments, que és un símbol de “la nostra illa, la nostra cultura i de la llengua pròpia de les Illes Balears” i ha criticat la voluntat “repressora” de la Llei de Símbols aprovada pel Govern de Bauzá, que “atenta contra la llibertat d’expressió i es converteix en una ferramenta de censura prèvia”.
A la seva rèplica, el vicepresident primer del Consell, Mariano Juan, ha argumentat que la Llei de Símbols no té cap voluntat repressora: “La llei té un esperit protector dels propis símbols. Hi ha persones que es poden sentir identificats amb altres símbols i banderes, però no es convenient que s’exhibeixin en llocs públics” i ha afirmat que l’estendard quatribarrat “té unes connotacions polítiques indubtables” i que “representa a una comunitat que no és la nostra”. Per altra banda ha admès que «si l’Estatut ja recull les franges vermelles sobre fons groc, no cal aprovar res més. Ja tenim el tena resolt».
La moció de PSOE-Pacte també incloïa un punt en el que es demanava prohibir l’exhibició de simbologia que inciti a l’odi o exalti dictadures; el conseller Juan ha replicat recordant que el Consell no té competències en aquest àmbit.
La ‘llei Gallardón’ arriba al Ple del Consell
PSOE-Pacte també ha presentat una moció sol·licitant que s’insti al Govern espanyol a retirar immediatament l’avantprojecte de llei sobre la interrupció de l’embaràs, coneguda com ‘llei Gallardón’. Durant la seva exposició, la consellera progressista Patricia Abascal ha qualificat el text presentat pel ministre de Justícia com “terrorífic” i “franquista” i l’ha definit com “un atac frontal contra les dones les quals, a partir d’ara, ja no tenen ni dret sobre el seu propi cos”.
Abascal ha recordat que la Llei sobre l’avortament aprovada l’any 2010 no ha provocat un augment del nombre d’avortaments i que aquesta llei “no obliga a ningú a avortar”. Ha recordat que l’actual modificació que impulsa el Govern espanyol va molt més enrere que la llei que va aprovar el PSOE l’any 1985 i que fins i tot el president de la Societat Balear de Ginecologia s’ha posicionat en contra. “L’actual contrareforma és un atac contra el drets de les dones com no s’havia vist a Europa” ha dit Abascal.
A la seva rèplica, la consellera popular Mercedes Prats no s’ha mostrat gaire engrescada amb el text presentat pel ministre Gallardón i ha realitzat una defensa amb moltes precaucions: “No faré una defensa tancada d’aquest projecte de llei” ha admès, “però recordem que no és encara una llei, sinó avantprojecte. Esperem que es produeixi un debat per trobar un consens i millorar la norma”.
Segons Prats, cal trobar un “equilibri entre la protecció dels drets de la dona i els drets del no-nascut”, que “no s’ha de criminalitzar a les dones sinó estar al seu costat” i que “aquest debat té una enorme complexitat política, jurídica i moral”. Finalment, la consellera popular ha expressat el seu desig que, finalment, el text definitiu “estigui en línia amb la Llei de l’any 1985”.
Privatització o externalització de la gestió?
Com acostuma a ser habitual a tots els plens del Consell, la consellera de PSOE-Pacte Patricia Abascal i el conseller d’Economia Àlex Minchiotti han tornat protagonitzat un nou combat dialèctic sobre la gestió de les residències. Abascal ha realitzat una crítica del que ha definit com “el projecte del PP d’anar privatitzant tots els serveis” i ha posat com exemple la gestió de les residències, el futur servei de radioteràpia a Can Misses o la ITV. “Això provocarà una pèrdua de qualitat del servei, acomiadament de treballadors de les plantilles actuals i rebaixes del sou per als que continuïn” ha assegurat.
Segons Abascal, “si una empresa vol obtenir beneficis amb la gestió d’aquests serveis, l’única forma és cercant una rebaixa en la seva qualitat” i ha recordat l’amarga experiència de Can Blai l’any 2007 que va obligar a rescatar la concessió per part de l’actual president Vicent Serra, que llavors era conseller de Benestar Social. Abascal ha criticat que Serra torni a privatitzar les residències, amb l’agreujant que «es regalen 24 places de la residència de Sant Antoni a l’empresa adjudicatària».
A la seva rèplica, Minchiotti ha acusat a Abascal de voler confondre als ciutadans i ha assegurat que cap d’aquests serveis es privatitzarà: “No privatitzem, sinó que fem una externalització tutelada. Però continua sent un servei públic i el control de l’Administració està garantit”. Ha recordat que aquest sistema ja l’està aplicant el PSOE a les comunitats autònomes on governa i que no s’ha de “demonitzar” aquest tipus de gestió.
Minchiotti també ha criticat la gestió que va realitzar l’anterior Govern sobre aquest tema: “ni tan sols van pressupostar les nòmines del Consorci” i l’ha contraposat al model de gestió que proposa: “Vostès van fer una gestió pública però sense cap tipus de control. Nosaltres, en canvi, controlarem la qualitat del servei” i ha garantit que “treballem perquè cap treballador perdi el seu lloc de feina, perquè tots tinguin un conveni i perquè els usuaris disposin d’un servei de la mateixa qualitat i al mateix preu. L’objectiu és que tots sortim guanyant”.
Contracrònica del Ple del Consell: Dies tranquils a l’avinguda Espanya
