@D.V./ Eivissa i Formentera han de tenir un règim fiscal especial que reconegui la seva insularitat i cal que l’Estat realitzi obligatòriament un mínim d’inversions públiques en sectors estratègics. Són algunes de les principals reclamacions que han efectuat els representants del sector empresarial que han assistit avui a una reunió per videoconferència del grup de treball del Fòrum Balears Competitiva (FBC) a propòsit del procés de negociació del nou Règim Especial Balear (REB).
L’objectiu d’aquestes reunions és recollir un conjunt de propostes i mesures que seran estudiades pel Govern Balear, que comptarà així amb arguments per reclamar al Govern Central una millora del finançament autonòmic i de reconeixement de la insularitat. Aquestes reunions es realitzen de manera rotativa a cadascuna de les illes per poder copsar les inquietuds i reclamacions dels sectors econòmics de tots els territoris.
«No tenim les mateixes prestacions que a la resta de l’Estat»
A la sortida de la reunió, el director general de Pressuposts, Antoni Costa, ha recordat que els costos de la insularitat afecten als sectors productius de cada illa i que calen sistemes de compensació: “Crec que és viable demanar un règim fiscal especial, encara que el nostre mai serà com el canari, perquè aquella és una regió ultraperifèrica. Però la nostra insularitat s’ha de reconèixer d’alguna manera”. Costa ha qualificat amb duresa l’actual sistema de finançament autonòmic que, assegura, és tremendament injust amb les Balears: “El sistema no és equitatiu. Reclamem autonomia financera i corresponsabilitat fiscal”, i ha assegurat que el Govern espanyol ha d’oferir millor tracte a l’Executiu Balear “per un pur cas de lleialtat institucional”.
Costa també ha senyalat quines seran les directrius i les línies vermelles del Govern en aquest tema: “Naltros entenem que tots els ciutadans, independentment d’allà on visquin, han de tenir accés als serveis públics fonamentals de l’Estat del Benestar, i estem parlant de sanitat, d’educació, de serveis socials, de prestacions bàsiques. La resta, que cadascú es pagui les seves coses”. Costa no ha volgut parlar de quantitats encara que ha matisat que no es tracta de xifres sinó de sistema de finançament.
En aquestes reunions també s’intenten quantificar -i posar en negre sobre blanc- els costos derivats de la insularitat que suporten les empreses de les Illes Balears respecte de les radicades a la Península, per poder reivindicar que aquests sobrecosts siguin degudament atesos i compensats amb un règim especial. “Cal quantificar la doble i triple insularitat” ha dit el conseller d’Economia del Consell Insular d’Eivissa, Àlex Minchiotti, per a qui és important “poder plasmar tot això en un document que reflecteixi les peculiaritats de cada illa”.
A la trobada d’aquest dimarts també ha participat la directora general de Coordinació del Govern, Pilar Cortés,
i representants d’ABEF (Irene Jover, Directora); CAEB (Miriam Rúa, Responsable Dpt. Economia); Cercle d’Economia (Bartomeu Cantallops, Director), Colegio de Economistas (Antonio Alcover), Colonya Caixa Pollença (Lluis Ramis d’Ayreflor, Director Àrea Corporativa); FELIB (Joan Albertí, President); Foment del Turismo de Ibiza (Lucas Prats, Gerent); UGT Pitiusas (Diego Ruiz, Secretari general); y USO (Marino de la Rocha, Secretari). Els qui no han pogut assistir en persona hi han participat mitjançant videoconferència.
