Faula d’un candidat a l’indult, per Manel Marí

Diuen que era i no era una vegada
un cap dels empresaris espanyols,
un amo d’un imperi dels alts vols,
-un touroperador d’alta volada-

assot dels sindicats i la jornada
que no ajuntés les llunes amb els sols,
que el bon currant ha de quedar fet pols
i abraçar-se a una feina mal pagada.

Diuen que era i no era, l’empresari,
un capitost del vil art del blanqueig,
de l’estafa, del furt i del saqueig

que es guardava un tresor al fons de l’armari:
150.000 claus i un quilo d’or
li han trobat -de moment!- al bon senyor.