Ibiza ha vuelto a salir a la calle un 25 de noviembre para plantar cara a la violencia machista. Dos centenares de personas participaron ayer por la tarde en la concentración en el centro de la ciudad para mostrar su repulsa contra una lacra que este año se ha cobrado ya la vida de 83 mujeres, 6 de ellas niñas. Representantes de instituciones, partidos políticos y del mundo de la cultura se reunieron junto a una multitud de personas anónimas para participar en la lectura del manifiesto elaborado por la Comissió 8M Eivissa, y que se puede leer íntegramente al final de esta noticia. Núria Prieto, que forma parte de la organización, se ocupó de leer el texto.
El acto contó también con la participación de las poetas Esther Serra, Jessica Ferrer, Júlia Roig, Iolanda Bonet y Belén Liñán, quienes recuperaron textos relacionados con la violencia contra las mujeres. Durante la concentración también se pudo escuchar la letra de «Canción sin miedo», de Vivir Quintana, una composición mexicana de 2020 que se ha convertido en un himno de las protestas feministas en todo el planeta.
A lo largo del día han sido múltiples las muestras de adhesión a la causa contra la violencia machista. Así, por ejemplo, el IES Sant Agustí realizó un minuto de silencio esta mañana «en memoria de todas las víctimas» y se leyó un manifiesto pidiendo el fin de la violencia contra las mujeres. Por su parte, el Ajuntament de Santa Eulària celebraba un acto frente al Consistorio, en el que han participado 60 personas, y en el que se ha leído un texto consensuado por PP, PSOE y Unides Podem. Estas mismas formaciones políticas han sido las que han consensuado el texto del manifiesto que el Consell d’Eivissa ha leído también esta mañana exigiendo el fin de la violencia machista; en el acto del Consell d’Eivissa han participado Carolina Escandell (PP), Elena López (PSOE) y el conseller Óscar Rodríguez (UP). En Sant Antoni, el Ayuntamiento también ha acogido la lectura de un manifiesto y varias actividades organizadas por la concejalía de Igualdad. Además, las usuarias del Aula de Terapia han repartido lazos entre todos los asistentes al acto. En Sant Josep, la escalinata que da acceso al Consistorio ha sido el escenario desde el que se ha procedido a la lectura de un manifiesto contra la violencia de género. Mientras, en Vila, el Ajuntament d’Eivissa organizaba en el Casal d’Igualtat un minuto de silencio por todas las víctimas de este tipo de agresiones.
A continuación se reproduce íntegramente el manifiesto que se ha leído esta tarde en la concentración de Vila:
Manifest 25n
Avui, 25 de Novembre, tornem a estar aquí juntes perquè un any més seguim lluitant i mobilitzant-nos per l’erradicació de totes les formes de violència masclista. Som aquí perquè ens hi va la vida, aquest 2024 hi ha hagut 83 feminicidis a tot l’Estat, entre ells els de 6 infants.
Però més enllà de les punyents xifres, en un dia com el d’avui no podem deixar d’aturar-nos en aquells moments que han marcat el 2024:
Enguany, hem tingut un dels estius més dolorosos que hem registrat en molt de temps: amb una concentració de 5 assassinats masclistes en un sol dia i un còmput final de 19 feminicidis i tres assassinats de menors en només tres mesos. Hem vist com mitjans i tertulians culpaven les altes temperatures i titllen les “vacances d’estiu” com un factor de risc. Les dades, malauradament, els hi donen la raó. Sabem que les altes temperatures generen crispació i irritabilitat. I sabem també que “passar més temps en família” vol dir, per a moltes dones i infants, passar més temps exposades a la violència. Però, en quin moment hem normalitzat que “passar més temps junts” sigui un factor de risc per a tantes dones? Per què hem d’acceptar que el temps de custòdia compartida d’uns boixos amb el seu pare durant les vacances d’estiu pot acabar en infanticidi? No, no són les altes temperatures les que ens maten. És la violència masclista, és la violència estructural que la societat ha normalitzat.
Enguany també ens esgarrifàvem amb el cas de Gisèle Pelicot, una dona francesa que ha estat drogada pel seu marit i violada sistemàticament per més de 50 homes. Homes que no són monstres, sinó pares de família, güelus, companys de feina o de classe. Homes que tenen esposes, filles, famílies que encara no poden creure que cometessin una aberració així. Però la van cometre perquè, un cop més, forma part de la violència estructural contra les dones que la societat ha normalitzat.
Una violència misògina -però també racista i classista- que es materialitza en el tràfic de dones per a l’explotació sexual i laboral, en la banalització i promoció de l’abús sexual i en la cosificació dels nostres cossos a través de la pornografia però també en la cultura, en la publicitat i a través de les xarxes socials. Una violència misògina que sistemàticament vulnera els nostres drets sexuals i reproductius dificultant l’accés a l’avortament, a la contracepció, a una salut ginecològica sense judicis morals i a uns parts i embarassos on puguem tenir agència com a mares.
El passat 27 de setembre, ens manifestàvem a Eivissa demanant un canvi de rumb. La Comissió 8M ha participat en aquest moviment perquè la violència habitacional fruit de la turistificació que vivim a Eivissa, afecta a tothom però especialment a dones i infants. En una societat on la bretxa salarial i la desigualtat en les pensions encara continuen sent pronunciades, les dificultats per accedir a una vivenda digna augmenten en el cas de les dones i molt més en el cas de dones amb fills. En el mercat que especula amb la vivenda, una dona sola o una família monomarental ho té més difícil per accedir a una casa, i aquesta dificultat és, justament, la que manté a moltes dones en relacions de violència. Quina dona s’atreveix a fugir del seu maltractador si la societat i, sobre tot, les institucions no li garanteixen que quan ho faci tindrà un sostre per viure?
Aquests són només alguns dels motius i algunes de les xifres que ens impulsen a sortir al carrer i seguir reivindicant la importància de lluitar fins acabar amb la violència contra les dones. Avui volem fer un homenatge a totes les dones i infants que han mort assassinades enguany, a les 1560 dones assassinades i a les 392.290 dones víctimes de violència masclista segons les dades oficials que es van començar a recollir des de 2010. Una fortíssima i càlida abraçada també a totes les dones que segueixen posant cos i ànima en la lluita. A totes les que enguany han alçat la veu i han/ hem assenyalat els agressors, a dones com la Gisèle Pelicot que han dit prou, que han fet veure que la vergonya ha de canviar de bàndol. Per totes les que ja no hi són i per totes les que quedam: ens volem vives!
Visca la lluita feminista.
