@D.V./ El got es pot veure mig ple o mig buit. El promotor immobiliari Matthias Kühn no serà jutjat per delicte mediambiental per les obres de reforma que va efectuar l’any 2008 a la mansió de l’illot de Tagomago, però sí que serà processat per un delicte contra l’ordenació del territori.
Això és el que es desprèn de la interlocutòria del titular del Jutjat d’Instrucció número 2 d’Eivissa, José Espinosa, qui manté la imputació pel delicte contra l’ordenació del territori i exonera de qualsevol delicte mediambiental tant a Kühn com a promotor de l’obra, com també al representant legal de l’empresa constructora Nova Llar bres i Construccions S.L., Guido Hecker, i a l’arquitecte Eugenio de la Fuente.
“La resolució és absolutament impresentable” ha declarat la portaveu del Grup d’Estudis de la Naturalesa (GEN), Neus Prats, que veu el got mig buit: “El delicte d’ordenació de territori és una minúcia” i ha afegit que “qualsevol delicte contra l’ordenació del territori que es realitza en un espai tan extraordinàriament protegit com és Tagomago, es converteix automàticament en un delicte mediambiental”. Prats ha assegurat que aquesta interlocutòria “l’únic que acredita és que a Eivissa no hi ha justícia”.
Reclamen un peritatge extern
En la interlocutòria del jutge s’estima l’existència d’un delicte contra l’ordenació del territori ja que recorda en les Normes Subsidiàries d’Ajuntament de Santa Eulària es constata que estan permeses les obres de reforma, conservació, rehabilitació i restauració, sempre que no suposin augment del volum de la casa. Per tant, “no pot considerar-se legalitzable ni susceptible de ser-ho la plataforma, l’escalinata i el mur” que s’hi van afegir.
No obstant això, el jutge Espinosa assegura que “no s’ha acreditat suficientment la comissió de delicte mediambiental perquè sobre aquest tema el que existeixen són informes pericials contradictoris”. Així, admet que tot i que l’informe presentat pel tècnic Ruiz Altaba era “demolidor pel que fa a la constatació de prejudicis i irregularitats ambientals”, el magistrat prefereix donar més credibilitat els informes presentats pels tècnics de la defensa, Pere Ripoll Solivellas i Magdalena Carbonell: “Uns informes que ens mereixen més credibilitat”, podem llegir a la interlocutòria.
Un criteri que no convenç al GEN, perquè consideren que en cas de discrepància entre els peritatges, cal cercar una tercera opinió d’un perit que no sigui de part. “Cal reclamar un peritatge extern, perquè els perjudicis mediambientals estan acreditadíssims, amb l’obertura de pistes pel pas de vehicles o la vegetació arrasada” explica Neus Prats.
