@D.V./ L’Institut d’Estudis Eivissencs ha entregat aquest dijous al vespre, en un acte al Club Diario, els guardons del premi Baladre de literatura, que enguany han rebut exaequo Ivone Puig per la seva recopilació de relats ‘150 milles al sud d’es Cap’, i Iolanda Bonet pel seu poemari ‘Més que mots’.
Ivone Puig és antropòloga i ja va guanyar l’any 2009 el premi Joan Castelló de relats breus per la seva obra ‘Allà on em duguin les onades’. El seu nou treball ‘150 milles al sud d’es Cap’ és fruit dels viatges que ha realitzat a la comarca marroquina de Gebal·la, a conseqüència de la seva tesi doctoral sobre els emigrats marroquins a Formentera. “Vaig anar al Marroc per conèixer les famílies dels emigrants i, en aquell context, vaig escriure unes històries amb uns personatges inspirats en històries reals”.
Puig defineix com a “transmigrants” a aquestes persones amb un peu a cada continent, amb una vida i una realitat repartida, i es considera a ella mateixa també una mica ‘transmigrant’. L’antropòloga confessa una gran admiració per autors com Salman Rushdie, Josep Pla o José Luís Sampedro, encara que nega qualsevol mena d’influència literària: “Les meves temptatives literàries són molt més modestes i no puc dir que m’hagin influït, però sí són uns autors de referència”.
El poder dels monosíl·labs
Per la seva banda, Iolanda Bonet ofereix a ‘Més que mots’ un experiment fascinant: un poemari redactat exclusivament amb monosíl·labs. Una juguesca pensada per als nens però amb una radicalitat formal pròpia de la narrativa experimental de l’Oulipo i altres grups d’avantguarda. Això no obstant, l’experimentació es converteix, en mans de Bonet, en un text apte per a tots els públics: “Els monosíl·labs són molt musicals, molt sonors, es presten al joc. A més, la poesia per infants es presta a jocs d’aquesta mena”.
En aquest volum trobem poesies infantils i juvenils, embarbussaments, petites històries i endevinetes. Un calaix de sastre que demostren que el llenguatge pot ser un territori lúdic: “El català i l’anglès són dos idiomes amb molts monosíl·labs, molt més que el castellà, i això m’ha donat molt més joc”.
Per demostrar les possibilitats que ofereix l’ús dels monosíl·labs, Bonet ha recollit el premi Baladre llegint uns agraïments fets només amb aquestes paraules -i també amb una llicència-:
‘Què bo! Què bé!
Ja el tenc. Tenc sort!
Els he tret de per tot,
un a un, un poc més, ja són dos,
un mot més, ja n’hi ha tres…
un poc des cap, un poc del cor.
A tu, gra6 et dic,
a vós, gra6 us don!!’
