@Noudiari / Jaume Ferrer Ribas (Formentera, 1969) coneixerà a partir del 26 de maig el seu successor o successora al front del Consell de Formentera, una institució que només l’ha conegut a ell com a màxim responsable. Ferrer analitza la situació a poc més d’una setmana i repassa alguns dels millors moments d’aquests darrers 12 anys.
Com es veuen els toros des de la barrera?
La veritat és que no ho veig realment des de la barrera, ja que estic dins la llista i formo part de la campanya electoral de Gent per Formentera. Però si que sense ser candidat a la presidència, el ritme no és el mateix i la tensió tampoc. Estic vivint la campanya des d’un punt de vista que no havia tingut fins ara, més relaxat. Però, al final, guanyar unes eleccions és feina de tots els que estam dins l’executiva, tota la gent que ens està ajudant i la que dóna suport a GxF.
Com espera que quedi l’escenari polític a Formentera? Creu que Vox entrarà amb tanta força com a altres territoris?
Tenc molt clar que a Formentera seguirà governant un partit progressista. Mai m’ha agradat fer apostes o dir el que aconseguiran uns o els altres. La millor enquesta és la que surt de les urnes. Gent per Formentera està preparada, té una llista fantàstica –diria que la millor que ha tingut durant aquests anys- i aconseguirà un molt bon resultat. Està en joc si hi haurà o no majoria.
Quan surti el resultat de les properes eleccions serà el moment de mirar enrere i valorar com ha anat tot
Una vegada ja ha passat un temps, creu que no optar a la reelecció va ser una decisió encertada?
Va ser una decisió molt meditada i crec que és la millor que podia prendre després de 12 anys exercint de president de Formentera, una responsabilitat que he portat amb molt d’orgull. Defensar la teva illa és un orgull per qualsevol i, per tant, fer-ho durant tres legislatures seguides encara més. Per tant, crec que 12 anys són molts i no contemplava la possibilitat d’estar quatre més. N’Alejandra Ferrer és una persona molt capacitada per donar continuïtat a aquest projecte i millorar les coses. Era el millor moment per donar el relleu.
Com li agradaria que el recordessin?
Com una persona responsable, treballadora i humil. Al final, tots venim de famílies humils de Formentera. Feina, rigor, responsabilitat, il·lusió, entusiasme, energia… Quan surti el resultat de les properes eleccions serà el moment de mirar enrere i valorar com ha anat tot, però estic segur que l’illa de Formentera ha sortit beneficiada d’aquests anys amb el govern de GxF.
Quina és la mesura que el fa sentir més orgullós?
El més important d’aquests 12 anys, o el que representa personalment una fita més important, és haver aconseguit el Consell de Formentera. Si no, molts dels projectes que han vingut executant-se, els que s’estan executant i els que s’han deixat a punt, no s’haurien pogut fer. Ha sigut cabdal. Em quedaria amb l’hospital que, malgrat no sigui una responsabilitat del Consell, però va ser la primera gran fita aconseguida. Podríem també parlar del Centre de Dia, el tanatori, l’inici de la residència, l’imminent inici de l’escoleta i l’escola de Sant Ferran…
Si pogués tornar enrere, canviaria alguna cosa?
Sempre hi ha petites coses que faries de manera diferent. Sempre passa. Cada dia que prens una decisió penses que hauria set possible fer-la d’una altra manera. L’únic que no s’equivoca és qui no fa res. Segur que ens hem equivocat, però valorar una dins de 12 anys és complicat. Crec que, en línies generals, GxF ha sigut un bon partit de govern.
El primer que faré quan deixi la presidència serà gaudir d’uns mesos per desconnectar del ritme que comporta la vida política
Sembla que la relació amb l’oposició no és tan virulenta com a altres indrets. Com recordarà els adversaris polítics?
Si revisem l’hemeroteca podem veure que sempre he parlat amb molt respecte de l’oposició. És una feina poc agraïda i difícil. A vegades s’ha de valorar per la complicació que té i, per això, sempre he tingut molt respecte. Una altra cosa és que com a president o representant públic puguis estar d’acord o no amb les maneres de fer o amb les formes de fer oposició. Jo no faria el que han fet ells, però al final queda el respecte per sobre de tot. Cadascú fa el que pot amb la mesura que pot i vol.
Què farà a partir d’ara?
El primer que faré quan deixi la presidència serà gaudir d’uns mesos per desconnectar del ritme que comporta la vida política. Crec que és imprescindible per tornar a la normalitat. Després tornaré a la feina de tota la via al negoci familiar, on sóc responsable d’assegurances a una assessoria.
Creu que serà un bon expresident? No tots ho aconsegueixen.
Esper que si. Crec que, per respecte a la persona que em succeeixi (esper que sigui n’Alejandra Ferrer), he d’estar al lloc que em pertoca. Segurament constarà a nivell històric i segurament em convidaran a actes, perquè és el que s’ha fet fins ara, però a cadascú li pertoca el seu moment.
